S'obre la porta als tractaments per a un dels càncers més mortals: el de pàncrees. Els investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) han aconseguit, per primera vegada, eliminar per complet tumors de pàncrees en models experimentals de ratolí utilitzant una triple combinació terapèutica.

Nou avenç mèdic que obre una porta al tractament del càncer de pàncrees, un dels més agressius que existeixen. Un equip de l'Hospital de Bellvitge ha fet servir per primera vegada a Espanya una tècnica quirúrgica que permet extirpar aquest tipus de tumors que fins ara es consideraven inoperables.

La supervivència al càncer de pàncrees cinc anys després de la detecció és de les més baixes, de només un 10%. La seva agressivitat es deu, en part, al diagnòstic tardà, però també a la cúpula de proteïnes i cèl·lules que protegeix el tumor, l'anomenat estroma. Ara un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un nou paper clau que té la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor per amagar-lo de l'acció del sistema immunitari i augmentar-ne la resistència als fàrmacs, ja que els medicaments no són capaços de travessar la barrera.

El càncer de pàncrees és un dels tumors amb menys tractaments disponibles. A més, la meitat dels casos es diagnostiquen en fases avançades, quan ja no hi ha possibilitats de curació. Els pacients només poden fer quimioteràpia i la seva supervivència cinc anys des del diagnòstic se situa vora el 10%, la més baixa de tots els tumors comuns. Ara investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) proposen una prometedora combinació d’immunoteràpia i quimioteràpia que obre la porta a un tractament més efectiu per a les persones amb càncer de pàncrees metastàtic, si bé són encara uns resultats preliminars que cal continuar investigant.

Investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, un dels instituts de recerca oncològica més potents del món, han dissenyat una vacuna d'ARN missatger que estimula significativament el sistema immunitari per evitar la recaiguda en pacients que tenen una de les formes amb pitjor pronòstic del càncer de pàncrees (l'adenocarcinoma ductal pancreàtic). En un assaig clínic de fase I amb 16 pacients, l'equip de l'oncòleg Vinod Balachandran ha provat una vacuna personalitzada batejada com a cevumeran autogen en combinació amb immunoteràpia i quimioteràpia i que, segons les dades preliminars, ha permès ajornar la recaiguda de la meitat dels participants.

Les cirurgianes es miren el pàncrees endormiscat que acaben de cosir a la pacient. És el moment més delicat de l’operació. La doctora Joana Ferrer, especialitzada en trasplantaments pancreàtics de l’Hospital Clínic, retira la pinça que talla la circulació de la sang en el tram de l’artèria on s’han empalmat els vasos sanguinis del nou òrgan. El pàncrees ha d’adquirir un to rosat. Són les dues tocades de la matinada i la sang omple la cavitat abdominal. L’òrgan es reactiva després de sis hores de letargia en un nou cos. A partir d’ara, la Núria té dos pàncrees. La meitat de la feina està feta, però encara queden quatre hores al quiròfan. Necessita un trasplantament renal i també tindrà un ronyó de més. Quan es faci de dia, la vida de la Núria canviarà radicalment. Ella mateixa ens ho confirma mesos després de la intervenció.

Un equip d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS ha identificat un nou marcador de diagnòstic precoç viable en el tipus de càncer de pàncrees més comú, segons informa l'ACN. L'estudi, publicat a la revista eBioMedicine, del grup The Lancet, pot suposar un pas important en la detecció i tractament precoç d'aquest tipus de tumor, un dels de pitjor pronòstic. Els professionals han analitzat la utilitat del receptor d'una proteïna present a la superfície de les cèl·lules que està habitualment absent en cèl·lules normals, però està demostrat que la seva presència s'incrementa de forma notable en determinats tipus de tumors.

El càncer de pàncrees s’ha enfilat els últims anys fins a les primeres posicions com a causa de mort en malalties oncològiques. I ho ha fet per un doble motiu: l’augment progressiu de la supervivència en moltes altres formes de càncer –aquesta és la part positiva– i perquè la biologia i la manifestació clínica d’aquest tumor segueixen sent extraordinàriament complexes, cosa que ha fet fracassar bona part dels tractaments que s’han experimentat fins avui dia, inclosos els basats en la immunoteràpia. Un nou estudi, en què han participat investigadors de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), ha trencat la tendència negativa amb una combinació de quimioteràpia i immunoteràpia que ha aconseguit resultats positius per primera vegada al món. Els resultats es publiquen avui a la revista Nature Medicine.

Quan a la Maria José, metge de família jubilada amb més de 40 anys d’exercici professional, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, es va témer el pitjor. "Jo sabia que la supervivència en càncer de pàncrees és petita, em donava sis mesos de vida", admet. La Maria José és una de les tres pacients que participen en un assaig clínic per tractar amb una tècnica pionera, la radiofreqüència, els tumors de pàncrees localment avançats, que són els de pitjor pronòstic -amb una supervivència mitjana d'onze mesos- i que ara no tenen tractament.

Investigadors de l'IDIBAPS i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) publiquen a la revista 'Gut' un article en què identifiquen una proteïna com a possible diana terapèutica en el tipus més freqüent de càncer de pàncrees, l'adenocarcinoma ductal. Aquesta mena de tumor representa el 90% dels tumors pancreàtics, que són la quarta causa de mort per càncer a tot el món.

Un estudi conjunt d'investigadors dels Estats Units, Europa i Austràlia ha demostrat que la combinació de dos fàrmacs, nab-paclitaxel i gemcitabina, millora la supervivència en el càncer de pàncrees. En aquest estudi, publicat a 'The New England Journal of Medicine', hi han participat investigadors de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron i del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).