El Zoo de Barcelona es vesteix de Nadal amb nous guarniments i una programació especial fins al 5 de gener. Els visitants poden gaudir de diverses propostes i activitats que conviden els més petits a conèixer la riquesa de la biodiversitat i la importància de preservar-la.

Imagina’t que et brillen els ulls quan parles de l’amor de la teva vida i que alhora creus que amors com el vostre no haurien d’existir mai. Això és que li passa a la barcelonina Emilia López, que durant la seva joventut va cuidar (i estimar) l’orca més emblemàtica de tots els temps, l’Ulisses. “Quan era joveneta, pensava que em moriria amb l’Ulisses dins d’una piscina, era l’amor de la meva vida!”, recorda mentre ensenya fotografies antigues d’aquells temps. Hi apareix amb trenta anys menys, la cabellera llarguíssima i la mateixa intensitat a la mirada. Què en pensa, ara? “Que no haurien d’existir dofins ni orques en captivitat”. 

Una de les tres elefantes del Zoo de Barcelona ha mort sent la més longeva de la seva espècie a tot el món. La Yoyo va arribar al Zoo el 2009 i, tot i que es desconeix la seva data de naixement exacta, es calcula que tenia més de 54 anys, mentre que l'esperança de vida mitjana de la seva espècie en captivitat és de 39 anys.

El Zoo de Barcelona, un espai ple de vida per redescobrir, continua transformant-se cap a una casa de conservació de la biodiversitat del planeta, recerca científica i sensibilització cap als animals, amb el benestar animal com a prioritat. Circuits educatius per sensibilitzar els infants i adolescents, i nous espais per protegir els animals en perill d'extinció, són algunes de les novetats que ha anat implementant el Zoo de Barcelona, que cada dia es reinventa per dur a terme la tasca de conservació de la fauna alhora que cuida tots els seus habitants.

L'elefanta africana Bully, d'aproximadament 40 anys, obre la boca per rebre un raig d'aigua que un cuidador projecta cap a ella amb una mànega. Al seu costat, la Yoyo, de 54, es queda quieta mentre el cuidador dirigeix el raig en la seva direcció. Al fons, la Susi, de poc més de mig segle, busca l'ombra per arrecerar-se del sol que cau amb força sobre el Zoo de Barcelona. Són les dotze del migdia i el termòmetre marca 31 graus. "A les elefantes se les remulla fent ús de mànegues o aspersors, sobretot a la tarda i al migdia, que és quan fa més calor", explica la conservadora de mamífers del Zoo, Pilar Padilla. "Ho combinem amb el llac i els fangars, on es poden hidratar i reproduir el seu comportament natural. Són elles qui trien on volen anar", afegeix, mentre una altra cuidadora llança un tros de verdura a la Yoyo. "És com si s'estiguessin refrescant i prenent el vermut. Estan a gust", explica Padilla.

Amb el benestar animal com a prioritat, el Zoo de Barcelona continua transformant-se cap a una casa de conservació de la biodiversitat del planeta, recerca científica i sensibilització cap als animals. Es tracta d'un espai ple de vida a redescobrir. Alguns circuits educatius per sensibilitzar els infants i els adolescents i alguns espais nous per protegir animals en perill d'extinció són algunes de les novetats que ha anat implementant el Zoo de Barcelona, que cada dia es reinventa per dur a terme la tasca de conservació de la fauna alhora que cuida tots els seus habitants.

El Zoo de Barcelona ha perdut un dels seus habitants més longeus, el Xebo, un goril·la que va arribar a la capital catalana fa més de 25 anys. L'animal tenia 39 anys i ha mort aquesta matinada després d’un llarg procés de debilitament, a causa de la seva avançada edat. De fet, el goril·la, que és de la mateixa espècie que l'enyorat Floquet de neu (Gorilla gorilla gorilla), havia superat amb escreix l’esperança màxima de vida d’aquesta espècie en el seu hàbitat natural, que se situa al voltant dels 30 anys.

El Zoo de Barcelona fa aquest estiu una aposta molt important per retrobar-se amb la ciutadania i convertir-se en un referent en la conservació de la biodiversitat. El recinte ha estrenat una àrea amb servei de biblioteca per aprofundir en el món de la biodiversitat i noves propostes del Passaport Natura relacionades amb els felins. A més, també ha ampliat l’oferta de casals d’estiu i la programació de xerrades, tallers i activitats lúdiques.

“De petit jugava amb gripaus. Als 10 anys llegia l’etòleg Konrad Lorenz. Als 12 vaig veure Dersu Uzala de Kurosawa i vaig sortir del cinema transformat per aquell caçador indígena de Sibèria que acompanyava un grup de geògrafs i vivia en harmonia amb la natura. Als 14 vaig veure isards i encara els recordo corrent desbocats amb el seu esperit salvatge, lliures”. 

El Zoo de Barcelona ha obert el restaurant La Dama que s’emmarca dins la cuina de proximitat i es basa en una restauració saludable, sostenible i mediterrània. El nou equipament forma part del Pla de Restauració Saludable inclòs dins el Nou Model de Zoo que el consistori va aprovar la primavera del 2019 i es completarà amb dues guinguetes que s’estrenaran per Setmana Santa l’any vinent.

Les tres elefantes del Zoo de Barcelona, la Susi, la Yoyo i la Bully, han estrenat aquest cap de setmana un nou fangar. Gràcies a aquest espai, que reprodueix el seu hàbitat natural a l'Àfrica i amplia les seves instal·lacions habituals, les elefantes podran banyar-se i refrescar-se aquest estiu. De moment se les ha vist rebolcar-se al fang i llançar-se aigua amb la trompa com si fossin canalla, tot i la seva edat real. Les tres elefantes són velles, tenen al voltant dels 50 anys i van arribar al Zoo de Barcelona després de patir maltractaments, estar encadenades o en circs. L'esperança de vida d'un elefant africà ronda els 70 anys.

En plena crisi sanitària i econòmica, l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda aquest dimarts als nous preus per fer ús dels serveis i equipaments de la ciutat amb dues premisses clau: la congelació de la majoria de tarifes i la inclusió de la possibilitat d'aplicar descomptes de fins al 15% per a tots els cursos i tallers que es facin a distància per tal d'incentivar-los. La rebaixa per a les sessions online s'aplicarà en centres cívics, ludoteques, casals de barri i centres de joves i de gent gran. La congelació de tarifes afectarà serveis com el Bicing, que tornarà a aplicar els preus estrenats quan es va fer la renovació total de la flota de bicicletes. Si es paga per ús, l'abonament anual costa 35 euros, amb diferents fraccions de preu per cada mitja hora en funció de si es fa servir bicicleta elèctrica o mecànica; i, si s'escull la tarifa plana de 50 euros, la primera mitja hora d'ús d'una bici mecànica és gratuïta.

Els quatre lleons del Zoo de Barcelona també han passat el coronavirus. Va ser al novembre que els felins van presentar símptomes respiratoris a les vies altes, compatibles amb la infecció, i com que dos dels seus cuidadors havien estat diagnosticats de covid, se'ls van fer proves. Tant el primer test ràpid com els posteriors PCR protocol·laris van revelar que els lleons eren positius de covid-19. Aquesta transmissió d'humà a felí és la causa de contagi més probable que planteja el Zoo.

L'Ajuntament de Barcelona aprovava el maig de l'any passat el que havia de ser un canvi de model radical per al Zoo: amb una modificació de l'ordenança, promoguda per la plataforma ciutadana Zoo XXI, que preveu que només es podran seguir reproduint en captivitat aquelles espècies que tinguin un pla específic que prevegi la seva reintroducció a la natura encara que sigui a llarg termini. Es donaven tres anys per redactar aquests plans i que els validés un comitè ètic i científic. La plataforma, però, acusa ara la direcció del Zoo de no haver implantat encara cap canvi i de treballar amb poca transparència. Sobretot, pel que fa a la causa de la mort dels animals.

Se'ls va treure del Zoo diumenge, sense avisar ni convocar cap acte de comiat. Segurament, per evitar la polèmica que acompanya des de fa anys els dofins en captivitat de Barcelona, que han sigut objecte de disputes animalistes i polítiques. Amb el Nuik, el Tumay i el Blaut –els tres dofins que encara hi havia al Zoo– instal·lats ja en una piscina d'aclimatació a l'Attica Zoological Park d'Atenes, l'Ajuntament va informar el mateix diumenge a la nit que, finalment, havia acomplert el mandat del plenari de convertir Barcelona en una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Va ser, això sí, completament fora de termini, ja que Barcelona havia d'haver assolit aquesta fita abans del 2019, que és quan vencia el termini fixat per l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics al Zoo per ampliar les instal·lacions o renunciar als dofins. El consistori va escollir el 2016 la segona opció i va renunciar al projecte per ampliar el delfinari. I el 2018 va refermar l'objectiu de buscar un destí per als dofins.

El naixement de la Thembi, una nova cria de girafa al Zoo de Barcelona –filla de la Nuru–, va ser una de les notícies del cap de setmana. Les imatges tendres de mare i cadell es van difondre com un fet important per a l'equipament i com un pas per contribuir a la futura reintroducció d'aquests animals a l'Àfrica. Ara, però, Zoo XXI, que és l'entitat que va promoure una iniciativa ciutadana per aconseguir canviar l'ordenança de tinença d'animals i garantir que el Zoo només reproduiria aquelles espècies que disposen d'un pla de reintroducció en el seu hàbitat, ha alertat que aquest naixement d'una girafa de la subespècie Rothschild en captivitat no s'alinea amb el canvi de model. Consideren, de fet, que podria suposar una "vulneració" de la nova normativa municipal.

El Zoo de Barcelona ja compta amb un animal més. Es diu Thembi i és una cria de girafa. Va néixer el passat 10 de febrer i és filla de la Nuru, que té 10 anys i que va arribar a les instal·lacions de la capital catalana el 2011 procedent del Zoo d'Emmem. La cria, acompanyada de la seva mare, romandrà uns dies als dormitoris de la instal·lació de les girafes abans d'ajuntar-se amb la resta del grup. D'aquesta manera, l'equip de cuidadors podran atendre amb més cura les necessitats de totes dues. L'actual instal·lació de les girafes va permetre que els visitants poguessin gaudir del part del cadell, sense que cap de les dues se sentissin molestes ni amenaçades, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. La cria és de les subespècie Rothschild.

El Zoo de Barcelona està de dol. L’Anak, dofí femella i matriarca del grup, no ha pogut superar el virus que l’última setmana ha afectat els quatre exemplars d’aquesta espècie que encara hi havia a les instal·lacions -petites i obsoletes- que el parc té per als cetacis, i que l’Ajuntament va anunciar, ara fa tres anys, que volia tancar. Els dofins, tot i que ja no fan espectacles, continuen allà, a l’espera que els trobin un destí alternatiu. Però ara ja són tres. Dimecres, entre les set i les vuit del vespre, l’Anak se’n va anar per sempre. Ho va fer acompanyada d’un equip de vuit cuidadors, veterinaris i fins i tot treballadors de manteniment que els últims dies han intensificat els esforços per aplicar a l’animal els tractaments que necessitava. I acompanyada, també, del Blau, el dofí adult amb qui va tenir el Nuik, l’exemplar més jove dels que encara viuen al zoològic.