He llegit d’una revolada No et molestis a contestar-me (Empúries, 2026), el llibre que recull les cartes que es van enviar Salvador Espriu i Joan Vinyoli. No són cartes especialment poètiques, ni tampoc polítiques o de context social. Són missives personals, els missatges que s’enviaven dos amics per celebrar les proeses de la vida i maleir-ne els dolors i els desencants. En total, recullen quaranta lletres d’Espriu a Vinyoli, vuit d’Espriu a Teresa Sastre (l’esposa de Vinyoli) i només set de Vinyoli a Espriu.

Fa tres anys la investigadora Georgina Torra, de la Universitat de Girona, mentre es dedicava a revisar la catalogació del fons Joan Vinyoli (1914-1984) a l’Arxiu Comarcal de la Selva, va topar-se amb una troballa tan sorprenent com apassionant. Entre els més de 4.000 documents inventariats, va descobrir una sèrie de textos en prosa escrits per Vinyoli, inèdits, que obrien la porta a explorar el vessant narratiu, pràcticament desconegut, d’aquest grandíssim poeta.

Àlex Susanna (Barcelona, 1957), escriptor i gestor cultural, anirà la setmana que ve a París a inaugurar una exposició a la galeria Dina Vierny sobre la sensualitat en Aristides Maillol. El càncer no l’atura. Torna a escriure i llegir. En aquesta conversa repassa la seva trajectòria. I opina sobre el present i el futur cultural.

Joan Vinyoli “és el mag que feia segles que esperàvem”, escriu Enric Casasses al pròleg de la poesia completa de l’autor, nascut tal dia com avui fa 100 anys a Barcelona. Dotat d’una gran capacitat d’il·luminar el lector a través de versos aparentment senzills, Vinyoli es va preguntar pels grans temes existencials -l’amor, la fe, la mort- des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari, que publicaria el 1984, poc abans de morir.

Fa anys que Joan Margarit té Joan Vinyoli al cap. Acaba de publicar una antologia de gairebé un centenar de poemes de l’autor de Tot és ara i res i Vent d’aram, nascut a Barcelona el 3 de juliol del 1914. “Vinyoli era de l’edat del meu pare, i de jove el vaig començar a llegir perquè tenia amistat amb els fills dels Petit, dels Valentí i d’altres famílies que tenien contacte amb el poeta. Hi havia una proximitat sentimental, i per això m’hi vaig acostar. Em va agradar, però sense apassionar-me”, recorda d’aquesta primera etapa de convivència amb l’obra vinyoliana. “El segon moment començaria quan jo rondava els quaranta anys. Me’l vaig començar a trobar en alguns llocs. La qüestió poètica ja era central en la meva vida, llavors. Em podia dedicar a fer de voyeur perquè ell no em coneixia, ni la dona amb qui anava tampoc (tot i que jo a ella sí: era bibliotecària del Col·legi d’Arquitectes). Era una època en què barrejar els poemes amb la persona que els havia escrit va fer créixer l’admiració que sentia per Vinyoli”.

Aquest divendres, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia, i a Barcelona s'han organitzat molts actes per commemorar la data. Els més significatius els ha organitzat el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat, que ha preparat diverses activitats al voltant d'aquest gènere literari.

Litterarum, la fira d'espectacles literaris de Móra d'Ebre, acollirà en la seva setena edició, que se celebrarà del 30 de maig a l'1 de juny que ve, espectacles basats en l'obra de Joan Vinyoli, de qui es commemora el centenari del seu naixement.

Un dels estats d'ànim del jo líric de Vetlla (Edicions 3i4) són aquelles paraules de Ramon Llull: "Mon cor està casa de plors". És a partir d'aquest malestar que el personatge comença a reconstruir la seva història d'amor.