Pensa en la roba que guardes dins l’armari. En els teus pantalons, per exemple. Segurament n’hi ha alguns més còmodes que altres, els que combines per portar a la feina, altres que emmagatzemes per anar d’excursió o per lluir en una ocasió especial. Són diferents entre ells, però alhora són iguals: dos trossos de roba cosits amb dos forats per posar-hi les cames. Ara pensa en com haurien de ser els teus pantalons quan arribi el dia que, amb l’edat, no et puguis vestir sense ajuda. Com haurien de ser els teus jerseis o jaquetes? Com tancaries una cremallera amb un sol braç o et cordaries els botons d'una camisa? “Hi ha persones que tenim cossos diferents i mobilitats diferents i necessitem que la roba ens ho posi fàcil. També han d’incloure la nostra mirada”, assegura Cristian Lago, responsable de Coneixement i Formació d’Ecom, una associació amb més de cinquanta anys d’història impulsada per persones amb discapacitat física que treballen per aconseguir una societat inclusiva. 

A primer cop d’ull, costa d’establir la connexió entre un cullerot del neolític i unes sabatilles creades pel dissenyador britànic Jasper Morrison. O entre un teler de l’època dels ibers i un llum de suspensió de José Antonio Coderch. O entre un clavicèmbal profusament decorat de la primera meitat del segle XVIII i una senzilla cadira d’Antoni de Moragas. Però la materialitat d’aquests objectes tan dispars sorgeix del mateix lloc: del bosc, en general, i dels arbres, en particular. Ja siguin roures, pollancres, boixos, alzines, pins, teixos, aurons o materials derivats com el tàblex microperforat o el teixit de suro laminat. Tots aquests objectes parlen un mateix llenguatge, que es pot resumir en cinc lletres: fusta. Un material noble que, durant dècades i sota el mantra Plastic is fantastic, va quedar relegat a un segon pla i que ara moltes veus reivindiquen com una eina imprescindible per garantir la salut del planeta.

Josep Miàs (Banyoles, 1966) és arquitecte i es reivindica com a “creatiu”, coincidint amb l’exposició del Disseny Hub que celebra les dues dècades del seu estudi. En l’etapa inicial de la seva trajectòria va ser associat d’Enric Miralles durant deu anys. Després va fundar el seu estudi propi. “Som un despatx que fem arquitectura, però a mi m’interessa tot: l’últim projecte és dissenyar un tren. Ens interessa donar l’opinió en tots els temes socials”, subratlla.

Barcelona serà a partir del mes que ve la capital mundial del grafiter més famós del món, el misteriós Banksy. El Dhub inaugurarà una gran mostra d'originals de l'artista urbà de tot tipus de format (oli, acrílic o esprai sobre tela i fusta, serigrafies d’edició limitada, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies) cedides per col·leccionistes privats de tot el món. Banksy. The art of protest ha obtingut un milió d'espectadors en la seva gira –va començar a Sant Petersburg el 2018– i s'ha vist en ciutats d'Espanya, com Madrid i Màlaga. A Barcelona comptarà amb obres noves, i és una producció de SoldOut, el Disseny Hub i l'Ajuntament de Barcelona. L’exposició també albergarà un nou espai audiovisual immersiu que oferirà un viatge multisensorial per la trajectòria artística de Banksy, un grafiter avui multimilionari que no ha donat a conèixer mai la seva identitat.

“El barret és una qüestió d’equilibri arquitectònic: corona l’edifici del vestit”. Aquestes paraules de Cristóbal Balenciaga no poden resumir millor la importància que el dissenyador basc donava al barret, una peça d’alta costura que dissenyava exclusivament per arrodonir un look. Per a ell, un barret no era un simple accessori, anava molt més enllà: era un tot on es podien concentrar les tècniques artesanals més virtuoses, els materials més exquisits i la inspiració més mundana o més exòtica. Un barret de Balenciaga també tenia una doble funció: una de mirada curta, que jugava a emmarcar la cara i envoltar-la de misteri, i una altra de mirada llarga, de veure com es dibuixava –de cap a peus– la silueta femenina. Un barret era l’essència del plaer, la bellesa i l’equilibri: era el punt sobre la i que va dir Yves Saint Laurent; era el "menys és més" de Mies van der Rohe, potser perquè un barret és la fusió perfecta entre moda i arquitectura.

Un vestit d’home firmat per Josep Abril, de llana 100% i de temporada, té un cost de 204,5 euros, una xifra que es dobla quan parlem de preu de venda al públic: 420 euros. Aquest exercici de transparència és la base de 'The shopping talent', una exposició que es pot veure fins al 17 de maig al vestíbul del Disseny Hub de Barcelona i del 21 de maig al 16 de juny al Centre Comercial Glòries.

Barcelona estrena una nova biblioteca, la Biblioteca El Clot - Josep Benet. S'ubica a l'edifici Disseny Hub Barcelona i disposa d'un servei d'autopréstec, zona d'internet i wifi, sala multimèdia, espais polivalents i tres centres d'interès dedicats als pares i mares, al món laboral i a l'aprenentatge d'idiomes.