Històricament, el passeig de Gràcia era la passarel·la d'ostentació i gaudi habitual dels burgesos barcelonins. Més tard, amb la globalització i l'arribada de prop de 10 milions de turistes anuals a la ciutat, les botigues van transformar-se en aparadors per a les grans marques de prestigi internacional. Però tot i els antecedents i la dificultat de fer-se lloc en un món d'eslògans i logos, avui el passeig de Gràcia també hi ha espai per a les propostes de joves dissenyadors que busquen fer forat amb nous conceptes del disseny i de gestió empresarial.

Pablo Picasso (1881-1973) es va endinsar en la ceràmica quan tenia més de seixanta anys, però va fer-ho amb la mateixa energia trencadora amb què havia revolucionat la pintura, l'escultura i el gravat. La ceràmica va arribar a tenir Picasso tan captivat que va fer més de 4.000 peces originals. Es tracta d'una de les produccions de ceràmica més importants per a un artista que no s'hi dedica exclusivament. Setze d'aquestes peces, que l'artista malagueny va donar el 1957 als Museus d'Art de Barcelona, tenen una història molt singular, com es pot veure fins al 17 de setembre en l'exposició del Disseny Hub La voluntat de Picasso, una de les mostres incloses dins dels actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Picasso.

El Gran Teatre del Liceu ha presentat aquest dilluns els compositors que participaran en la segona edició del projecte Òh!pera. Microòperes de nova creació, que pretén donar una primera oportunitat en el gènere de l’òpera tant a creadors i intèrprets com a estudiants de disseny. Els compositors Itziar Viloria, Andreu Gallén, Carlos de Castellarnau i Marian Márquez hi estrenaran quatre òperes de petit format, d’una mitja hora de durada, que versen sobre temàtiques com ara la drogodependència, el dret a la mort digna i la hiperconnexió. Es representaran simultàniament en diferents espais del Liceu en quatre funcions els dies 5, 6 i 9 de juliol. “Volem generar un nou planter de creadors de les diverses disciplines artístiques de què està composta l’òpera”, explica l’artista resident del Liceu, Àlex Ollé, que és el director artístic del projecte. 

"No és fàcil dir veritats absolutes sobre l'art digital", afirma la Noa, la dona que rep els visitants i els explica els trets digitals de la nova exposició immersiva del Disseny Hub, Digital impact, una de les més ambicioses d'art digital. Com suggereix el títol de la mostra, que es pot visitar fins al 27 d'agost, la singularitat de la Noa i alguns altres homes i dones que hi ha com ella al llarg del recorregut és que és una criatura digital que viu dins una pantalla. "Volem fer valdre l'art digital en un lloc on encara no hi era", diu el director de la mostra, Pep Salazar, mentre que el comissari, Héctor Ayuso, afirma que ha creat "una ciutat que representa el passat, el present i el futur de l’art i del disseny digitals".

"Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional? Què fem amb aquella obra incòmoda?" Aquesta és la pregunta que posa aquest any sobre la taula el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, i que és l'eix sobre el qual gira l'edició d'enguany, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la seva directora, Magalí Homs.

El grafiti d'un guàrdia reial orinant en una paret dona la benvinguda a la nova exposició del Disseny Hub. En un raconet, la firma: Banksy. És una obra del 2002, quan començava a esclatar el fenomen del grafiter antisistema que ha mantingut la seva identitat en secret fins avui, quan la seva obra es cotitza per milions a subhasta. Algú la devia arrancar de la paret del barri londinenc de Shoreditch i la va vendre a un col·leccionista. Juntament amb una setantena d'obres més, s'exposa des d'aquest divendres al Disseny Hub, en una de les més grans exposicions que mai li han dedicat, amb peces originals o obres úniques. L'altre tros de mur original que s'exposa al vestíbul ve de Los Angeles i mostra una de les seves característiques rates amb el text: "Soc fora del llit i vestit, què més vols?"

Una copa de vi amb una tapa al damunt presideix l’entrada de l’exposició 'Tapas. Design for food', al Museu del Disseny. “El nom de tapa ve d’un costum antic de les tavernes, que consistia a tapar les copes i els gots de vi amb una llesca de pa i un tros de pernil, per impedir que hi entressin les mosques i alhora obligar els comensals a menjar alguna cosa abans de beure”, diu l’arquitecte i dissenyador Juli Capella, comissari de la mostra. Aquesta història li ha servit per explicar arreu del món l’origen etimològic de la paraula tapa. I és que l’exposició, que aquesta setmana s’ha inaugurat a Barcelona, ja ha passat per setze ciutats de tot el planeta. De fet, l’objectiu principal de 'Tapas', organitzada per Acció Cultural Espanyola, ha sigut promocionar la creativitat del país a l’estranger. “Hem volgut posar de manifest la vitalitat del disseny industrial aplicat a la gastronomia, sobretot gràcies a cuiners com Ferran Adrià o els germans Roca, un fenomen únic al món, exceptuant Itàlia”, diu Capella, i explica que el nom de Tapas vol ser una forma de reivindicació. “Ara, vagis on vagis, hi ha tapes, tothom les coneix, però hi ha gent que no sap que tenen l’origen aquí”, comenta el dissenyador.

El nou Disseny Hub Barcelona (DHUB) ha estrenat aquest diumenge, 29 de setembre, les visites guiades per les entranyes de l'edifici. D'aquesta manera, els visitants poden copsar l'extensió d'un recinte que només deixa en superfície el 30% de l'espai que realment ocupa, ja que un 70% de les seves instal·lacions estan soterrades.