Aràbia Saudita i Egipte s'enfronten aquest dilluns (16.00 h, Be Mad) en l'últim partit del Grup A sense opcions de classificació i amb la continuïtat dels seus tècnics en l'aire després d'un Mundial decebedor.

Dos mundials i cap dels dos l’ha disputat amb el seu país. Per als amics és el Juanchi; per als de Tenerife, el Lagarto; per als culers, el Macanudo. Va començar la carrera de medicina abans de creure que podia guanyar-se la vida amb el futbol. En un xoc fortuït amb Bonano va perdre un ronyó als 18 anys, i allò semblava el final de la seva carrera. Doncs no: setze anys de jugador i tretze de tècnic demostren l’arrelada trajectòria futbolística de l’argentí. És un autèntic rodamon del futbol: l’Argentina, Mèxic, Espanya, Portugal, Xile, el Perú i ara l’Aràbia Saudita. El Mundial de França 98 el va disputar amb la selecció espanyola: era la selecció de la fúria. Creu que l’instint golejador és genètic. Retirat, va provar de fer de representant i també va estar a les categories inferiors del Barça, on va veure que Messi seria un crac, amb quinze anys. Graduat com a tècnic en la promoció de Guardiola i Luis Enrique, l’asturià consta entre els seus millors amics. A la banqueta, la seva imatge a la banda fa pensar en Pat Riley: americana, corbata, cabells llargs i gomina. Van Gaal és el tècnic de qui diu que ha après més. De Cruyff, amb qui es va creuar quan ell sortia del Barça, reconeix que és l’únic que et deia coses que sabies que eren mentida però te les creies. Del Valdano entrenador a Tenerife en recorda la seva capacitat de síntesi gramatical. A Mourinho, pel temps de convivència al Barça, el descriu com un simplificador de conceptes. Els seus equips tracten bé la pilota i visiten l’àrea rival, però procuren ser equilibrats. Veure el Barça actual li genera impotència: voldria fer el mateix amb els seus equips i no ho aconsegueix. Després de no aconseguir portar Xile al Mundial com a entrenador, l’Aràbia Saudita va donar-li una segona oportunitat i ell la va aprofitar.

El Profe, el Flaco, el Bolillo, el Tata… Acostumats a batejar entrenadors i jugadors amb curiosos sobrenoms, en la Copa Amèrica Centenari el tècnic de Xile és el Macanudo. La narració de Joaquim Maria Puyal del gol de Juan Antonio Pizzi a l'Atlètic de Madrid en partit de Copa del Rei el 1997, el popular "'Pizzi, sos macanudo'", ha traspassat fronteres i xilens i nord-americans l'han adoptat ràpidament. Així el va presentar Adriana Monsalve, conductora de la gala del sorteig de la Copa Amèrica a Nova York, i així l'anomenen també els fans i periodistes que segueixen 'la roja'. "'Quedó de un relator catalán'", explicava l'argentí a la premsa. Encuriosits per l'origen, la CNN, 'El Gráfico' o Radio Cooperativa han publicat diversos articles sobre Puyal i el sobrenom del seu seleccionador.

El València ha comunicat aquest dimecres que ha decidit prescindir dels serveis de l'entrenador argentí Juan Antonio Pizzi, que tenia un any més de contracte i que va arribar al club a meitat de la temporada passada.

El València i l'Atlètic de Madrid disputen aquest dimarts (22 hores, Canal + Liga i GolT) el partit d'anada dels vuitens de final de la Copa del Rei.