La causa pel presumpte cas d'espionatge al Cesicat el 2013 ha anat avançant a empentes i rodolons durant els últims anys als jutjats, però tot i arxivar-se inicialment ha acabat portant l'expresident de l'organisme, Carles Flamerich, al banc dels acusats. Flamerich i un altre excàrrec del Cesicat s'enfronten a quatre anys de presó i vuit d'inhabilitació. La Fiscalia els acusa d'espiar els correus electrònics que un excol·laborador de l'organisme va enviar a diversos càrrecs de la Generalitat alertant-los de diverses vulnerabilitats de seguretat i de suposades irregularitats. Aquest dilluns ha declarat com a testimoni l'exconseller d'Empresa, Felip Puig –de qui depenia el Cesicat–, que ha tancat files amb Flamerich i ha assegurat que el denunciant va intentar fer-li xantatge a canvi de no revelar cap de les presumptes males pràctiques.

El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació de l'agència de ciberseguretat de Catalunya, un nou organisme públic que assumirà les funcions que fins ara havia desenvolupat Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i altres atribucions –com la investigació dels ciberatacs– que no tenia atribuïdes. L'executiu ha aprovat aquest decret anys després que s'iniciessin els tràmits al Parlament. Va ser la passada legislatura, amb el Govern de Carles Puigdemont, que l'executiu va iniciar un projecte de llei per crear l'agència de ciberseguretat de Catalunya. Va ser aprovada el juliol del 2017, dos mesos abans del referèndum, amb el suport de JxSí, els comuns, el PSC i l'abstenció de la CUP i el PP. Només Ciutadans hi va votar en contra.

Els sistemes d'informació recopilen i guarden dades de gairebé tot el que passa al món. Dades que ens afecten a tots. Sobre els nostres diners, sobre la nostra salut, sobre la nostra educació, sobre la nostra feina... Sobre tot. La capacitat d'aconseguir dades i d'emmagatzemar-les no para de créixer a gran velocitat. I de la mateixa manera, també creix la possibilitat de filtracions, de fugues o de robatoris. Si fa només unes dècades patíem per guardar físicament els nostres diners i els nostres documents de paper, avui hem de començar a preocupar-nos, i molt seriosament, per protegir les nostres dades, que permeten accedir a diners i documents de tota mena. I cal advertir que, de moment, la protecció és feble, està molt per sota de la que amb els anys havíem assolit en termes físics. L'avenç tecnològic és tan ràpid que no donem abast per arbitrar solucions tècniques.

El suposat reclutament d'espies del Cesicat –Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya– ni era reclutament, ni era d'espies, ni el feien membres del Cesicat. Contràriament al que s'ha publicat en alguns mitjans els últims dies, el cas que s'ha presentat com un intent del suposat servei secret d'informació de la Generalitat per muntar un equip d'agents que espiés polítics no va ser res més que una gamberrada de dos postadolescents.

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) acusa el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) de participar en l'atac a la seva web l'octubre de 2013, que va acabar amb la difusió de les dades personals dels més de 400 agents afiliats. L'advocat de l'empresa que gestionava la pàgina web ha demanat a la jutge del cas que citi a declarar el director de l'organisme de la Generalitat, Xavier Gatius, el cap de seguretat i un dels treballadors.

L'exconseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha assegurat que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) "mai ha comès cap il·legalitat". L'exconseller ha declarat com a testimoni davant del jutge que investiga si s'havia espiat el correu electrònic d'un treballador, que va denunciar el cas.

El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) prendrà una nova dimensió en aquesta legislatura. Si fins ara, aquest organisme encarregat de la ciberseguretat, depenia de la direcció general de telecomunicacions en el si del departament d'Empresa i Ocupació, pilotat per Felip Puig, en el mandat que ara comença se situa a la conselleria de presidència, sota la batuta de Neus Munté.

Aquest dimecres, a dos quarts de deu del matí, la comissió de matèries secretes o reservades s'ha reunit al Parlament. La comissió –presidida per Núria de Gispert i amb presència de diputats de tots els grups– es reuneix dos cops l'any a porta tancada per controlar la despesa dels fons reservats dels Mossos d'Esquadra i puntualment per altres assumptes que requereixin certa confidencialitat, però aquest cop n'havia demanat la convocatòria el conseller de l'Interior, Felip Puig. Volia donar resposta a una resolució d'ICV-EUiA aprovada el 29 de gener que instava a presentar un informe sobre els efectes del ciberatac que va patir la Generalitat el 9-N i els dies previs i a definir les mesures per evitar que es tornés a repetir una situació similar. Una petició que Puig va preferir complir en persona.

La Fiscalia ha arxivat les denúncies del PP i PSC sobre suposades irregularitats al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), en no veure il·legals els seguiments a activistes en les xarxes ni el seu informe intern sobre com crear una "Agència Nacional de Seguretat".

Només quatre dies després de la imatge de Pere Navarro brindant al costat de Sánchez-Camacho i Llanos de Luna, el PSC ha fet aquest dilluns dues noves passes d'acostament al PP: ha coincidit amb els conservadors en el seu rebuig al simposi 'Espanya contra Catalunya' i ha anunciat que valora donar suport a la creació d'una comissió d'investigació al Parlament sobre el Centre de Seguretat d'Informació de Catalunya (Cesicat), que promouen els populars.