La resposta és que sí. La pregunta la formulava Antón Costas, expresident del Cercle d’Economia, en un recent article titulat “Pot l’independentisme ser liberal?”. En aquest article repassava la deriva de la política catalana els últims deu anys. Costas assegura que la bandera de la independència sempre hi ha estat, per bé que arriada, però que l’ANC va trobar una finestra d’oportunitat per arrossegar els partits cap a l’unilateralisme. El pecat capital hauria estat, sempre segons l’autor, les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre del 2017, en què es van aprovar les lleis de desconnexió: un “auto-cop parlamentari” que posava fi al llarg “consentiment” dels catalans no nacionalistes envers els governs nacionalistes de Pujol i Mas. Desobeir la Constitució (i l’Estatut) era anar massa enllà i els ciutadans no nacionalistes deixarien de “consentir”, és a dir, que estava servida la fractura de la societat.

A més de ser novel·lista -de vocació tardana però persistent-, Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951) és un professor de la Universitat de les Illes Balears que s’ha cremat les celles investigant la literatura, el teatre i la política de la Mallorca del primer terç del segle XIX. Els que coneixen bé els seus estudis sobre el tema diuen que han obert nombrosos camins i que són d’un rigor infal·lible. Els que llegeixin Diable de Byron! -darrer premi Ciutat de Palma-, la seva tercera novel·la després de Com una vella cançó (Lleonard Muntaner, 2008) i de Kabul i Berlín a l’últim segon (Proa, 2012), amb la qual va ser finalista al premi Sant Jordi, podran fer-se una idea dels erudits coneixements de Mas i Vives, perquè el tronc de la història transcorre justament en la Palma del 1819.

El líder dels eurodiputats liberals, Guy Verhofstadt, es va comprometre l'any 2014 a donar suport públicament a l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, si la justícia intentava condemnar-lo per haver organitzat la consulta del 9-N. El compromís, que es va segellar a través d'una carta dirigida a Artur Mas i feta pública pels mitjans de comunicació, estava justificat, ja que el PDECat (CDC en aquella època) forma part del grup dels liberals europeus (ALDE) al Parlament europeu. Però el suport no ha arribat, tal com denunciava aquest dilluns per xarxes socials el periodista irlandès Brian Maguire amb l'etiqueta #principis. "Sense comentaris de Guy Verhofstadt?", es preguntava.

Llibergència, el corrent que agrupa els liberals de CDC, és un dels sectors que porta més mesos movent-se internament per promoure la creació d'un nou partit que agrupi el "centre ampli" sobiranista. Després de la consulta interna de dissabte passat, que va acordar l'impuls d'una nova formació política que reculli "la millor herència" de Convergència, els liberals han organitzat aquest dimarts un dinar col·loqui amb la consellera de la Presidència, Neus Munté, a qui han traslladat les seves propostes. Munté és una de les peces cobejades en el procés de refundació i forma part d'una confluència sobre el futur de CDC al costat de Jordi Turull, Miquel Buch i David Bonvehí.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reuneix aquest dilluns al matí amb el president dels liberals europeus Hans van Baalen, en ple malestar a Convergència per l'entrada de Ciutadans al partit. La reunió, segons fonts governamentals, la va reclamar Van Baalen aprofitant el viatge a Bèlgica de Puigdemont, que es tanca avui després de tres dies de contactes amb representants de Flandes i amb els treballadors catalans de la delegació a la capital europea. Precisament en aquesta delegació és on es farà la reunió amb el president dels liberals europeus.

El president dels liberals europeus, l'holandès Hans van Baalen, ha visitat aquest dilluns el Palau de la Generalitat per reunir-se amb el president Carles Puigdemont i amb el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. La trobada es produeix en ple pols amb l'Estat precisament pel departament que lidera Romeva, que ha vist suspeses les seves competències arran de l'admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional (TC) del recurs del govern espanyol.

Segons una carta firmada pel president del grup Liberal, el flamenc Guy Verhofstadt, el dossier que Convergència Democràtica de Catalunya va enviar per evitar l'entrada de Ciutadans al grup ALDE "no es correspon amb la veritat". Verhofstadt escriu, fins i tot, que l'eurodiputat Ramon Tremosa hauria "reconegut l'error" d'haver utilitzat el terme "terrorisme" en el peu d'una foto de Javier Nart que s'inclou en aquest dossier.

Les joventuts liberals d'arreu del món han donat aquest cap de setmana el seu suport explícit al procés d'autodeterminació engegat a Catalunya. En el congrés de la International Federation of Liberal Youth (IFLRY) s'hi han aprovat tres mocions de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), una de les quals dóna suport al referèndum que està fixat per al 9 de novembre i que pregunta explícitament sobre la independència.

La situació de Catalunya i el referèndum d'independència del 9 de novembre del 2014 han estat aquest dimarts un dels temes de la reunió del partit liberal europeu al Parlament Europeu d'Estrasburg. L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha presentat davant de la cúpula de l'ALDE, el tercer partit de la Unió Europea, la pregunta del referèndum i els plans amb què treballa el Parlament de Catalunya per poder-lo celebrar. La presentació ha comptat amb la presència del president del grup dels liberals a l'Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt. Tremosa farà arribar als seus companys de partit europeu el memoràndum que la Generalitat ha enviat als 28 estats de la UE per exposar el cas català.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dilluns que cal "trobar la manera" per tal que Europa "sigui la nostra casa natural". Mas ha afegit que tant Catalunya com Escòcia han de poder seguir formant part de les institucions europees, on "no hi sobra ningú", segons el president, que ha tornat de demanar diàleg a Madrid per celebrar una consulta com la d'Escòcia. Una consulta que s'ha pactat d'acord amb el govern britànic.