El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), dependent de la Generalitat, incorporarà 25 nous professionals, segons l'acord aprovat pel Govern aquest dimarts. L'objectiu de l'augment de plantilla en aquest organisme especialitzat en consultoria i gestió de solucions digitals és "impulsar les infraestructures i serveis tecnològics que està desplegant la Generalitat".

El Govern ha refermat aquest dilluns amb els representants locals el seu compromís per ampliar la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, amb l'objectiu d'estendre la connectivitat arreu del territori. L'objectiu és fer arribar un punt d'accés a aquesta xarxa d'alta velocitat al 100% dels municipis catalans al final d'aquesta legislatura, segons ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Des de l'inici de l'actual legislatura s'ha culminat el desplegament de prop de 1.000 km nous de la xarxa, fet que ha permès connectar-hi 82 municipis més. Avui dia, ja hi ha 6.700 km i 618 municipis (65% del total) connectats a la infraestructura.

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat ha adjudicat aquest juliol un contracte d’1.481.785 euros –incloent-hi l’IVA– per proveir la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra d’un "sistema basat en la intel·ligència artificial que permeti dur a terme estratègies de recerca d'amenaces a internet centrades en combatre el terrorisme de caràcter jihadista amb molta més capacitat i profunditat". En concret, segons consta a la web de contractació pública del Govern, a través de l’empresa intermediària S21sec ha comprat Voyager Analytics i Voyager Check, una plataforma tecnològica ideada per recopilar i processar intel·ligència criminal de l’empresa israeliana Voyager Labs.

El grup PSC-Units ha demanat la compareixença al Parlament del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i del director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, Joan Angulo, després de fer-se públiques les investigacions dels Mossos per una presumpta contractació irregular. Aquest dimarts agents de la policia van entrar al CTTI i a la Institució de les Lletres Catalanes per buscar informació sobre la presumpta contractació irregular per reformar i crear pàgines web oficials quan la consellera de Cultura, Laura Borràs, era al capdavant de la Institució.

Els Mossos d’Esquadra van tornar ahir al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per demanar diferents correus electrònics de la Generalitat, però, al contrari del que ha sigut una constant els últims mesos, la investigació no té res a veure amb el Procés. De fet, la policia també va demanar documentació a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La investigació, segons van avançar 'El País' i la SER, té a veure amb l’etapa en què la consellera de Cultura, Laura Borràs, va estar al capdavant de la ILC, un ens que va presidir cinc anys, just abans d’assumir el càrrec al Govern.

La irrupció de la Policia Nacional avui al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) en el marc de la investigació sobre el cens de l’1-O és el quart escorcoll que pateix aquest organisme des de les setmanes prèvies a la celebració del referèndum. És el 28è cop que s’hi personen els cossos policials, la majoria de vegades per lliurar requeriments judicials, en una ofensiva judicial sense precedents per aturar el referèndum primer i per investigar-ne els responsables després. Fonts del CTTI consultades per l’ARA denuncien que "l’objectiu de l’Estat és demostrar sigui com sigui que el Govern va posar les infraestructures necessàries per celebrar el referèndum", tot i que "tant les urnes com el sistema de vot van ser possibles gràcies a persones voluntàries que van prendre el protagonisme davant el control a què es veia sotmès el Govern".

La Fiscalia investiga si en la consulta del 9-N "es van utilitzar fitxers públics que contenien dades personals dels ciutadans" i per això ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) noves diligències per aclarir el paper del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI). Segons un comunicat de la Fiscalia General de l'Estat, el CTTI va facilitar "les plataformes informàtiques que van constituir un dels elements essencials" perquè es fes el 9-N.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) que li remeti els expedients sobre el cost dels ordinadors utilitzats en la consulta del 9-N i el de transportar-los als punts de votació.

El desplegament del CTTI en el procés participatiu del 9 de novembre va costar 698.685 euros al departament de Governació. Així consta en la documentació que el director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé, ha fet arribar al TSJC després que li requerís detalls tècnics sobre el procés participatiu. Inicialment, la Generalitat havia pressupostat 1,2 milions d'euros per aquest concepte, tot i que finalment es va estalviar 502.314,85 euros i el cost va ser de 698.685 euros. Així mateix, Escalé explica que va ell va ser la persona responsable de la coordinació i direcció de les tasques i resolució d'incidències informàtiques.