En la mesura que avança l’activitat parlamentària al Congrés aquesta legislatura, poc a poc es comencen a veure dos blocs diferenciats en les votacions a la cambra: el PP i Ciutadans per una banda –en minoria–, i el PSOE, Units Podem i els partits autonòmics per una altra. Després d’haver votat a favor amb tota l’oposició fa dues setmanes d’iniciar els tràmits per derogar la Lomce, la formació d’Albert Rivera, s’està despenjant del front de tota l’oposició per derogar les lleis més polèmiques del govern de Mariano Rajoy. Està optant així per abstenir-se i no entrar en conflicte amb els populars.

L’associació cultural Mintza, responsable del portal navarrès Ahotsa.info, va rebre una carta de la delegada del govern espanyol a Navarra, Carmen Alba Orduna, que l’amenaçava amb una multa de fins a 30.000 euros. L’advertia “expressament”, citant l’article 36.23 de la llei orgànica de seguretat ciutadana -coneguda com la llei mordassa -, per una notícia amb la fotografia d’uns policies fent una batuda en un bar de Pamplona. Ara aquesta carta és una prova que la plataforma estatal Defender a Quien Defiende farà servir per dur dimarts la llei mordassa.

El Congrés es va despertar ahir dimarts amb una pancarta de 32 metres quadrats penjada per Greenpeace al damunt d'una grua i on es llegeix: "La protesta és un dret". Era la imatge més reivindicativa que explicava el que estava a punt de passar a l'Estat les pròximes hores. I és que després de dos anys de debat, finalment aquesta mitjanit de dimecres ha entrat en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana que l'oposició s'ha compromès a derogar immediatament si el PP no guanya les pròximes eleccions.

El ple del Congrés ha aprovat definitivament dues de les lleis més polèmiques del mandat de Rajoy: la reforma del Codi Penal, que inclou la presó permanent revisable, i la llei de seguretat ciutadana, que tipifica com a infracció les manifestacions no comunicades davant institucions com el Congrés, el Senat o els Parlaments. També ha aprovat definitivament el pacte antijihadista firmat amb el PSOE, que inclou referències a la presó permanent revisable i tipifica la "subversió de l'ordre constitucional" com a terrorisme. El PP s'ha quedat sol a l'hora d'aprovar les dues primeres normes –que tota l'oposició ha criticat durament– i ha comptat amb el suport del PSOE i l'abstenció de CiU en matèria antijihadista.

El comissari europeu de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, considera que les devolucions en calent d'immigrants a la frontera "no s'ajusten a la legalitat internacional" i que plasmar-les en una llei posaria en risc el sistema de protecció d'asil.

Unes 3.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, han protestat aquest dissabte al migdia pel centre de Barcelona contra la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a "llei mordassa". "Llibertat, d'expressió, llei mordassa no" o "El carrer és nostre, desobeïm la llei mordassa". Amb aquestes consignes i pancartes ha avançat la marxa que ha arrencat a la plaça Universitat de Barcelona i ha acabat a la delegació del govern espanyol, al carrer Roger de Llúria amb Mallorca, on els convocants l'han donat per acabada. Part dels manifestants, però, no han marxat i els Mossos d'Esquadra han fet una crida perquè dissolguessin la protesta. Finalment, i sense incidents, s'ha donat per desconvocada.

Només un dia després de la commemoració del dia internacional del Drets Humans, el Congrés ha aprovat aquest dijous la llei de seguretat ciutadana amb únic suport de la majoria absoluta del Partit Popular. Tota l'oposició en ple ha rebutjat la nova legislació, que considera "innecessària" i un "retorn al passat", a un estat policial. No són els únics, la llei passa al Senat amb el rebuig tant de la societat civil com també de sindicats policials i ONGs, que l'han denominat "llei mordassa", "llei de repressió ciutadana" o fins i tot l'han comparat amb la llei franquista del 1959. Consideren que limita els drets fonamentals de manifestació i expressió dels ciutadans i dóna "barra lliure" a la policia per "convertir-se en jutge". Tota l'oposició s'ha compromès a derogar-la la pròxima legislatura si el PP ja no governa o no té majoria absoluta.

El Congrés enfila ja la recta final per aprovar el projecte de llei de seguretat ciutadana, la mesura estrella del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, criticada tant des de l'oposició com per ONG, que consideren que es tracta d'una amenaça als "drets fonamentals". Per 23 vots a favor i 16 en contra, la comissió d'Interior de la cambra baixa ha donat llum verda a la l'anomenada també "llei mordassa". Tots els portaveus de l'oposició han manifestat aquest dimarts la seva voluntat de derogar el projecte si arriben al govern i de recorre-la al Tribunal Constitucional quan finalment hagi acabat tots els tràmits parlamentàries.

El 'botellón' serà considerat com una infracció lleu en la futura llei de Seguretat Ciutadana, amb multes de fins a 600 euros, i no greu com preveu el projecte d'aquesta norma que ja s'ha començat a debatre en tràmit de ponència al Congrés dels Diputats.

Un informe del Consell del Poder Judicial qualifica d'inconstitucional bona part dels articles més polèmics que recull l'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana impulsada pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i demana que se suprimeixi o es torni a redactar.

Insultar, vexar, amenaçar o coaccionar els membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat durant una manifestació serà considerat una infracció administrativa "greu" sancionada amb entre 1.001 i 30.000 euros de multa. Aquesta és una de les principals novetats de l'avantprojecte de llei orgànica de Seguretat Ciutadana que el ministeri d'Interior preveu portar divendres al consell de ministres i que té com a pilar fonamental la protecció dels policies davant els atacs, segons ha avançat el departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz.