L’altre dia, a la presentació d’un llibre, vaig assistir a una conversa entre tres editors independents que comentaven amb preocupació i impotència els canvis que el mercat editorial català està patint últimament. Des de fora sembla que el sector editorial vagi vent en popa: hi ha xifres que parlen d’augments de vendes i a qualsevol llibreria es pot constatar que l’afluència de nous títols no s’atura. I potser sí que les xifres globals de vendes han crescut, però ¿per a qui han crescut? Una de les editores explicava que, en el seu cas, per exemple, el suposadament gloriós dia de Sant Jordi va vendre la meitat que l’any passat. No un deu ni un vint per cent menys, no: un cinquanta per cent. Un altre comentava que les xifres mitjanes de venda de cada títol rondaven els 400 exemplars. Una tercera em diu per telèfon que tot aquest any les seves vendes estan un trenta-cinc per cent per sota. Així que quan diem que Sant Jordi va anar molt bé, caldria que concretéssim per a qui va anar bé.

La pluja torrencial ha posat en safata la metàfora fàcil a la presentadora. Els aiguats que aquest dilluns han acompanyat la tarda de la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia eren un símil molt clar dels daltabaixos geopolítics que han d'esquivar les empreses catalanes en el moment actual. Per respondre a la pregunta de com s'ho fan, la cita ha reunit els màxims directius de tres companyies globalitzades amb seu a Barcelona –Mango, Fluidra i Penguin Random House– per entendre com gestionen la seva operativa en un moment en què el president dels Estats Units, Donald Trump, pot fer trontollar el comerç mundial amb només una publicació a la seva xarxa, Truth Social.

A les facultats de medicina d'arreu del món, hi ha un llibre que se cita molt sovint. Es tracta del manual Farreras Rozman: Medicina interna. Es publica ininterrompudament des del 1929, s'actualitza periòdicament i ja acumula 20 edicions. No és cap edició de butxaca –té 2.952 pàgines– i tampoc és barata: val 208 euros en paper i 158 euros en format electrònic. L'encarregada d'editar-la és Elsevier, una editorial molt poc coneguda per al públic general, però que ostenta el títol de ser la que mou més diners de tot el món. Només el 2023 va facturar 5.654 milions d'euros, segons el rànquing de les 50 editorials més grans del món, publicat per la consultora Ruediger Wischenbart. Això són 1.100 milions d'euros més que noms mítics com Penguin Random House i fins a 6 vegades més diners que Planeta, que ocupa la 22a posició mundial, amb una facturació de 959 milions d'euros. Qui hi ha darrere d'aquest grup i com ha aconseguit ser el rei mundial del sector? 

"L'autora s'oposa al fet que aquesta novel·la sigui utilitzada per entrenar qualsevol tipus d'intel·ligència artificial, sigui ara o més endavant", es pot llegir a la pàgina de crèdits de Te siguen (Random House, 2025), la nova novel·la de Belén Gopegui Durán (Madrid, 1963). L'advertència casa a la perfecció amb un dels temes principals del llibre: com la societat de la vigilància en què vivim –concepte popularitzat per la sociòloga Shoshana Zuboff– erosiona els nostres drets, sigui a través de l'obtenció de dades personals, de la tendenciositat que propaguen determinades xarxes socials o dels algoritmes que guien programes com ChatGPT.

Mortadel·lo ha trobat una nova feina a Cerdanyola del Vallès. A partir d'ara el popular agent secret creat per Francisco Ibáñez s'instal·larà al nou centre logístic que Penguin Random House acaba d'inaugurar a Cerdanyola del Vallès convertit en un dels robots que serveixen comandes nit i dia, de dilluns a divendres, tot i que aquestes setmanes d'abans de Sant Jordi també treballa dissabtes i diumenges. D'aquest gran magatzem de 42.000 m², que ha costat 36 milions d'euros, en sortiran una mitjana de 135.000 de llibres cada dia.

Una novel·la és un trencaclosques, un joc que consisteix a posar i treure peces, a posar i treure paraules. A mi m’hauria agradat que Quan ataquen els voltors, la segona novel·la de la politòloga Cinta Farnós (el Perelló, 1986), comencés a la pàgina 97, allà on diu: “Ningú s’atreviria a anar més endavant amb un cotxe com el seu per un camí com aquell. De fet, fa estona que un cartell que hi havia a prop anunciava que només era per a vehicles autoritzats. La Vidal ha aturat el cotxe, ha fet una ullada al que venia i, tot i així, no pensa que tot allò és una pèssima idea. No ho pensa”. Hauria guanyat en intensitat dramàtica. Però cada autor o autora fa la seva elecció i col·loca les peces com li sembla.

Des d'aquest 6 de març tota l'obra de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez (1927-2014) està a disposició dels lectors, cosa que deixa "tranquil" el seu fill petit, Gonzalo García Barcha. La confessió de Barcha amaga, en essència, la intenció d'ell i el seu germà gran, Rodrigo García Barcha, de sobreposar la democratització dels textos de qui va ser premi Nobel de literatura l'any 1982 al propi desig seu, en particular respecte a la novel·la pòstuma En agosto nos vemos: "Aquest llibre no serveix. Destruïu-lo", va arribar a dir García Márquez, que era conegut de manera afectuosa amb el sobrenom de Gabo. Aquesta era fins ara l'única obra del colombià que no havia vist la llum. A partir d'aquest dimecres, coincidint amb el seu aniversari, el text es podrà trobar a les llibreries de desenes de països de tot el món després que els seus dos fills, de bracet amb l'editorial Penguin Random House, decidissin tirar endavant la publicació.

La complexitat de les relacions i la similitud de les contracobertes

L’amor no és un sentiment. L’amor no és romàntic. L’amor és un fet. S’ha de mirar l’amor des de la perspectiva d’un cas d’emergència. Són els pensaments encavalcats al cap de la Brida que donen títol a la novel·la Amor en cas d’emergència, de Daniela Krien (Neu-Kaliss, antiga RDA, 1975), publicada per Més Llibres en català -amb traducció de Maria Bosom- i per Grijalbo en castellà. La Brida és una de les protagonistes del volum, un èxit de vendes a Alemanya (la reunificació del país hi apareix com a rerefons). També hi desfilen la Paula, la Judith, la Malika i la Jorinde.

]]>

Penguin Random House Grupo Editorial no para de créixer. Fa dos anys comprava La Campana i ara ha firmat un acord amb RBA per adquirir els seus segells editorials de literatura infantil i juvenil, Molino i Serres, i La Magrana, que va ser fundada el 1975 i es va convertir en una referència en llengua catalana. Fundada el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, tots quatre membres del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), Edicions de la Magrana va néixer amb la voluntat de ser un referent en obres d’història i pensament polític. A partir del 1978, per sobreviure a la crisi, es va renovar amb nous continguts de narrativa juvenil, novel·la, la poesia, biografies... A principis dels anys vuitanta Edicions 62 va comprar el 17% de les accions de La Magrana, i el 2003 va ser adquirida per RBA. Entre els autors publicats a La Magrana hi ha Marta Rojals, Roadl Dahl, Zadie Smith, Philip Roth i Mark Haddon.

]]>

Passejar-se per les oficines de Penguin Random House –situades en un edifici imponent a Travessera de Gràcia– fa respecte: el teletreball ha convertit els grans espais diàfans, habitualment plens d'activitat, en un espai fantasmagòric, tot i que els segells de la casa continuen publicant al ritme habitual. En un despatx de la setena planta ens espera Núria Tey (Barcelona, 1954), directora editorial de nou dels segells del grup, entre els quals hi ha Plaza & Janés, Grijalbo, Rosa dels Vents, La Campana i Suma de Letras. A les prestatgeries hi ha títols d'alguns dels centenars d'autors que ha publicat al llarg d'una trajectòria que va arrencar el 1977 a Grijalbo –quan era una empresa familiar– i que acaba de ser reconeguda amb un dels premis de la fira Liber. Ken Follett. Stephen King. Isabel Allende. Ildefonso Falcones. E.L. James. Julia Navarro. G.R.R. Martin. Rosamunde Pilcher. Tots ells han ajudat a consolidar el bon olfacte de Tey, nom indispensable en l'edició de les últimes quatre dècades

]]>

Quan l'agent de Colson Whitehead (Nova York, 1969) va trucar a l'escriptor nord-americà per comunicar-li que acabava de guanyar el seu segon premi Pulitzer de ficció –fita que només han aconseguit tres escriptors més als Estats Units: William Faulkner, John Updike i Booth Tarkington– sortia de fer-se la prova per saber si tenia coronavirus. Era a Nova York, la ciutat on viu des de fa anys, i potser perquè el desànim general contrastava amb aquella notícia tan bona, l'autor d'Els nois de la Nickel es va posar a riure. "No ho vaig poder evitar", recorda mig any després de la notícia, coincidint amb la publicació de les edicions catalana i castellana de la seva vuitena novel·la, publicada a Edicions del Periscopi i Literatura Random House, respectivament.

]]> Penguin Random House publica aquest divendres l'edició digital de La pesta, novel·la d'Albert Camus que durant aquestes últimes setmanes ha reviscolat comercialment a causa de la pandèmia de coronavirus. Amb la reedició d'aquesta novel·la s'inicia la publicació de tota l'obra del Nobel de literatura Albert Camus.

]]>

A punt de celebrar 35 anys de vida, l’editorial La Campanya, fundada per Josep Maria Espinàs i Isabel Martí, ha anunciat que ha passat a ser propietat del grup Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE). "No sento que res acabi sinó que continua, faré el que més m’agrada fer, acompanyaré els llibres des de l’inici fins al final però em trec del damunt la responsabilitat dels números i de tirar endavant una empresa", ha assegurat Martí, que continuarà com a assessora editorial i col·laborarà directament amb Núria Tey, directora editorial responsable de la divisió en català de PRHGE. "El món editorial ha canviat molt i nosaltres fa molts anys que no canviem res, el món tecnològic obre un munt de possibilitats per al món del llibre i crec que un grup gran ho pot fer molt millor, jo ja no donava l’abast, tenim una infraestructura petita, hi ha nous camins i s’han d’ajuntar forces", ha assegurat Martí, que considera que el gran grup internacional és una oportunitat: "Han comprat una manera de fer i ho volen mantenir, amb Penguin m’hi relaciono des de fa molt de temps i m’agrada com treballen".

]]>

“El Claudio va passar moltes hores en aquest edifici", recordava ahir a la seu de Penguin Random House Ángeles González-Sinde, parella de l’editor Claudio López Lamadrid, que va morir al gener als 59 anys. "Ell em parlava de cadascun dels habitants d’aquesta casa amb qui compartia la jornada laboral", afegia. L’escriptora i exministra de Cultura va voler deixar a banda les “petiteses i intimitats” que li transmetia el seu home: va ser l’única broma que es va permetre abans que se li trenqués la veu. “Se sentia bé aquí, se sentia estimat i estava orgullós del lloc que ocupava”, va sentenciar.

]]>

El grup editorial Penguin Random House ha anunciat aquest dilluns que integrarà tots els segells literaris del grup en una divisió que liderarà Pilar Reyes, fins ara directora editorial d'Alfaguara. Aquesta reestructuració arriba després de la mort l'11 de gener passat de Claudio López Lamadrid, director editorial i dels segells editorials Literatura Random House, Reservoir Books i Caballo de Troya.

]]>

Editors, autors, periodistes, col·legues d’una banda i altra de l’Atlàntic, ningú no se’n sabia avenir. Divendres a la nit la notícia de la mort del director editorial de Penguin Random House, Claudio López Lamadrid (Barcelona, 1960), s’escampava com una taca de tinta i deixava el sector del llibre desolat, incrèdul, paralitzat. La mort li va arribar abruptament –un infart cerebral– mentre treballava a la tarda a les oficines centrals de Penguin Random House a Barcelona. Deixa dos fills, i la seva parella actual era l’exministra Ángeles González Sinde. El funeral serà al Tanatori de Sant Gervasi el dilluns a les 12.45h.

]]>

El sector editorial barceloní ha perdut aquest divendres inesperadament un dels seus artífexs més poderosos i proteics: Claudio López Lamadrid ha mort als 58 anys a conseqüència d'un infart cerebral. López va entrenar l’olfacte d’editor a Tusquets a finals de la dècada dels 70 -on va veure créixer la col·lecció Andanzas- i es va acabar de refinar creant i desenvolupant Galaxia Gutenberg. Quan als 90 va arribar a Grijalbo-Mondadori, va començar a construir un catàleg espectacular, que inclou autors com David Foster Wallace, Michael Chabon, Chuck Palahniuk, J.M. Coetzee, Dave Eggers, Jonathan Lethem i Junot Díaz. També Gabriel García Márquez, César Aira, Virginie Despentes, Joan Didion, Chimamanda Ngozi Adichie, Patricio Pron, Samanta Schweblin, Belén Gopegui i Philip Roth.

]]>

Una breu repassada a les dimensions de Penguin Random House evidencia que el seu CEO, Markus Dohle, és un dels executius del sector editorial més poderosos del món. Amb seu a Nova York, el grup compta amb 250 segells als països on l’anglès és la llengua dominant. En castellà és líder en molts països llatinoamericans, tot i que a Espanya encara té una facturació inferior a la de Planeta. La seu barcelonina de Penguin Random House no ha parat de créixer en els últims anys, i ha incorporat el catàleg d’Alfaguara i d’Ediciones B als de Lumen, Plaza & Janés, Grijalbo, Rosa dels Vents i Literatura Random House. “El grup publica 15.000 títols anuals, i actualment té els drets d’autors supervendes com Stephen King i John Grisham, però també de 70 premis Nobel de diferents disciplines -explicava el periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán en l’acte inaugural del tercer Fòrum Edita-. Això vol dir que publiquen 41 títols al dia, i que quan hàgim acabat aquesta xerrada n’hauran sortit dos més”.

]]>

Tot i que després d'acabar 'Soldados de Salamina' Javier Cercas no tenia la intenció d'escriure cap més llibre sobre la Guerra Civil, 'El monarca de las sombras', que Penguin Random House publicarà el mes de febrer del 2017, torna a situar-se durant el conflicte bèl·lic.

]]>