"La renovació pedagògica sempre ha estat molt heterogènia i plural". La renovació és l’autèntica tradició educativa de Catalunya: des de la pionera Rosa Sensat fins avui, hi ha un fil roig constant d’innovació, de voluntat d’estar al dia, de millora permanent. Renovació no ha volgut dir mai, ni abans ni ara, anar en contra dels coneixements ni de la memòria, tal com es vol caricaturitzar avui el treball per competències o per projectes. L’important, en tot cas, no són els mètodes ni les tècniques, sinó l’objectiu formatiu. Les bones i els bons mestres sempre han estat flexibles i pragmàtics des de l’empatia amb l’alumne, i des de l’exigència i l’autoexigència.

Estaven fatal, però tenien il·lusió. Creien en l’educació com l’eina central de progrés, d’igualtat d’oportunitats, de civilitat. Enmig d’una societat polaritzada i violenta, enfront d’unes escoles autoritàries i mal dotades, al tombant del segle XIX al XX persones com Rosa Sensat, filla d’una brodadora de puntes de coixí i d’un mariner del Masnou, es van tirar de cap a l’aventura de crear una escola nova i, malgrat els entrebancs de tota mena, no van defallir. Tenien fe en el seu ideari renovador. Aquella experiència de canvi ha seguit marcant durant més d’un segle l’afany de millora de l’educació a Catalunya. Avui, en un moment d'angoixa educativa, val la pena tornar a les bases. Potser així trobem la manera de sortir del cercle de pessimisme, enfrontaments i desorientació en què estem instal·lats.

Tal com ja preveien els mateixos sindicats convocants, la vaga d'educació del primer dia de curs ha punxat. L'aturada ha tingut un seguiment que no arriba a l'1% en la majoria de centres que ja han notificat l'afectació de la protesta. Concretament, amb les dades del 94% de les escoles i instituts de Catalunya, el seguiment de la convocatòria feta per USTEC, CGT i la Intersindical ha estat del 0,99%, segons el departament d'Educació. Tot i això, la protesta sí que ha deixat imatges d'un tall puntual a la Gran Via de Barcelona, una entrada a la seu de la Fundació Bofill i la xiulada d'una vintena de persones a l'arribada del president Pere Aragonès i la consellera d'Educació, Anna Simó, a una escola per inaugurar el curs escolar.

La primera llavor de l'Associació de Mestres Rosa Sensat es va plantar l'any 1965 quan va començar a funcionar en format escola per, més endavant, convertir-se en una entitat de referència dintre el món educatiu català. Ara, per primera vegada i després d'un procés per repensar l'associació, dues llistes de candidats es postulen per liderar la nova etapa.

Fa un any, les presidentes de les principals associacions de docents reflexionaven a l’ARA sobre la crisi educativa arran de la pandèmia i van deixar un polèmic titular: “Molts docents el 30 de juny ja no hi són”. Un any després han donat pas a nous lideratges a les seves entitats, però encara tenen molt a dir.

Unes 700 persones han acudit aquest divendres a un acte organitzat per la Xarxa de Competències Bàsiques, del departament d'Educació, sobre avaluació. Entre dilluns i dimarts, prop de 200 persones van acudir a unes xerrades sobre la identitat docent, i la setmana vinent també hi ha formacions –sobre mentors digitals o unes jornades d'Xnet sobre seguretat digital en l'entorn escolar– que tenen un bon ritme d'inscripcions. Són les bones notícies que destaquen enmig d'una preocupació que plana sobre el sector educatiu: la forta caiguda del nombre de docents que aquest juliol faran cursos de formació. Encara no hi ha dades definitives, però la sensació generalitzada entre les entitats que fa anys que convoquen aquestes formacions és que aquest any ha sigut especialment fluix.

Aquest divendres, dia 29 d'abril, va morir a Girona Maria Antònia Canals, la gran referent de l'ensenyament de les matemàtiques i cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Canals, nascuda a Barcelona l'any 1930, està considerada una figura clau de la renovació pedagògica i va ser una de les persones que va introduir el mètode Montessori a Catalunya. Es va llicenciar en magisteri l'any 1950 i en ciències exactes per la Universitat de Barcelona l'any 1953. Va ser autora de nombroses publicacions sobre les matemàtiques. Tot i que es va jubilar l'any 2001, va seguir treballant dirigint el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (Gamar), que va fundar l'any 2002 a la Universitat de Girona.

Rosa Sensat és una figura imprescindible en la renovació pedagògica catalana durant el primer terç del segle passat. La seva ombra eclipsa la trajectòria de la seva filla, Angeleta Ferrer, que també va tenir un paper molt destacat en el desenvolupament de nous mètodes pedagògics en l’ensenyament secundari durant la Segona República i també en els anys foscos del franquisme. Salvador Domènech l’ha volgut treure d’aquesta mena d’oblit amb Angeleta Ferrer. La força de la renovació pedagògica, un llibre en què repassa la trajectòria i la dimensió pedagògica de Ferrer. El seu pas per l’Institut de Reus -després anomenat Gaudí i actualment Salvador Vilaseca-, on va exercir de professora de ciències naturals durant gairebé dues dècades, va deixar un llegat d’estima en molts reusencs.

La pedagoga i mestra catalana Irene Balaguer, presidenta de l'associació de mestres Rosa Sensat entre el 2006 i el 2015, ha mort, segons ha informat avui aquesta entitat, que no ha revelat les causes del decés.

Tres anys de grau, un de postgrau i un de màster amb pràctiques residents. Aquesta és la fórmula que proposa el 'Programa de millora i innovació en la formació de mestres' (MIF), elaborat pel departament d’Ensenyament i la secretaria d’Universitats. El projecte també preveu altres novetats, com la unificació del cos de professors en un de sol –els mateixos mestres podrien fer classe a primària i a l'ESO– i un sistema d’oposicions diferent. Tot plegat ha suscitat tant debat entre la comunitat educativa que l'Associació de Mestres Rosa Sensat va voler organitzar una taula rodona per debatre a fons l'estat de la qüestió en què van participar representants dels diversos cicles educatius.

Carles Capdevila, director l'ARA, ha estat guardonat aquest dimecres amb el premi Marta Mata 2015, que atorga cada any l'Associació de Mestres Rosa Sensat. El premi reconeix persones particulars que des del seu àmbit i la seva professió hagin fet alguna aportació per millorar l'educació.

L'Escola de Bosc de Montjuïc celebra el seu centenari. És la primera escola municipal en arribar a aquesta efemèride, però el centre no destaca només per aquest fet. Al llarg de la seva història no ha deixat d'educar els infants en uns valors basats en l'amor per la natura, la igualtat i la solidaritat. Així ho afirma la seva directora, Eva Chacón, que explica que, en els seus orígens, "s'aprofitava l'entorn per llegir i fer moltes activitats". "Això era molt revolucionari per a l'època". Fins i tot, "alumnes i mestres feien el camí fins a l'escola plegats i ho aprofitaven per estudiar les plantes que anaven trobant".