El fragor de l'actualitat rabiosa fa que a penes se senti la remor d'altres fets que també ens haurien d'importar. Com podeu llegir a la informació de Jordi Mumbrú en aquest diari, les obres per segellar i acabar de desmantellar el magatzem de gas submarí Castor es troben en la seva fase tercera, i final. Serà l'epitafi, segellat en formigó, d'una història demencial, en què l'empresa Escal UGS, filial d'ACS, propietat de Florentino Pérez, va cometre un atemptat ecològic a gran escala i en va sortir recompensada amb 1.350 milionets d'euros de l'erari públic, segons sentència del Tribunal Suprem. L'atemptat en qüestió va ser promogut pel darrer govern de Zapatero i continuat després pel primer executiu de Rajoy. 

Revés judicial per a Florentino Pérez, president de la constructora ACS i també del Reial Madrid. L'Audiència Nacional ha desestimat un recurs presentat per Escal UGS, l'empresa que va desenvolupar el projecte Castor i sobre la qual ACS té una participació del 67% (el 33% restant està en mans de la canadenca Dundee Energy), i l'obliga a reintegrar al sistema gasístic un total de 209,7 milions d'euros, segons ha informat Eldiario.es.

El cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Els gestors de la plataforma Castor sabien que a la zona hi havia una falla activa. Així ho han assegurat en seu judicial Rubén Juanes i Bradford H. Hagen, dos dels responsables de l'informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard encarregat pel govern espanyol i que va servir per anunciar el tancament de la plataforma Castor l'any 2017. Segons la seva declaració, des del 2005, tres anys abans d'obtenir la concessió i vuit abans de l'inici de la injecció de gas en període de proves, l'empresa impulsora del magatzem submarí, ESCAL UGS, disposava dels resultats d'una anàlisi sísmica que ja constatava la presència de falles actives a la zona.

Esquerdes als habitatges que es reparen però que tornen a aparèixer, mobles caiguts i miralls i plats de dutxa trencats. Són alguns dels desperfectes que han relatat una desena de veïns del Baix Maestrat i del Montsià durant la tercera sessió del judici pel cas Castor, que se celebra a l'Audiència Provincial de Castelló des de dilluns. Es tractaria de danys causats pels 519 moviments sísmics –el més elevat va ser un de magnitud 4,2 en l'escala de Richter– que es van registrar a la zona entre el 5 setembre i el 4 d'octubre del 2013. L'origen d'aquests terratrèmols hauria estat un moviment de la falla d'Amposta, ocasionat per la injecció de gas duta a terme al magatzem submarí d'Escal UGS, segons va revelar un estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM).

Instal·lar un sismògraf submarí per vigilar l'evolució del magatzem de gas i, així, complementar els dos que ja hi havia a la costa. Va ser la recomanació de l'Observatori de l'Ebre, entitat contractada per vigilar l'impacte de les operacions del magatzem Castor, però la companyia Escal UGS no la va incorporar. Ho ha explicat aquest dimarts l'exdirector de l'organisme Joan Miquel Torta, durant la segona sessió del judici que pretén aclarir si l'empresa i els seus dos màxims exalts càrrecs, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, van tenir alguna responsabilitat en els terratrèmols que va patir la costa del Montsià i del Baix Maestrat el 2013. També han declarat funcionaris del ministeri d'Indústria i treballadors de la plataforma logística.

No es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

El govern espanyol no descarta carregar a la factura del gas dels usuaris el cost de la indemnització del fallit magatzem de gas Castor, que puja a 1.350 milions d'euros. Ho va dir dimarts a la nit la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista a RNE.

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

La patronal vallesana Cecot ha presentat un recurs contra el govern espanyol perquè no ha tornat als consumidors el cost de manteniment del polèmic magatzem de gas Castor, que mai va entrar en funcionament, sinó que ha destinat aquests diners a altres inversions a través de l'empresa controlada per l'Estat Enagás.

La fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

Desmantellar les instal·lacions del projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat i que està sobre la taula del govern espanyol. El document no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins, sinó que aposta per abandonar-los.

El jutjat de primera instància número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat) ha decidit processar l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. A més de l'empresa, també han sigut processats dos directius de la companyia, Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha acordat exigir a Escal, Enagás, Bankia, Caixabank i Banco Santander els pagaments rebuts per l'emmagatzematge subterrani Castor. Concretament, l'organisme espanyol de la competència considera que 368 milions d'euros de compensacions liquidats a les cinc companyies des de 2014 han de ser retornats.

Els bancs Santander, CaixaBank i Bankia han presentat davant el Tribunal Suprem (TS) una demanda contra l'Estat pels 1.350 milions d'euros que van aportar per facilitar el tancament del magatzem submarí de gas Castor i que el govern espanyol es va comprometre a tornar en 30 anys, "més els danys causats".

Nou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas aixecat per l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava als municipis més propers tot i trobar-se en alta mar. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment d’aquest magatzem, amb un cost milionari que l’empresa pública Enagas repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

El Congrés ha aprovat aquest dimarts per majoria absoluta la creació d'una comissió d'investigació que estudiï les irregularitats del projecte Castor, després que s'hagi fet públic un document del ministeri d'Energia que demostra que el concurs públic va ser redactat expressament per adjudicar la concessió a ACS, l'empresa de Florentino Pérez. La comissió, que s'ha tirat endavant arran de la petició de Podem i del grup mixt, s'ha aprovat per tots els grups parlamentaris. En total hi van votar a favor 336 diputats, dels 339 presents a la cambra.

Irene Fornós, diputada d'ERC de les Terres de l'Ebre, s'ha estrenat avui en una compareixença pública a la cambra catalana per anunciar que els republicans presentaran una proposta de resolució per investigar el projecte Castor. "No podem fer-ho al Congrés per falta de voluntat del PP, el PSOE i Ciutadans, i per aquest motiu ho portem a la cambra catalana", ha explicat Fornós. En la seva primera reparació pública després de la filtració de la conversa masclista, l'exsecretari d'Hisenda, el també diputat ebrenc Lluís Salvadó, ha denunciat que "cinc anys després dels terratrèmols no ha sigut possible obrir una comissió d'investigació al Parlament pel bloqueig del Congrés". Els republicans, que traslladaran la iniciativa a la resta de grups, esperen comptar amb el seu suport.

El grup constructor ACS ha demandat el govern espanyol per considerar insuficients els prop de 295,5 milions d'euros que el Ministeri d'Indústria li va assignar el novembre de 2015 com a remuneració financera així com per mantenir les instal·lacions del projecte Castor entre juliol de 2012 i octubre de 2014. Segons revelen els comptes de l'any passat fets públics per la constructora encapçalada per Florentino Pérez, la seva filial Escal UGS, exconcessionària del fracassat magatzem de gas submarí, va presentar el gener de 2017 un recurs contenciós administratiu contra la resolució emesa per la Direcció General de Política i Mines estatal perquè considera que les xifres "no són raonables". Un procediment que, addueixen, encara està pendent de resolució. En el mateix informe, ACS descarta que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant bona part del decret que li va permetre cobrar la indemnització de 1.350 milions d'euros, ni la investigació judicial a Vinaròs pels terratrèmols acabin tenint "perjudicis" o "efectes significatius adversos" sobre el grup i els seus comptes.

El col·legi de Geòlegs de Catalunya, el d'Enginyers i el d'Ambientòlegs, així com experts de la Universitat de Barcelona, assumeixen i subscriuen l'informe del Síndic de Greuges que reclama una auditoria tècnica sobre el projecte Castor per aclarir el grau de responsabilitat d'Escal UGS en els sismes del 2013. El Síndic ha presentat aquest dijous l'informe definitiu, que conclou que es van produir una sèrie d'"errors" en el projecte i la injecció de gas, i que hi ha indicis suficients per vincular els terratrèmols del 2013 a les terres del Sénia amb l'actuació de la concessionària.