Si sou a Mallorca, o si hi heu de venir, no hauríeu de deixar perdre l'ocasió de visitar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, un equipament cultural de molt alt nivell (però amb un plantejament volgudament divulgatiu i, per tant, per a tots els públics) que es va inaugurar el passat mes de març i que d'aleshores ençà està a ple rendiment. El passat mes d'octubre es van complir deu anys de la mort de Catany, i era impossible commemorar aquesta efemèride de millor manera que convertint en una feliç realitat aquest centre que el fotògraf va somiar però no va poder veure amb els ulls d'aquesta existència.

El fotògraf mallorquí Toni Catany (1942-2013) va morir sobtadament fa deu anys sense veure materialitzat el seu somni d’un centre internacional de fotografia a la seva localitat natal, Llucmajor. Catany s'estimava molt aquell projecte, per al qual donava el seu habitatge. El procés havia començat el 2008 i Catany havia aconseguit una subvenció de 4,3 milions d’euros. Però la carregosa burocràcia d’un conveni publicoprivat amb el Govern de les Balears inèdit fins aleshores va allargassar el procés fins a la passada primavera. “Quan vam tenir el finançament, vam creure que en quatre anys ho tindríem fet, érem innocents”, afirma Toni Garau, marmessor del llegat de Catany juntament amb el poeta Miquel Bezares i director del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. El Centro Nacional de Fotografia espanyol previst a Sòria encara és un projecte, i a Catalunya, terra de grans fotògrafs on Catany va desenvolupar la seva trajectòria, no hi ha un equipament equivalent: per tant, aquesta inauguració és a tot un bon exemple i hauria de potenciar el treball conjunt entre Catalunya i les Balears.

“Un dia va venir a casa, a Palma, i em va fer una foto. Jo duia una trena i tenia un gatet. Vam començar a parlar i li vaig dir que volia anar a estudiar ceràmica a Barcelona, i ell ja hi era perquè hi estava estudiant un peritatge. Ho feia per acontentar la família, no li agradava gens, mentre començava a fer fotos a poc a poc, donant forma a la seva vocació. Em va proposar que quan arribés a Barcelona m'hi posés en contacte i així ho vaig fer. Quan vaig començar a cantar, el vaig anar arrossegant cap el món de la cançó”. Així és com relata l’artista al seu llibre autobiogràfic 'Maria del Mar Bonet, intensament' (Ara Llibres) com va conèixer el fotògraf mallorquí Toni Catany, que esdevindria amic i també constructor de la seva icònica imatge pública posterior.

Si hi ha una cantant de la Nova Cançó que va anar més enllà de la música per projectar una imatge pròpia va ser Maria del Mar Bonet. La seva cara, sencera a l'històric set polzades 'Què volen aquesta gent' (Concèntric, 1968) o parcial al màgic 'Alenar' (Ariola, 1977), forma part de la iconografia de la cultura popular catalana del tardofranquisme i la Transició. Qui va modelar aquesta imatge va ser el fotògraf de Llucmajor Toni Catany, amic íntim de la cantant i un artista amb qui la mallorquina va establir una relació de simbiosi artística. Fruit d'aquest encontre, que va començar l'any 1966 i que només va poder trencar la mort de Catany el 2013, en queda una obra recollida a l'exposició 'Maria del Mar Bonet als ulls de Toni Catany', que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 17 de novembre del 2019.

La primera retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany, que va tancar les portes diumenge a La Pedrera, ha rebut 122.000, una xifra que els responsables de la Fundació Catalunya La Pedrera consideren "molt satisfactòria".