"El teatre és el lloc on la humanitat s’enfronta a ella mateixa", sentencia, solemne, Jordi Bosch. No ho sabrem al moment, però es tracta d'una de les citacions més famoses d'Arthur Miller i una de les frases que pronuncia el protagonista de Mort d'un comediant, l'espectacle de Guillem Clua que s'estrena al Teatre Romea de Barcelona, on es podrà veure del 21 de març a l'1 de juliol. Clua capgira Mort d'un viatjant, el títol més famós del dramaturg nord-americà, en un espectacle que és "una carta d'amor al teatre", afirma, perquè celebra el poder de la ficció teatral en les nostres vides i també perquè el text està recosit amb frases, escenes, autors i obres que han marcat la seva trajectòria i la història del teatre universal. Un joc dramatúrgic que dona galons a la peça i la converteix, de passada, en un Trivial que entusiasmarà els espectadors, als més experts i els més profans; qui no vulgui perdre's cap referència, les trobarà detallades a l'edició publicada per Arola.

El musical Cantando bajo la lluvia, adaptat pel tàndem creatiu format per Àngel Llàcer i Manu Guix, i L'oreneta, de Guillem Clua, han estat els espectacles triomfadors de la nit dels Premis Butaca, els premis de teatre per votació popular que enguany han tornat a celebrar-se al lloc on van néixer, a Premià de Mar. Després d'aplegar èxits per mig món, L'oreneta va aterrar a Barcelona i ha fet repòquer als Butaca: s'ha endut cinc guardons, entre els quals el premi a millor muntatge teatral. L'obra dramàtica que aborda la violència i la repressió contra el col·lectiu LGTBI ha rebut el premi SGAE al millor text per a Clua i també s'han premiat l'actriu Emma Vilarasau, l'actor Dafnis Balduz i el director del muntatge, Josep Maria Mestres.

'L’oreneta'

Sala Villarroel

De l’amor d’una mare incapaç d’acceptar la identitat sexual del seu fill, de l’amor d’aquell que el va acompanyar fins al seu últim dia. Del dolor de tots dos quan un atemptat terrorista els arrabassa l’objecte de desig. De l'amor i del dolor ens parla Guillem Clua en aquesta L'oreneta escrita des de la fúria que els fets li van provocar en el seu moment. Una obra estrenada fa cinc anys a Londres, que s’ha vist a Madrid amb Carmen Maura, qui a més la protagonitzarà en una propera estrena a París, i que ens arriba de la mà de dues sentides i emotives interpretacions d’Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

]]>

Si la cultura catalana ja tenia un rossinyol que va a França i una gavina que volteja a sobre el mar, ara caldrà afegir-hi una oreneta. Cinc anys després d'emprendre el vol a Londres i Atenes, de fer estada a Madrid, de girar per tot l'Estat i d'estrenar-se en fins a quinze països, finalment L'Oreneta de Guillem Clua aterra divendres a La Villarroel de Barcelona per fer-hi temporada. Emma Vilarasau serà la protagonista de l'espectacle, i coincidirà en cartell amb Carmen Maura, que està fent l'obra al Théâtre Hébertot de París i que és qui també la va interpretar en castellà. L'autor viu com una "anomalia" que a fora es barallessin per fer la "world première" mentre que a Catalunya hagi hagut d'esperar sis anys i una pandèmia per estrenar. "Ser el primer a estrenar no és intranscendent. Però aquí a ningú li importa la world première. La meitat de les meves obres s'han estrenat primer fora d'aquí", lamenta.

]]>

El dramaturg barceloní Guillem Clua ha rebut el Premio Nacional de literatura dramàtica que atorga el ministeri de Cultura espanyol per l'obra Justícia, que es va estrenar al Teatre Nacional l'hivern passat i del qual es van haver de cancel·lar les funcions per culpa del confinament. "Va ser molt dur -reconeix- marxar de la Sala Gran quan estàvem a dalt i amb totes les entrades venudes". Per això viu el guardó, "el màxim honor al qual pot aspirar un autor dramàtic", com si fos "un oasi enmig del desert". Per a Clua el 2020 ha estat especialment complicat: "Hi havia moltes coses sobre la taula", afirma. D'una banda el seu trasllat de Madrid a Barcelona, de l'altra l'estrena de 'Justícia' -que es va cancel·lar amb les "promeses que es reprendria, cosa que no s'ha concretat"- i la possibilitat de fer 'Smiley. Després de l'amor', una obra "que ha costat molt d'aixecar" però que finalment ha trobat escenari a l'Akitània. "Malgrat tot, sóc un privilegiat -reconeix-. Però va molt bé aquest cop a l'espatlla que és el premi". El guardó del Ministeri de Cultura està dotat amb 20.000 euros.

]]>

‘Smiley. Després de l’amor’

TEATRE AQUITÀNIA

21 d’octubre

]]>

El dramaturg Guillem Clua (Barcelona, 1973) ha fet una verdadera cursa d'obstacles fins a poder estrenar aquesta setmana al teatre Aquitània la seva nova obra, Smiley. Després de l'amor, la continuació d'una de les seves obres més populars, Smiley. Va rebre un "cop molt dur", com diu ell mateix, quan el covid va obligar a cancel·lar les funcions del seu debut, Justícia, a la Sala Gran del TNC, amb totes les entrades venudes. Durant el confinament es va refugiar en l'escriptura de l'adaptació cinematogràfica de la seva obra La pell en flames i d'un altre guió adaptat, el de la novel·la de Torcuato Luca de Tena Los renglones torcidos de Dios, amb el cineasta Oriol Paulo.

]]>

Les amistats poden néixer en qualsevol terreny sempre que estigui ben adobat, també el d’una relació sentimental. I malgrat que la promesa de seguir sent amics després de la ruptura d’una parella sovint es trenca amb facilitat, hi ha casos en què aquesta evolució fructifica i se solidifica fins a convertir-se en un lligam sòlid amb els anys. El director i dramaturg Guillem Clua n’és un molt bon exemple. Un dels seus millors amics és el Víctor Josep, amb qui fa més de 15 anys va mantenir una relació sentimental que el va marcar. “Va ser la meva primera parella important, amb qui vaig conviure durant cinc anys. Vam tenir una relació molt maca”, explica Clua, autor d’espectacles com Justícia, que la temporada passada es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya.

]]>

'Justícia'

TNC. Sala Gran. 13 de gener

Aquell país mal follat on regna la hipocresia. Un país dominat per una classe burgesa benestant, religiosa i sexualment reprimida, ens ve a dir Guillem Clua en aquesta ambiciosa i agosarada mirada sobre la Catalunya convergent (que no se cita) i pujolista (que sí que se cita). En dos moments de l’obra, els actors es pregunten quin és l’instant precís per explicar com va ser la vida de Samuel Gallart, jutge i exdiputat que celebra la seva retirada amb un dinar familiar òbviament precedit de la missa a la parròquia de la Concepció. Dos instants que remeten a la seva homosexualitat reprimida des de l’adolescència: primer amb l’amic Ricard, que per apaivagar el dimoni es va fer capellà, i després amb el jove prostitut Ignasi, l’autèntic amor de la seva vida, que morirà de sida. Tot i el transfons sociopolític de la història, és la pulsió sexual el que marca l'esdevenir de la funció i d’aquesta família des que el 1940 l’avi Samuel va casar-se amb la filla d’un falangista amb qui només va consumar en una còpula d’odi, passant després per la clandestina homosexualitat del fill, la concupiscència del net, la desídia sexual de la neta i el seu marit i el lesbianisme de la besneta.

]]>

"Arriba un moment a la vida en què no saps si estàs caient o estàs volant", sentencia l'actor Josep Maria Pou en paraules del jutge Samuel Gallart, el personatge que interpreta a l'obra Justícia. L'afirmació resumeix de manera contundent l'essència d'aquest espectacle, que representa el debut del dramaturg Guillem Clua a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que explora la idea d'una identitat personal i col·lectiva entesa com una presó. Autor d'èxits com Smiley (2012) i Invasión (2013), Clua ha escrit una obra complexa i ambiciosa que parteix d'un jutge jubilat amb una vida plena de fantasmes als quals s'haurà d'enfrontar. Dirigida per Josep Maria Mestres, Justícia s'estrena aquest dijous al TNC i es podrà veure fins al 22 de març.

]]>

Tot va començar amb una làpida. El dramaturg, director escènic i guionista Guillem Clua voltava pel cementiri de Sighisoara, a Romania, quan va topar amb una tomba on hi havia enterrats dos soldats, Emil Muler i Xaver Sumer. “Em va sobtar perquè era l’única on hi havia dos homes junts”, explica Clua, que va desembutxacar el telèfon mòbil i va fotografiar la làpida. La imatge, que mostra diverses tombes cobertes de neu amb la de l’Emil i en Xaver en primer pla, s’ha convertit en viral gràcies a la història que l’acompanya.

]]>

Guillem Clua: “El que escrivim té una audiència global ”

]]>

Les actrius Bea Segura i Laya Martí estrenen dimecres vinent al Park Theatre de Londres l'obra 'Skin in flames' ('La pell en flames'), del català Guillem Clua, en una producció de la companyia Bots and Barrals. A 'Skin in Flames', Sílvia Ayguadé, directora de Bots and Barrals –que porta tres anys exportant teatre català al Regne Unit–, col·labora amb la productora britànica StoneCrabs i treballa amb un repartiment català i anglès. El grup ha iniciat una campanya de micromecenatge per recaptar diners per a l'obra. "Necessitem ajuda perquè la cultura catalana arribi a l'estranger", diu Ayguadé.

]]> El Teatre Condal estrena el 29 d'abril una versió de la comèdia americana 'Mares! Maternitat a crits' (Motherhood out loud), adaptada per el dramaturg Guillem Clua i dirigida per Oriol Tarrasón. L'obra vol ser un homenatge a les mares i a les relacions entre pares i fills, que en clau d'humor relata petits conflictes de la vida quotidiana. "La comèdia funciona molt millor quan els referents són propers, sinó queda artificial", explica Clua que ha hagut de convertir les mares novaiorqueses del text original en catalanes.

]]> "Avui és un dia important, maco i emocionant, per al Lliure", deia aquest dimarts Lluís Pasqual. "Comencen les activitats de La Kompanyia, un dels projectes que portava a la butxaca quan vaig començar a dirigir el teatre, però que s'havia anat ajornant per aquest desastre que vivim i que no sabem quan acabarà".

]]>