Damián Musto, Craig Hoare, Justin Gatlin i, sobretot, Chris Froome han sigut els últims esportistes que han esquitxat l’esport amb casos de dopatge. La credibilitat d’un negoci multimilionari està en joc i, per tant, un dels grans reptes del 2018 és el d’assegurar les bones pràctiques en un entramat de disciplines, federacions i equips de característiques ben diferents. Els nous mètodes són cada vegada més sofisticats i obliguen els responsables de la lluita contra el frau a reinventar-se permanentment.

A un quart de sis de la tarda els vampirs abandonaven l’hotel Arrahona de Sabadell. Eren els sis especialistes de l’empresa alemanya PWC, l’encarregada de fer els controls antidòping per a l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF). Amb ells viatjaven dues caixes amb mostres de 27 atletes de nou nacionalitats diferents, la meitat dels quals noms de primer nivell en el mig fons internacional, amb la presència garantida a Rio de Janeiro aquest estiu.

La nova versió del Codi Mundial Antidopatge, que entrarà en vigor l'any 2015, eleva de dos a quatre anys la sanció tipus per als infractors, equipara les proves analítiques a les no analítiques en la detecció de positius i obliga els atletes retirats a avisar les autoritats antidopatge amb sis mesos d'antelació si volen tornar a competir.