Que la contaminació no s'atura als pulmons, sinó que ataca directament el cervell, ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una certesa documentada. A Barcelona, l’estudi ALFA (Alzheimer i Famílies), impulsat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, ha estat el termòmetre clau per confirmar el que moltes investigacions ja suggerien. Mitjançant neuroimatges de persones sanes, s'ha revelat que l'exposició continuada al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules fines –procedents sobretot del trànsit rodat i del desgast de frens i pneumàtics– provoca un aprimament de l’escorça cerebral en les mateixes àrees on l’Alzheimer comença a fer estralls. El dany, per tant, s'instal·la silenciosament molt abans que n'apareguin els primers símptomes.

Estar exposats a nivells elevats de contaminació atmosfèrica augmenta el risc de desenvolupar Alzheimer, segons un estudi de la Universitat Emory dels Estats Units. Després d'analitzar els registres mèdics de prop de 30 milions de persones de més de 65 anys del 2000 al 2018, els investigadors conclouen que l'exposició a alts nivells de pol·lució ambiental s'associa directament a una probabilitat més gran d'acabar patint aquesta demència.

Fa pocs dies va aparèixer a internet una notícia que parlava de qui són els famosos que contaminen més amb els seus jets privats. L’origen de la informació la dona la pàgina My Climate Carbon Tracker. Entre els principals contaminadors hi ha gent com Travis Scott, que va emetre 6.000 tones de CO₂ recorrent més de 300.000 quilòmetres, Kim Kardashian amb 5.800 tones o Elon Musk amb 4.500, d’un total de 58.000 milions de tones que es van emetre el 2022. Si tenim en compte que la majoria d’ozó contaminant es concentra al llarg de quinze quilòmetres dins del total de gruix de la capa d’ozó, essencial per depurar l’aire i protegir-nos de les radiacions ultraviolades, entendrem que l’aire no és un recurs il·limitat. De fet, autors com Bruno Latour es pregunten sobre què vol dir viure dins un medi, en aquesta espècie d’hivernacle que és la Terra. Aquests últims mesos també s’ha pogut veure, des de la pàgina web del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, com la salut de l’aire empitjorava davant la falta de pluges i en presència continuada d’anticiclons produïts, en part, pel canvi climàtic. L’aire és un mitjà de propagació incomparable. Partícules de sorra del Sàhara viatgen cada cop més sovint cap a les nostres terres a causa del constant desplaçament cap a latituds superiors de la línia de desertificació. La contaminació de l’aire de Barcelona es respira a Girona. Quan hi va haver l’accident de la central nuclear de Txernòbil el 1986, la radiació va viatjar per tot Ucraïna cap a Rússia, Bielorússia, al nord i a l’oest d’Europa fins a França en poc temps.

Un estudi de la Universitat de Chicago posa xifres i evidència científica al que ja fa temps que se sospitava: la contaminació atmosfèrica rebaixa tant l'esperança de vida com el tabaquisme, és a dir, provoca una gran mortalitat. En casos extrems com el de Bangladesh, el país més contaminat del planeta, la pol·lució retalla fins a set anys de vida dels seus habitants. És una xifra tan terrible que es fa difícil fer una aproximació racional a la quantitat d'anys de vida que es perden en un país amb gairebé 170 milions d'habitants. Bangladesh està situat a l'Àsia meridional, la zona amb més pol·lució del planeta, que inclou altres gegants demogràfics com l'Índia i el Pakistan. En total hi viu el 23% de la població mundial. Mentrestant, la Xina ha fet esforços per reduir la contaminació en un 42,3% entre el 2013 i el 2021, cosa que ha augmentat l'esperança de vida una mica més de dos anys.

Els alts nivells de contaminació atmosfèrica a Europa poden ser letals i han motivat l'alerta de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). En un informe publicat aquest dilluns, l'organisme comunitari xifra en més de 1.200 les morts prematures de menors d'edat cada any a causa de la pol·lució al continent, una situació –recalca– que també incrementa de manera "significativa" el risc de malalties a llarg termini. "Cal fer més coses per protegir la salut dels nens i adolescents dels impactes negatius de la contaminació de l'aire", adverteix l'organisme.

L'Ella Kissi Debrah tenia nou anys quan, el 15 de febrer del 2013, va patir per enèsima vegada un atac d'asma tan greu que va haver de córrer a l'hospital, però aquella vegada els metges no van poder fer res per salvar-li la vida. Prop de vuit anys després, un tribunal del Regne Unit ha reconegut que els alts nivells de contaminació de l'aire a la zona del sud de Londres on vivia la nena són una de les causes de la seva mort. Uns nivells que s'ha comprovat que sobrepassaven els límits fixats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com a perillosos per a la salut.

Barcelona i Madrid són les ciutats europees que més van veure caure la contaminació de l'aire la primavera passada, quan el covid-19 hi va imposar un confinament estricte. Durant el mes d'abril, la concentració de NO2 en l'aire –un dels principals contaminants derivats del trànsit a les ciutats– va caure fins a màxims d'un 70% a Espanya i a Itàlia, segons l'anàlisi publicada aquest dilluns per l'Agència Europea de Medi Ambient i presentat a Brussel·les pel comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius.

La contaminació de l'aire costa 1.256 euros l'any a cada barceloní, segons un informe de l'Aliança Europea de Salut Pública (EPHA, en anglès). El 2018, Barcelona era la dissetena ciutat europea amb més costos socials directes i indirectes associats a la contaminació de l'aire, amb més de 2.000 M€ d'euros, i la segona en l'àmbit estatal, només superada per Madrid (3.383 M€). En canvi, la despesa per habitant a la capital catalana és la més elevada de l'Estat: el cost sanitari i social que genera la pol·lució suposa gairebé el 4% del PIB de la ciutat. L'EPHA ha elaborat un interactiu per observar la despesa econòmica per regions i ciutats de pràcticament tot Europa.

Com més vehicles, més pol·lució a l'ambient i, per tant, més problemes de salut. Fa anys que ambientòlegs i pneumòlegs asseguren que un aire amb partícules procedents del trànsit rodat empitjora qualsevol afecció, des de la secreció de mocs fins a les inflamacions de la via aèria. L'asma, doncs, tampoc és una excepció: la recerca demostra que la pol·lució comporta nous casos i que els menors que viuen a la ciutat estan més exposats a un aire pitjor. És el que passa a Barcelona. Ara un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, calcula en quina proporció els nous casos d'asma infantil es poden atribuir a l'exposició a contaminants de vehicles motoritzats, és a dir, al diòxid de nitrogen (NO2), les partícules fines en suspensió menors a 2,5 micres de diàmetre (PM2,5) i el carboni negre.

La contaminació de l'aire va provocar fins a 412.000 morts prematures a tot Europa durant l'any 2016, de les quals 374.000 van ser a països de la Unió Europea (UE), uns 17.000 menys que l'any anterior. Són les dades publicades aquest dimecres per l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), que adverteix que, tot i que "l'aire cada cop està més net" i les morts prematures baixen cada any, "quasi tots els europeus que viuen en ciutats pateixen encara uns nivells de pol·lució que excedeixen els límits marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS)".

"Encara no he sentit ni un sol petard i els purificadors d'aire ja marquen el vermell, assenyalant nivells perillosos de pol·lució", deia l'analista índia Shamika Ravi al seu compte de Twitter. El festival Diwali, que se celebrarà aquest dimecres a l'Índia, amb petards i focs artificials, és cada any un dels factors que incrementen la pol·lució de l'aire a la capital més contaminada del món, Nova Delhi. Però enguany l'alerta per contaminació ha arribat fins i tot abans que el festival.

Els membres que violin les normes de la Unió Europea sobre contaminants seran penalitzats. Així ho ha assegurat el comissari de medi ambient de la Unió, Karmenu Vella, després de la reunió ministerial d'aquest dimarts sobre qualitat de l'aire, una qüestió sobre la qual la Comissió Europea ha assegurat que serà molt ferma. "No podem demorar-ho més", ha dit Vella als ministres.

Les autoritats xineses han arrestat dos ciutadans que es van manifestar diumenge per demanar més mesures a l'executiu contra la contaminació, un problema que, segons dades oficials, provoca fins a 500.000 morts prematures cada any. Segons ha confirmat a Efe l'organització Chinese Human Rights Defenders (CHRD), les detencions es van produir a la ciutat de Xian (centre) després de la manifestació d'un grup reduït de ciutadans amb eslògans com "el boirum -fenòmen de contaminació atmosfèrica caracteritzat per la boira i el fum- és cancerigen" i "qualsevol és una víctima".

El primer ministre xinès, Li Keqiang, ha afirmat avui que la lluita contra la contaminació seguirà essent una de les prioritats del seu govern, i ha promès durs càstigs contra les empreses o particulars que incompleixin les lleis mediambientals amb excessius nivells de contaminació o abocaments.

L'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC), dependent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat la contaminació atmosfèrica com a agent cancerigen després d'haver corroborat que hi ha evidències científiques suficients que la pol·lució augmenta el risc d'aparició d'alguns tumors.