La Fiscalia de València no s'oposa a l'excarceració de Miguel Ricart, condemnat l'any 1997 a 170 anys de presó pel segrest, violació i assassinat de Míriam, Toñi i Desirée, les tres nenes d'Alcàsser. Aquest és el criteri del ministeri públic respecte a l'extinció de la condemna de Ricart, que és un dels presos de l'estat espanyol empresonat gràcies a la doctrina Parot, que ara fa un mes va tombar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L'Audiència Nacional ha acordat aquest dijous l'excarceració de 13 etarres, un membre dels Grapo i un home que ha complert condemna per haver-ne mort un altre a Bolívia. La Fiscalia n'havia demanat la posada en llibertat a partir de l'acord del Tribunal Suprem que va avalar la nul·litat de la doctrina Parot. El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió per unanimitat després d'una reunió de més d'una hora i mitja.

L'etarra Domingo Troitiño ha abandonat aquest divendres la presó de Teixeiro (la Corunya) després que l'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de nou etarres sense esperar al criteri del Suprem sobre l'aplicació de la doctrina Parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg.

Milers de persones s'han congregat aquest diumenge als Jardins del Descobriment de la plaça de Colón de Madrid convocats per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) per protestar contra el final de la doctrina Parot.

"La doctrina Parot ha sigut molt útil". Aquest ha sigut el missatge que ha donat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a les dues principals associacions de víctimes del terrorisme, amb les quals s'ha reunit per separat a la Moncloa. El president espanyol s'ha reunit amb la presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme (FVT), Mari Mar Blanco, i amb la de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Ángeles Pedraza. Rajoy ha assegurat que "comparteix el dolor" de les víctimes per la fi de la doctrina Parot, "que ha sigut molt útil contra el terrorisme". Ho ha fet el mateix dia en què l'Audiència Nacional ha rebut les primeres 36 peticions d'excarceració d'etarres.

El president de Sortu, Hasier Arraiz, ha assegurat aquest dimecres que l'esquerra abertzale vol actuar "amb responsabilitat política" després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra la doctrina Parot, ja que no desitgen "ferir" les víctimes del terrorisme, les principals associacions de les quals s'han mostrat contràries a la decisió d'Estrasburg i fins i tot han anunciat una mobilització a Madrid com a mesura de protesta.

L'Audiència Nacional ha rebut 36 peticions de presos etarres que reclamen la seva llibertat des que el passat dilluns el Tribunal d'Estrasburg va declarar il·legal la doctrina Parot. Les reclamacions seran estudiades aquest divendres pel ple de la sala penal del tribunal. Entre les peticions hi ha la de Josefa Mercedes Ernaga, una de les responsables de l'atemptat d'Hipercor el 1987 a Barcelona. Ernaga seguirà a la presó independentment del que decideixi l'Audiència: si no se li aplica la doctrina Parot quedarà en llibertat el 17 de desembre del 2014, i si se li aplica el 27 d'agost del 2017.

La doctrina Parot, aplicada en els darrers anys bàsicament sobre presos d'ETA per prolongar-los l'empresonament, ha saltat pels aires amb la sentència definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), feta pública aquest dilluns. Aquestes són les deu claus que descriuen la polèmica generada per una doctrina penitenciària definida com 'irregular' pel Tribunal d'Estrasburg.

L'any 2006 el Tribunal Suprem va convertir la decisió del recurs de l'etarra Henri Parot –demanava acumular en una les sis penes de condemna– en un nou criteri d'aplicació dels beneficis penitenciaris. Naixia així la doctrina Parot, que set anys després el Tribunal d'Estrasburg considera irregular per al cas d'Inés del Río. Aquestes en són les dates més destacades:

La gran sala del Tribunal d'Estrasburg ha anul·lat aquest dilluns la doctrina Parot que l'estat espanyol imposava sobre els presos d'ETA per prolongar la seva reclusió en presó. La decisió, que és definitiva i no pot ser objecte de recurs, demana –per 16 vots contra un– l'excarceració de la membre d'ETA Inés del Río Prada i afirma per unanimitat que Espanya ha vulnerat l'article 5.1 –dret a la llibertat i a la seguretat– i també –per 15 vots contra dos– l'article 7 –no hi ha pena sense llei– del Conveni Europeu de Drets Humans.