David Segarra es posa una careta de soldador i uns guants de protecció, treu les cendres del crematori i les diposita en un recipient amb una mena de rasclet. Després, quan s'ha assegurat que ja no queda res dins del forn, hi introdueix un altre taüt. Pocs segons després, el fèretre queda envoltat de flames. El jove està acostumat a les incineracions. Forma part de la seva rutina.

El Grup Catalana Occidente, liderat per la família Serra Farré, ha assolit un acord per comprar el grup Mémora a l'inversor global Ontario Teacher's Pension Plan Board i a l'equip de direcció de la funerària per 387,5 milions d'euros, subjecte a alguns ajustaments financers. Segons l'asseguradora, el valor estimat de Mémora és de 600 milions, i és la funerària més gran de tot l'Estat.

El Govern ha firmat un nou decret llei per fer front a l'emergència del coronavirus que, entre més coses, estableix mesures per agilitzar el comiat de les persones difuntes i fixar un màxim pel preu dels enterraments, per evitar que hi hagi abusos. Fins ara 880 persones han mort arran del contagi de covid-19 a Catalunya. Però de moment no hi ha una taxa màxima fixada i s'anirà establint els pròxims dies. Ahir va ser la jornada més dura en nombre de víctimes mortals: en 24 hores se'n van sumar 208. Però el nombre de contagis va baixar per segon dia consecutiu: es van registrar 1.384 positius, que acosten la xifra total de contagis a gairebé 13.000. La segona nota positiva van ser el nombre d'altes hospitalàries: 687 en un dia. Ja n'hi ha 2.384 en total.

Jaume Gabriel és agent funerari des de fa 20 anys. Amb la seva família, afronten el brot de coronavirus a la conca d'Òdena amb els anys d'experiència en una feina difícil i, alhora, amb la incertesa davant d'una de les situacions més greus que ha viscut la comarca de l'Anoia.

El ple de Barcelona ha aprovat aquest matí una declaració institucional per defensar "un nou model de governança del sistema aeroportuari" per tal de garantir "que respecti l'autonomia de gestió" de les infraestructures. La declaració no parla literalment del traspàs de la gestió dels aeroports catalans i tampoc planteja que aquest acord es comuniqui al govern de l'Estat, sinó que usa els criteris sobre els quals hi ha, des del 2005, un gran consens a Catalunya. La importància de la declaració, proposada per Junts per Catalunya, és que arriba en ple debat sobre el futur de l'aeroport i que ha aconseguit el suport d'ERC, del PSC, dels comuns i de Barcelona pel Canvi. Ciutadans s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.

Una parella es va veure obligada a casar-se, el 24 de desembre passat, a la Funerària Fontal de Manresa per un error de l'Ajuntament de Sant Fruitós. Tal com ha avançat 'Manresainfo', els nuvis s'havien de casar a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Fruitós davant d'una cinquantena de convidats, però tan sols 70 hores abans de la data el consistori els va comunicar que no s'hi podien casar perquè en aquella sala s'hi estaven fent obres.

El sector funerari a Espanya va viure l’any passat una de les operacions més quantioses dels últims anys. El fons canadenc Ontario Teachers va desemborsar prop de 450 milions d’euros per comprar la funerària Mémora al fons britànic 3i. Tot i les dimensions de la xifra, l’operació va confirmar l’atractiu que senten els inversors pel negoci funerari. Les grans corporacions opten per adquirir els petits negocis que caracteritzen el negoci i, així, augmentar cada cop més la seva quota de mercat.

L'equip de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, manté ferm l'objectiu de posar en marxa una funerària pública que permeti abaratir les actuals tarifes dels serveis funeraris a la ciutat, on el preu mitjà s'enfila per sobre dels 5.000 euros, segons el consistori. Després que el grup municipal d'ERC anunciés la setmana passada que, fruit de la negociació dels pressupostos amb el govern, havien acordat una fórmula 'low-cost' d'enterraments que es farien als oratoris dels cementiris i sense necessitat d'una sala de vetlla per un preu que se situaria en els 1.800 euros, el regidor de Presidència de l'Ajuntament, Eloi Badia, ha comparegut aquest dilluns davant la premsa per reiterar que no abandonen la idea de crear la funerària pública. De fet, el govern municipal confia que estigui en funcionament el 2020 i que es pugui, ja aquest estiu, l'alternativa dels enterraments modestos sense sala de vetlla que es va pactar amb ERC i que és una manera d'avançar els canvis en les tarifes funeràries.

La compra de Mémora ja és oficial. El fons canadenc Ontario Teachers's ha desemborsat vora 450 milions d'euros per la funerària, que fins ara era propietat del grup britànic 3i, segons avança aquest dilluns 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ARA.

Per desgràcia, tots hem de morir. I, a sobre, no és gratis, sinó que té un cost bastant elevat. Davant aquesta situació, les autoritats de la competència, tant la catalana com l’espanyola, han analitzat el problema. I atribueixen una part important de l’alt cost dels enterraments a les barreres d’entrada que hi ha en el negoci mortuori. L’últim acte de la vida, la mort, es converteix, al marge del dolor que comporta, en un important negoci que, malgrat haver-se liberalitzat, es va concentrant en poques mans. A tot Espanya hi ha unes 1.700 empreses d’aquest sector, que donen feina a uns 11.500 treballadors. Però, malgrat aquesta atomització, en els últims anys han sorgit grans empreses funeràries, com Mémora, la principal a Barcelona i que va facturar 153 milions l’any passat; Funespaña, que va facturar 110 milions, i Àltima, molt implantada a tot Catalunya, que va fregar els 10 milions de facturació el 2014 (últim any disponible).

Els familiars de Walter Williams, un home de 77 anys, van creure que havia mort i van telefonar als equips d'emergència. Un oficial el va declarar oficialment mort i va ser traslladat a una funerària de Mississipí, en una bossa de cadàvers. Allà va quedar al refrigerador, a l'espera de ser embalsamat.