Antoine Griezmann va arribar al Barça per guanyar alguna cosa més que la Copa del Rei. El seu fitxatge, que va comptar amb l’especial insistència de Josep Maria Bartomeu, no generava prou consens ni en l’àrea tècnica ni en l’afició perquè era difícil determinar quin seria l’encaix del seu perfil en l’onze blaugrana i perquè s’havia de pagar 120 milions d’euros per la seva clàusula. Que no seria fàcil acomodar-lo en l’esquema va quedar palès en la seva primera temporada amb Ernesto Valverde, que l’ubicava escorat en una banda esquerra per la qual va caminar entre algun dia de celebracions amb confeti i moltes jornades d’intranscendència. Com va acabar l’última temporada és conegut. Aquesta va començar d’una altra manera: Ronald Koeman el va trucar abans d’iniciar la pretemporada i li va dir que havia de ser un futbolista important. En definitiva, transcendent. 

Amb Lionel Messi vivint la seva primera suplència des de l’arribada de Ronald Koeman a la banqueta, totes les mirades apuntaven a Antoine Griezmann. Sense l’astre argentí, el davanter dels 120 milions d’euros era l’escollit per dur d’inici la batuta de l’atac del Barça, però el francès va començar el partit topant una vegada i una altra amb el desencert que l’acompanya des que vesteix la samarreta blaugrana. Griezmann, que va millorar en la incidència i participació en el joc, no així en la definició, va necessitar una aparició providencial de Leo Messi per veure com canviava el signe de la seva sort en una tarda que va començar amb el francès malbaratant ocasions clares i veient, també, com Claudio Bravo li negava un gol de penal.

El crèdit d’Antoine Griezmann i Ousmane Dembélé segueix en dubte. El primer compta per decepcions les seves actuacions al Barça i el segon continua allunyat de la percepció del joc coral. La derrota al Coliseum Alfonso Pérez suposa un suspens general de tot l’equip –”No hem estat fins, no hem fet un bon partit”, va admetre Sergio Busquets–, però Griezmann i Dembélé van deixar escapar una bona oportunitat per reivindicar-se a ulls del seu nou tècnic, Ronald Koeman, que ha arribat a Barcelona disposat a acabar amb les alineacions per decret i amb els tractes de privilegi al vestidor, com va demostrar donant la titularitat a Pedri, un futbolista de 17 anys i el millor blaugrana contra el Getafe. Al Barça del tècnic neerlandès només hi ha un futbolista que menja a part i aquest és Leo Messi. Els altres es guanyaran les oportunitats seguint els principis de la meritocràcia.

Diuen des de l’entorn de Griezmann que les declaracions en què lloava que Deschamps sí que li ha trobat el lloc, i que a la seva selecció sent la confiança de l’entrenador i dels companys, no eren cap dard a Koeman i al Barça, sinó que estaven fetes en clau francesa. Però es veu que el tècnic holandès les va interpretar com la majoria de nosaltres, i ahir l’hi va fer saber amb contundència.

Ernesto Valverde, sempre amb uns modals excel·lents, passava de puntetes per les rodes de premsa, procurant no deixar gaires titulars o frases que es poguessin malinterpretar. Quique Setién va començar amb una dialèctica alegre i optimista fins que el seu discurs es va anar diluint i apagant, com el futbol del seu equip. Amb Ronald Koeman s’ha encetat una nova etapa i l’entrenador neerlandès es mostra implacable davant dels micròfons. El nou preparador blaugrana té la potestat de construir de nou una casa que va quedar anímicament demolida després del 2 a 8 de Lisboa. Només la collada tresoreria blaugrana i l’enquistament d’alguns futbolistes al club li han impedit acabar de perfilar el model d’equip que pretén edificar en la seva etapa a la banqueta del Barça. Per a la resta, Koeman va arribar amb la promesa de poder fer i desfer per ressuscitar l’equip. En definitiva, de tenir la paella pel mànec. I els seus missatges, directes i sincers, són coherents amb aquesta línia. Antoine Griezmann, el davanter dels 120 milions, va parlar dijous amb el tècnic: Koeman compta amb ell i confia en el seu potencial, però l’haurà de treballar des de la banda dreta.

Antoine Griezmann es va guanyar a la Reial Societat i, sobretot, a l’Atlètic de Madrid i amb la selecció de França campiona del món el crèdit que té com futbolista. Després d’un primer intent fallit amb final rocambolesc al documental La decisión, l’atacant francès va aterrar al Camp Nou un estiu més tard a canvi de 120 milions d’euros. El seu preu i historial exigien un “rendiment immediat”, però el francès segueix sense convèncer després de gairebé mig curs al Camp Nou. El seu desgast físic, els seus moviments i les seves desmarcades en la zona d’atac, així com el seu compromís defensiu, no estan en dubte, però la seva poca incidència en el joc col·lectiu està sent una tema de debat recurrent. També aquest dissabte. Malgrat firmar un gol (el vuitè a la Lliga) amb una definició de bella factura, ha sigut penalitzat després per haver fallar dues ocasions a boca de canó amb la cama dreta.

Antoine Griezmann ha rebut un impuls amb l’arribada de Quique Setién. El francès no és un davanter centre tradicional. Tot i que la definició i la rematada estan entre les virtuts de l’exmatalasser, quan més ha brillat ha sigut fent de satèl·lit al voltant d’un nou i gaudint de llibertat de moviments. Ernesto Valverde l’ubicava al flanc esquerre de l’atac. Una posició poc habitual per al francès, que va adoptar oferint un desgast físic innegociable en tasques defensives –demostrant una de les seves altres virtuts–, però passant massa sovint desapercebut en la faceta ofensiva. Amb Luis Suárez lesionat, Setién l’ubica en una posició més cèntrica, deixant el carril esquerre per a la pujada d’un lateral de tall més ofensiu. Contra el Granada, Griezmann va compartir aquest nou rol que se li ha encomanat amb Messi, mentre que contra l’Eivissa va fer-ho amb Carles Pérez. El francès va repetir posició, però va ensenyar unes virtuts diferents en els dos partits. El context també hi influeix: no és el mateix jugar al Camp Nou que a Can Misses.

En declaracions als mitjans del club, Ernesto Valverde ha valorat aquest dimecres els tres nous fitxatges del Barça. Sobre Griezmann, n'ha destacat l'“experiència a la Lliga” i l'ha definit com un futbolista “ràpid, que va bé a l’espai i que és determinant en els últims metres”.

Després de la tempesta dels últims dies, el Barça intenta avançar, un cop Josep Maria Bartomeu ha imposat la seva opinió i ha ratificat un Ernesto Valverde que té crítics a dins de la junta, i amb un vestidor que després de perdre la final de Copa ja no el defensa tant com abans. El president va ser coherent amb el seu discurs malgrat que a dins del club es van viure molts debats, i va ratificar el tècnic, tal com ho havia pactat amb la direcció esportiva. Una direcció esportiva en què Pep Segura, Ramon Planes i Éric Abidal treballen, especialment, per vendre futbolistes abans del 30 de juny per evitar tancar aquest exercici amb pèrdues.

Al Camp Nou es disputaven dos partits. Un, crucial per al futur de la Lliga. L’altre, interessant per saber quin seria el veredicte de l’afició sobre Antoine Griezmann al seu principal espai d’expressió: el temple blaugrana. Gairebé un any després de la seva negativa a fitxar pel Barça, l’atacant francès de l’Atlètic de Madrid torna a flirtejar amb el club blaugrana. La incorporació del francès, que passarà a tenir una clàusula de 120 milions a partir de l’1 de juliol (ara és de 200 milions), estaria avalada per la seva qualitat i perquè coneix la Lliga. L’adaptació a un esquema com el blaugrana i la seva impopularitat entre l’afició són elements a l’altre plat de la balança.

El fitxatge frustrat l’estiu passat d’Antoine Griezmann pel Barça va tenir un desenllaç tant esperpèntic com mediàtic. El davanter francès de l’Atlètic de Madrid va anunciar la seva decisió de quedar-se al conjunt matalasser en un documental anomenat La decisión, produït per Kosmos Studios, empresa que pertany al grup Kosmos, presidit pel blaugrana Gerard Piqué. Després de trenta minuts de documental en què es fa un recorregut previ a la decisió de Griezmann, el 14 de juny a la nit, en la franja de prime time televisiu, el davanter pronunciava el seu definitiu “He decidit quedar-me”. Cinc mesos després d’aquest episodi, el jugador més ben pagat de l’Atlètic de Madrid s’enfrontarà aquest dissabte al Barça en un partit en què el lideratge de la Lliga està en joc.

L'Atlètic de Madrid ha aprofitat l'ensopegada del València al Camp Nou per obrir forat amb els valencians en la lluita per la tercera posició. Els matalassers s'han tret de sobre el Deportivo de la Corunya, amb un triomf per 1-2 a Riazor.

Madrid segueix sent territori matalasser. L'Atlètic de Madrid de Simeone ha tornat a guanyar el derbi, en aquesta ocasió amb una superioritat gairebé insultant (4-0). En un dels pitjors partits del Madrid d'Ancelotti, i un dels millors de l'Atlètic de Simeone, els locals han golejat un rival sense ànima, i donen així molta emoció a la Lliga. Si el Barça guanya a Bilbao, es situarà a un punt dels blancs. L'Atlètic de Madrid, per la seva part, s'hi situa a quatre punts. Aquesta temporada, l'Atlètic ja ha jugat sis derbis contra el Madrid i no n'ha perdut cap.

L'Atlètic de Madrid continua dissenyant l'era post Diego Costa. Els diners que el Chelsea va pagar pel davanter i Filipe Luis els ha aprofitat el conjunt madrileny per incorporar el croat Mario Mandzukic i el 'txuri-urdin' Antoine Griezmann. El cost del traspàs serà de 30 milions d'euros, tot i que l'acord definitiu, que l'Atlètic de Madrid ha anunciat a la seva pàgina web, està supeditat a la revisió mèdica que ha de passar el futbolista.