La conjuntura és positiva. Les perspectives de creixement continuen sent bones de cara a aquest 2026 que s'acaba d'estrenar. En termes generals, les empreses espanyoles són més optimistes que la resta d'europees, tot i que hi ha una sèrie de variables que enterboleixen el potencial de les companyies, com ara una fiscalitat i un absentisme laboral –especialment les baixes– que consideren molt elevats, segons destaquen les organitzacions patronals. Són elements essencials, afirmen, per millorar la competitivitat i la productivitat.

El festival Fringe omplirà Torroella de Montgrí de joves promeses de la música. Durant tres dies, del 18 al 20 de juliol, mostraran les seves propostes artístiques davant el públic i alhora conviuran i compartiran experiències amb altres músics, amb gestors culturals, programadors, periodistes musicals i professionals del món de l’espectacle. En la dotzena edició, el festival oferirà un total de 18 concerts de música clàssica, antiga, jazz i músiques d’arrel, amb la participació d’una setantena d’artistes. Tots els concerts són gratuïts i es faran en diferents espais de la població: la plaça de la Vila, el Cine Petit, La Sala, l’auditori Espai Ter i les seus de les fundacions Vila Casas i Mascort.

La 080 Barcelona Fashion ha tancat la 35a edició refermant el compromís amb la internacionalització, un dels eixos clau per situar Barcelona i Catalunya com a referents en el món de la moda. Impulsada per la Generalitat de Catalunya a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del departament d’Empresa i Treball, la plataforma reforça la vocació transformadora promovent el talent creatiu i establint sinergies amb la indústria. Actualment, el sector de la moda català compta amb més de 13.500 empreses, genera una facturació anual de 14.500 milions d’euros i ocupa més de 80.000 persones.

La forta retallada que el president estatunidenc Donald Trump ha començat a aplicar a les universitats i centres de recerca del seu país té dues afectacions sobre la ciència catalana, i sobre l'europea en el seu conjunt. La més directa i immediata repercutirà negativament en molts projectes internacionals en els quals l'aportació de centres nord-americans, que són molts i molt rellevants, té un pes notable. Expliquem en aquest reportatge la inquietud que això ha generat a casa nostra. En l'horitzó immediat, són molts els que temen perdre llocs de treball i, amb ells, avenços i investigacions pioneres.

Poc podia imaginar-se Eva Maria Novoa (Barcelona, 1984) quan el seu pare la portava de joveneta a la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que ella, també, algun dia pujaria a aquell mateix escenari per recollir un d’aquests prestigiosos guardons. Ella, que des de nena s’havia promès mil cops que no es dedicaria a la ciència després d’haver mamat a casa com és d'exigent la carrera investigadora; ella, que havia vist menys del que li hauria agradat el seu pare, un químic físic dedicat en cos i ànima a la recerca.

Les enquestes d’opinió mostren un país poc optimista. Les grans xifres de creixement macroeconòmic no arriben al carrer. Com ja he escrit en alguna ocasió, l’explicació és, de fet, senzilla. Creixem per pura acumulació de força de treball, sense que això suposi que millorin les condicions de vida del ciutadà mitjà. No m’estranya el pessimisme sobre el futur.

"Són la innovació i el talent un binomi guanyador?" Aquesta és una de les grans preguntes que es fa gairebé de manera permanent qui està al timó d'una empresa. És, també, la primera pregunta que Yolanda Martínez Bajo, directora de Talent i Cultura de BBVA a Espanya, va fer als ponents de la sessió Innovació i talent, palanques clau en el creixement empresarial, que es va celebrar la setmana passada a la Barcelona New Economy Week (BNEW). La sessió va comptar amb Sacha Michaud, cofundador de Glovo; Joan Roca, xef i propietari d'El Celler de Can Roca, i Toni Segarra, director creatiu i soci fundador d'Alegre Roca.

En educació hem decidit mesurar-nos per l'alçada de les nostres intencions. I si els resultats no ens acompanyen, pitjor pels resultats! Qui surt guanyant amb aquesta actitud és la melmelada sentimental que ha envaït la pedagogia; qui hi surt perdent és la cultura comuna. Tenim, educativament parlant, un partit únic. No hi ha oposició. Es pot dissentir en els detalls, però no en la vigència del que Jordi Sales va anomenar el “nacional-constructivisme”.

Bones notícies al sector tecnològic català. El volum de facturació de les empreses TIC catalanes ja supera els 23.800 milions d'euros anuals, cosa que suposa entre un 9,5% i un 10% del pes al PIB de Catalunya, segons les dades del 14è baròmetre del sector tecnològic a Catalunya, elaborat pel Cercle Tecnològic i presentat aquest dimecres juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Empresa de la Generalitat.

Formació

"Vaig néixer a Santa Perpètua de Mogoda i hi vaig viure vuit anys. Després ens vam traslladar a Lliçà d'Amunt, on vaig viure vuit anys més, i als 16 vam marxar a viure a Sant Quirze del Vallès. Tot i això, sempre vaig anar a l'Escola Sant Nicolau de Sabadell, durant tota la infantesa. Els meus pares es dediquen al món de la química i, quan vaig acabar l'institut, jo també vaig optar per estudiar biotecnologia i bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona, del 2001 al 2006. Sempre havia tingut molt clar que em volia dedicar a la innovació i la investigació, a l'escola m'agradaven molt les classes de biologia, física, química... Quan vaig sortir de la carrera vaig cursar un màster experimental a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. És justament al màster on vaig conèixer l'Òscar Expósito, amb qui vaig cofundar Vytrus Biotech anys després".

]]>

Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.

]]> Fa dues setmanes va ser el 25è aniversari de l’Associació de Joves Empresaris de la Regió de Múrcia. Es tracta d’una associació –n’hi ha per tot Espanya– que dona suport als joves empresaris, als emprenedors que comencen. Els empresaris més grans els ajuden a enfocar els seus incipients negocis i, si cal, a trobar finançament. És preciós comprovar com es genera un ambient cap a la creació empresarial, som un país de petites i mitjanes empreses i necessitem que els més experimentats facin costat als nous empresaris.

]]>

Fa temps que arreu es reclama més talent digital, i el creixement de l'economia digital és exponencial: ja suposa més d'un 10% del PIB català, amb una facturació de més de 20.000 milions d'euros durant el 2021, i arriba ja als 100.000 professionals. En aquest context, Barcelona aconsegueix instaurar-se com una capital d'atracció i generació de talent a escala mundial. De fet, segons les dades extretes de l'informe Digital Talent Overview presentat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona, el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat i el Cercle Tecnològic de Catalunya, Barcelona atrau més professionals internacionals que mai: fins a 4.700 nous perfils digitals el 2021, més del doble que l'any anterior.

]]>

Formació

“D’adolescent m’agradava estudiar i em decantava per les lletres pures. Al COU vaig anar als Estats Units per perfeccionar l’anglès i, en tornar, volia estudiar ciències polítiques. No ho tenia gaire clar i al final vaig acabar estudiant dret a la UIC entre el 1987 i el 1992. No em sentia amb una vocació clara i crec que és una carrera que m’obria moltes opcions. Posteriorment vaig fer un programa de direcció executiva a l’IESE el 2014 i, actualment, estic estudiant ADE a la UOC fent diverses assignatures cada any”

]]>

Formació

“Vaig néixer a Barcelona i de petit vaig estudiar als Jesuïtes de Sarrià, al Sant Ignasi. Sempre havia tingut clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb el món empresarial, per això al final vaig escollir la carrera d’administració i direcció d’empreses a l’IQS el 2011. Em vaig graduar el 2015, però allà vaig crear un club d’emprenedors amb companys d’enginyeria industrial i ja vaig endinsar-me en aquest sector, on vaig continuar fins i tot després de sortir de la universitat”.

]]>

Formació

“Soc fill d’un mecànic de poble i d’una navarresa emigrada a Catalunya. Soc el petit de quatre germans i quan tenia 11 anys el meu pare em va dir que em busqués una feina. Al sortir de l’escola vaig començar a treballar en un supermercat del poble fins als 18 anys. Vaig fer el batxillerat a Lliçà d’Amunt i després vaig entrar a la UB per estudiar filologia alemanya, on em vaig graduar el 1984. Sempre m’havia agradat llegir i buscava aprendre una llengua nova que em suposés un repte”.

]]>

Formació

“Vaig néixer a Barcelona, però la meva família és d’un poble del Pirineu aragonès. Recordo la meva infància en constant moviment entre els dos llocs. Vaig estudiar al Sant Ignasi i després el 1987 vaig entrar a la UPC per estudiar telecomunicacions. Soc la cinquena filla de la casa i buscava fer una carrera tècnica com els meus germans. El meu somni d’adolescent era ser presidenta de Telefónica, així que pensava que aquesta carrera m’hi ajudaria. Em vaig especialitzar en satèl·lits i vaig acabar la universitat el 1992”

]]>

¿És possible que el fill d’una botiguera de Gràcia i d’un mecànic acabi treballant en el sector de la tecnologia armamentista dels Estats Units? És ben improbable, però Enric Masó havia nascut per superar reptes i explorar nous territoris, i la col·laboració amb la Hughes Aircraft Company va ser una de les seves ocupacions pels volts dels anys setanta. La Hughes AC era una de les grans companyies aeroespacials dels americans, habitual contractista del departament de Defensa i que havia sigut fundada el 1932 per Howard Hughes, el llegendari.

]]>

Un èxit

“Fabricar iogurts. Em deien que fes formatges i que no podríem competir contra grans empreses. Vam tenir sort i un àngel de la guarda”

]]>

Aquell dimarts, a la sala de premsa on havia de comparèixer Shigehisa Takada, no hi cabia ni una agulla. Els fotògrafs s’amuntegaven prop de la tarima i els periodistes omplien cada pam de taula amb llibretes i ordinadors. Quan l’empresari japonès va aparèixer per una porta lateral, els flaixos ho van inundar tot. Mai abans el director executiu de Takata Corporation havia aixecat tanta expectació. Però aquell 25 de juny del 2015 ocuparia portades. “El senyor dels airbags demana disculpes”, titularia l’endemà l’edició internacional del New York Times. L’escàndol era majúscul.

]]>