A partir de l’1 de febrer la nova ordenança municipal de Barcelona que regula la circulació de bicicletes i patinets per les voreres permetrà sancionar els vehicles que no respectin la vorera com un espai d’ús per als vianants. També hi ha altres regulacions que han despertat un fort debat entre partidaris i detractors de la nova normativa.

Alfa Romeo ja està cridant a revisió un total de 962 unitats del seu totcamí compacte Tonale de tot l’estat espanyol per un problema amb el sistema de frenada. I és que la marca llombarda ha detectat que les versions amb mecànica híbrida endollable o Plug-in Q4 d’aquest model poden arribar a trencar el pedal de fre, i inhabilitarien el sistema de frenada del vehicle, per un defecte de disseny i producció.

Amb l'arribada de l'estiu i les vacances, els desplaçaments per carreteres i autopistes provoquen un elevat nombre d'embussos, i des que es va eliminar el peatge de l'autopista AP-7 aquesta via és una de les més afectades per les retencions. Si a aquesta equació hi afegim el fet que en aquesta època se sumen els desplaçaments típics de vehicles de transport (camions i furgonetes) i els privats de gent que va a la feina, de cap de setmana o de vacances, el resultat és un increment notable de l'accidentalitat i de la congestió de la circulació.

Quan es parla del manteniment d'un vehicle, i més concretament de l'estat dels líquids, habitualment ens ve al cap l'oli (que és com la sang del motor i resulta fonamental per al seu bon funcionament) i fins i tot d'altres com el de l'eixugaparabrises, ja que el fem servir habitualment i l'hem d'anar omplint. Però existeixen altres líquids que no per ser menys coneguts deixen de ser importants, com el de frens, el de la direcció, el de la caixa de canvis o el refrigerant.

Fa 8 anys les carreteres franceses van passar a estar controlades per un nou element: els radars autònoms. Es tracta d'un tipus de dispositiu mòbil que està equipat amb rodes retràctils i control remot, i que pot operar de manera autònoma durant un màxim de 10 dies sense haver d'estar controlat per un agent a pocs metres.

Fa uns anys va esclatar l'escàndol dels airbags de Takata, empresa japonesa que fabricava components d'automòbil i que va fer fallida perquè no podia fer front als deutes que li va provocar haver de substituir milions de coixins de seguretat a tot el món per un defecte de fabricació. A manera de resum, el sistema fabricat per Takata que activa els airbags incorpora una peça defectuosa que, quan s'infla en cas d'accident, es trenca d'una forma no prevista originalment i es parteix en trossos metàl·lics que poden provocar lesions greus, fins al punt que a tot el món han causat més d'una desena de morts.

Ara fa unes setmanes publicàvem que la DGT havia actualitzat la instrucció PROT 2023/14 indicant que qualsevol autocaravana o camper podia aparcar on volgués sense cap més limitació que la de l'espai que ocupa el seu vehicle, perquè, segons recull la norma, estacionar no és acampar. Doncs bé, segons la darrera informació que hem pogut conèixer de la mà del mateix autor de la instrucció, a efectes pràctics aquesta norma és una guia que pretén aclarir quines són les diferències entre aparcar i acampar, però correspon a cada municipi decidir si permet l'estacionament i la pernocta d'autocaravanes o no. I, per tant, és competència dels municipis sancionar les autocaravanes que consideri que estan indegudament estacionades.

Els conductors estan cada cop més controlats mitjançant tot tipus de dispositius. Els radars de velocitat en són un bon exemple ja que poden ser fixos o mòbils (englobant aquests darrers els que s'instal·len a vehicles, a helicòpters o fins i tot en forma de pistola), però no en són pas l'únic, ja que les carreteres i carrers estan plens de càmeres que regulen i sancionen l'accés a zones no permeses a la circulació, existeixen dispositius que controlen si fem servir el cinturó correctament i fins i tot les autoritats poden controlar si accedim a un carril Bus-VAO amb els acompanyants necessaris al vehicle o no.

Tot i que els vehicles superesportius no són gaire habituals als nostres carrers i poques persones se'ls poden permetre, a l'estat espanyol es produeix una situació que és, com a mínim, sorprenent: els motociclistes que vulguin adquirir una moto molt potent han de passar un període d'espera un cop han obtingut el carnet de conduir i acreditar una experiència prèvia, però això no passa en el cas dels cotxes. Així, qualsevol conductor de 18 anys amb el carnet acabat d'obtenir pot conduir sense cap limitació qualsevol Ferrari, Lamborghini o Bugatti, per posar alguns exemples de vehicles molt potents.

L'arribada de les vacances d'estiu és sinònim de milers i milers de desplaçaments per carretera, però també de temperatures extremes i un elevat risc d'incendi forestal. No són pocs els incendis provocats pel llançament de cigarretes o objectes perillosos per la finestra. Per aquest motiu, la Direcció General de Trànsit (DGT) va endurir fa uns mesos la norma que penalitza aquestes conductes amb l'aplicació d'una sanció econòmica important i la resta de punts més gran possible.

Sovint no en som conscients, però conduint realitzem una sèrie de mals hàbits que perjudiquen notablement el nostre vehicle. Es tracta de problemes tan evidents com no fer el manteniment del vehicle o no canviar els neumàtics, però el cert és que existeixen moltes més accions quotidianes que, sense saber-ho, van fent malbé lentament el nostre vehicle. Algunes amb conseqüències poc notables, però d'altres poden representar un veritable problema.

Malgrat el que puguin indicar els límits de velocitat, el cert és que tots els radars que veiem a les carreteres tenen un marge d'error que fa que no puguin multar a menys d'una determinada velocitat, que pot ser superior al límit estipulat per a una determinada via. Fins ara es feia servir la coneguda com a regla del set, que indicava que en zones limitades a velocitats de fins a 100 km/h els radars no saltaven fins que no se superava en 7 km/h la velocitat màxima, mentre que en les limitades a més de 100 km/h calia aplicar un 7% extra. Això es traduïa en el fet que en zones limitades a 50 km/h el radar saltava a partir de 57 km/h, mentre que en autopistes de 120 km/h ho feia a 128,4 km/h.

Quan anys enrere teníem la mala sort de punxar una roda l'únic que podíem fer era, o bé canviar-la fent servir la roda de recanvi i el gat, o bé esperar que passés algú per la carretera i s'oferís a arribar a la ciutat més propera per alertar de la nostra situació al taller més proper.

És innegable que els cotxes moderns són molt més segurs que els de fa dècades. Les marques han millorat notablement tant els sistemes de seguretat actius (ajudes electròniques, assistents a la conducció, etc) com els passius (airbags, xassís...), però existeix un element que, malgrat també hagi evolucionat, sovint s'oblida quan parlem de la seguretat dels vehicles: els pneumàtics.

El triangle de tota la vida té data de caducitat. La DGT ha anunciat que a partir del dia 1 de gener de l'any 2026 no es podran fer servir més i que, des d'aquell moment, caldrà fer servir el llum d'emergència V16. Però aquesta notícia té diversos aspectes a matisar. D'entrada convé explicar què és aquest llum. Es tracta d'una balisa que genera un flaix taronja intermitent i que, en cas de trobar-nos en una situació de perill (punxar roda, quedar-nos tirat a la carretera o haver patit un accident) ens permet advertir la resta de conductors de la nostra posició sense haver de baixar del vehicle.

El traper Morad va ser detingut ahir al vespre després de ser enxampat conduint a gran velocitat i sense carnet a l'Hospitalet de Llobregat. Una patrulla dels Mossos d'Esquadra va rebre l'avís que un vehicle circulava de manera temerària i van intentar aturar-lo, però el conductor va fugir dels agents, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a l'ARA.

La velocitat és en el nucli de l’accidentalitat a les nostres carreteres. De fet, la velocitat és un factor involucrat en tots els accidents: si no hi ha velocitat, el risc que hi hagi accidents és més baix. Aquesta idea, que sembla una obvietat, no ha de ser menystinguda. Si agafem les dades del 2018 a Catalunya, l’excés de velocitat va ser el factor principal d’un 16% del total d’accidents mortals en zona interurbana.

Els Mossos han denunciat penalment un motorista que divendres passat circulava a 229 km/h en un tram de carretera amb una velocitat màxima permesa de 90 km/h. L'acusat, un home de 33 anys de nacionalitat russa i veí de Salou, està acusat com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat del trànsit.

Un conductor que circulava a gran velocitat pel carrer Urgell de Barcelona ha provocat una sèrie d'accidents i ha deixat set persones ferides. El vehicle ha atropellat un motorista, ha continuat la marxa, saltant-se semàfors en vermell, i ha impactat contra diversos turismes. L'home ha donat positiu per opiacis i ha quedat detingut per un delicte contra la seguretat del trànsit.

La tràgica mort de Diana de Gal·les ha intrigat persones de dins i fora del Regne Unit des que va tenir lloc, l'agost del 1997 en un carrer de París. Potser per això és una de les que més investigacions i versions ha tingut des que va tenir lloc. No obstant, poques han tingut una aproximació tan professional i experta com la del metge forense Richard Shepherd, que al llarg de la seva carrera ha participat en casos de la rellevància de l'11-S, els atemptats amb bomba de Londres el 2005 o les víctimes de l'assassí en sèrie Harold Shipman.