Passen uns minuts de les 8 del matí i l'estació de metro de la L1 de Fabra i Puig està plena a vessar. Arriba el metro –que ja va prou ple– i amb prou feines absorbeix tots els passatgers que hi havia a l'andana, que ara queda neta. Però la imatge dura poc. Segons després, una nova onada de gent, pràcticament un centenar de persones, travessa els torns d'accés i baixa a l'andana. Al cap d'una estona, un altre grup s'hi afegeix. En qüestió de minuts, l'andana torna a estar al límit fins que passa un altre comboi. L'escena recorda la cadència de les cues d'un parc d'atraccions o els encreuaments impossibles de Tòquio i es repeteix, incansablement, cada 3 minuts. És a dir, el temps que triga a passar el metro en hora punta.

Les empreses d'autobusos i autocars que transporten turistes a Barcelona no volen renunciar a entrar fins al bell mig de la ciutat per fer la seva feina. I aquest dimarts al matí li han deixat molt clar al govern de Collboni. El sector ha mostrat el seu rebuig frontal a la nova Zona Bus 4.0 que està dissenyant l'Ajuntament i que pretén reorganitzar i restringir el flux d'autocars turístics al centre de la capital catalana. Diverses empreses i associacions han aprofitat la cinquena trobada anual del sector, organitzada per la patronal FECAV, per expressar el seu malestar per aquesta mesura impulsada pel departament de Turisme que afecta directament la mobilitat.

Nadal s'acosta i Barcelona ja escalfa motors per a les celebracions. Després de postular la ciutat per esdevenir la Capital Europea de Nadal, aquest dimecres l'alcalde, Jaume Collboni, ha presentat les activitats dissenyades per a les festes d'enguany. Un programa que, per segon any consecutiu, deixa enrere la instal·lació d'un pessebre artístic al mig de la plaça Sant Jaume. Després de trencar aquesta tradició l'any passat, aquest any l'Ajuntament i la Generalitat han acordat tornar a oferir un espectacle lumínic que es projectarà sobre les façanes dels dos edificis i sobre el qual encara no s'han donat detalls.

El síndic de greuges de Barcelona proposa que el sector turístic ajudi a millorar el model municipal d’allotjament temporal d’urgència. En un informe presentat aquest dimarts, David Bondia aposta per un “canvi de paradigma” en un sistema que, segons afirma, s’ha demostrat “ineficaç” per complir l’objectiu que hostals i pensions siguin un recurs temporal i d’urgència perquè les persones vulnerables que són desallotjades hi passin uns mesos abans de tornar a un habitatge.

La Cambra de Comerç de Barcelona va votar a favor, en el seu darrer ple, de la possibilitat de vendre les seves accions de Fira 2000, la societat patrimonial de Fira de Barcelona. El moviment va sorprendre, no tant pel fons com per la forma: la Cambra ha arribat a un acord amb la Generalitat per vendre-li el seu 1,2% de Fira 2000 –per un preu al voltant dels 5 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA–, però mantenir els drets polítics; és a dir, mantenir les dues cadires que la Cambra ostenta al consell d'administració de Fira 2000, que actualment ocupen Carmina Ganyet i Xavier Pujol. Esclar que un 1,2% de les accions no és determinant; per tant, què implica aquest moviment?

La ciutat de Barcelona surt cada vegada en més rànquings mundials i europeus com una de les millors ciutats en molts àmbits. Destaca, sobretot, per ser la segona del món i la primera d'Europa en projectes d'inversió estrangera en centres de recerca i desenvolupament. És, en definitiva, una de les 20 ciutats més competitives del món. Així s'extreu de l'informe elaborat amb dades del 2024 per l'Observatori de Barcelona, una iniciativa promoguda per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament, presentat aquest dijous al matí.

Aquest matí ens hem llevat amb la notícia que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat la Casa Orsola. Com han sentit manta vegades aquests dies, es tracta d’un edifici de l’Eixample de Barcelona, situat en un xamfrà per on hi passa l’eix verd del carrer Consell de Cent, la qual cosa ha disparat l’interès voraç de les immobiliàries per aconseguir els pisos i destinar-los a lloguer de temporada, pel qual poden guanyar quatre vegades més que el que ara es pugui estar pagant. Per això, no es va renovar el contracte als llogaters que feia anys que hi vivien. Doncs bé, l’Ajuntament de Collboni ha comprat la casa a través d’un instrument que n’han dit “fórmula social col·laborativa”. 

A hores d'ara, les activitats amb foc i els correfocs de la festa major de Gràcia, columna vertebral de la celebració, no es podran celebrar. Quan falten només dos dies per al tret de sortida dels festejos, el districte de Gràcia no ha donat els permisos que autoritzen les activitats amb colles de foc. Segons l'Ajuntament de Barcelona, les discrepàncies entre les entitats organitzadores –la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, les colles que en formen part i la colla Vella de Gràcia– han fet que no es compleixin "les circumstàncies indispensables" per garantir que es puguin celebrar adequadament els actes previstos.

Les temperatures s'han disparat a causa de l'onada de calor, que previsiblement tocarà sostre aquest dimecres. Davant d'aquest escenari, l'Ajuntament de Barcelona ha activat la fase d'alerta diürna del Pla Calor i la d'emergència per nits tòrrides, ja que s'espera que les temperatures s'enfilin fins als 34 graus aquest dimarts a la capital catalana. A més, el Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) –en coordinació amb el servei de Protecció Civil municipal i la Creu Roja– ha engegat un operatiu de carrer per informar persones en situació de vulnerabilitat sobre la ubicació dels refugis climàtics i per repartir material preventiu com gorres i cantimplores. "L'objectiu és sortir de manera proactiva a cercar persones vulnerables i oferir-los recomanacions i recursos per combatre la calor", ha explicat aquest dimarts la comissionada d'Acció Social del consistori, Sònia Fuertes.

Aquest dijous tècnics de l'Ajuntament de Barcelona han demanat les claus de les parades que els antics ocellaires tenen a la Rambla de Barcelona. El consistori vol fer fora aquests comerciants que durant els últims anys han anat canviant la seva activitat fins a convertir-se en venedors de gelats, torrons o souvenirs, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Els paradistes s'hi han negat perquè el procediment judicial està obert, tot i que el desnonament sembla imminent i pot arribar durant les pròximes setmanes. Aquest és l'últim capítol d'un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Quan falten tres dies perquè Xavier Trias plegui de l'Ajuntament de Barcelona, l'última edició del baròmetre municipal constata que és el polític més ben valorat pels barcelonins. De fet, el líder de Junts al consistori és l'únic representant que aconsegueix aprovar, amb una nota de 5,1 sobre 10. Ara bé, Trias rep una puntuació inferior respecte al sondeig de l'any passat, quan va obtenir un 5,3. Per contra, l'enquesta que analitza el coneixement que té la població dels polítics de la Ciutat Comtal mostra que en el cas de Trias hi ha un 10,8% dels enquestats que no saben qui és. Entre els que sí que li posen cara, un 54,2% tenen una opinió positiva d'ell, un 31% la tenen de negativa i un 4% s'estimen més no respondre.

La història de la rambla dels Estudis no s’entendria sense els antics ocellaires. Tot i que mai no ha estat una denominació oficial, aquest tram a l’inici de la Rambla de Barcelona es coneix popularment com la rambla dels Ocells en honor a la tradicional venda d’animals que va transformar el passeig fins a convertir-lo en un imant d’amants de les aus i curiosos.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha solemnitzat aquest dimecres a la tarda el seu compromís de transformar el districte de Ciutat Vella en una dècada. Ho ha fet durant l'acte de presentació del Pacte per Ciutat Vella, una eina amb què de bracet dels agents locals de la zona vol impulsar un canvi als barris del centre de la ciutat. Collboni ha destacat que el diàleg està obert a totes les entitats que hi vulguin participar: “Tothom podrà criticar i opinar, però el que cal és aportar”. Per canviar les dinàmiques del districte l'alcalde també ha assegurat que s’hauran de prendre “decisions amb determinació”.

L'Ajuntament de Barcelona ha enviat un ultimàtum als antics ocellaires de la Rambla: han d'entregar les claus i tancar els negocis. El 26 de juny el consistori va enviar una diligència d'execució que donava deu dies als paradistes per retornar les claus de les botigues a l'Institut Municipal de Mercats; un temps que s'esgotarà aquest dijous al matí. Els afectats han declarat que no tenen intenció d'entregar les claus, ja que no existeix cap ordre judicial que els obligui a fer-ho. “Nosaltres demà obrim i dijous també”, ha assegurat el portaveu dels antics ocellaires i propietari de cinc de les onze parades, Javier Cuenca.

“Fora Alzheimer de l’Ajuntament”, deia el cartell. I feia referència a Ernest Maragall, alcaldable per Barcelona, que és germà de Pasqual Maragall, que fou alcalde de la ciutat, i que pateix aquesta malaltia. Quan el vaig veure no m’hi vaig entretenir gaire. No en vaig fer cap article, precisament perquè era un atac massa gruixut i cruel, com aquells dibuixos de jueus per part dels nazis, en què se’ls pintava com a rates. Un atac així –vaig pensar– era poc intel·ligent, el producte d’un tarat, perquè era massa estripat. Ara sabem –pels periodistes de l’ARA– que és fals. El va fer algú d’Esquerra per, justament, moure a la indignació. I és lògic que posés “fora l’Alzheimer de l’Ajuntament”, perquè posar “fora els vells de l’Ajuntament” no hauria indignat ningú. Fent servir la malaltia, en canvi (una malaltia que afecta el germà de l'Ernest i que tothom associa a la vellesa), qui no havia de sentir-se compassiu i remogut?

La Síndica de Greuges ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona "una moratòria" per donar de baixa les persones empadronades a les adreces postals d'entitats del tercer sector fins que no es pugui garantir que no queden desprotegides i que no es vulneren els seus "drets fonamentals". En una carta enviada a aquestes ONG, avançada pel diari ARA, el responsable del registre general del consistori notificava que a partir del mes de juny s'elimina la via de l'empadronament col·lectiu sense pernoctació a les seus de les ONG. Amb aquesta decisió, es donaran de baixa les 1.700 persones empadronades per aquest canal.

¿Està canviant l'Ajuntament de Barcelona la seva política d'empadronament? La resposta oficial del consistori, que des de fa 11 mesos dirigeix el socialista Jaume Collboni, és que no, que es continua donant d'alta al padró municipal totes les persones que acrediten una residència a la ciutat. En les últimes setmanes, però, el Registre General del consistori ha enviat cartes a diverses entitats socials en què se'ls informa que ja no poden empadronar ningú més a l'adreça de la seva seu social si no els ofereixen un llit per dormir. A més, també es comunica que les persones registrades mitjançant aquest canal seran donades de baixa i hauran de tornar a formalitzar el procés per altres canals; és a dir, que hauran de començar els tràmits de nou per continuar tenint accés a serveis bàsics com la sanitat.

Aquest cap de setmana, Esther Vera conversa amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Amb el lema “Ara ve Nadal, ara ve Barcelona”, es recupera la manera més barcelonina de celebrar Nadal. És la celebració d’un model propi amb propostes culturals de qualitat en complicitat amb el comerç i amb la participació de la ciutadania a tots els districtes de la ciutat. Barcelona organitza i acull una extensa proposta d’activitats singulars, atractives i per a tots els públics, desplegades per tota la ciutat.

En els últims dos anys, l'Ajuntament de Barcelona ha expedientat un 43% dels bars, restaurants i cafès amb terrassa de la ciutat. Segons dades facilitades per la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, en l'última reunió de la comissió d'Urbanisme, de les inspeccions dutes a terme per l'Ajuntament entre el gener de 2022 i l'octubre, n'han derivat 6.048 expedients, que han afectat 2.856 establiments dels 6.543 que, segons les últimes dades municipals, tenen llicència de terrassa. I gairebé el 90% dels expedients –5.340– són per infraccions greus o molt greus.