La mort del papa Francesc posa fi a un pontificat de dotze anys marcat pels atacs sense precedents d'una minoria conservadora que probablement intentarà influir en l'elecció del seu successor, però que no podrà esborrar l'herència del primer pontífex jesuïta i llatinoamericà de la història.

El papa Francesc ha autoritzat que les dones puguin llegir la paraula de Déu, ajudar a l'altar durant les misses i distribuir la comunió, però de moment encara no podran formar part del sacerdoci. Ho ha fet en un motu propio (un document pontifici) que introdueix canvis en l'actual codi de dret canònic.

Desapareguts –o només en hibernació– els kremlinòlegs, que escodrinyaven cada any la disposició dels manaires de la Unió Soviètica a la tribuna de les celebracions de l’1 de Maig, potser l’únic grup de periodistes especialitzats en descodificar els senyals, a voltes força hermètics, que provenen d’una capital europea són els vaticanòlegs, gremi de llarga tradició a la premsa italiana.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en part no ha reunit avui d'urgència el consell de ministres per abordar la declaració de l'estat d'alarma perquè tenia una visita oficial i esperada durant temps per la Moncloa: una reunió amb el papa Francesc al Vaticà. Sánchez hi ha anat acompanyat de la seva dona, Begoña Gómez, així com una delegació espanyola, que s'ha reunit durant poc més de mitja hora amb el pontífex. Tot i la poca distància que han mantingut segons les fotografies que ha cedit l'equip de comunicació del Vaticà, cap d'ells duia mascareta.

Bon dia des de l’ARA. És dijous 22 d’octubre del 2020. Continua fent calor. La temperatura començarà a baixar a partir de dissabte, però el fred de debò no tornarà fins dilluns. A mig matí s'aturaran els plugims en comarques de la meitat oest, però avançada la tarda tornarà a ploure amb fang, i en aquest cas les precipitacions també arribaran a la costa.

El papa Francesc carrega durament contra la ideologia neoliberal i els populismes en la seva nova encíclica, "Germans tots", en què reflexiona sobre els principals missatges del seu pontificat i proposa un full de ruta per sortir de la crisi actual construint un món més just i fraternal. El pontífex no oblida els problemes derivats de la pandèmia del covid-19, que "va irrompre de manera inesperada" quan estava redactant aquest text, i fa una crida a la humanitat perquè "tant de dolor no sigui inútil".

Tensió entre el Vaticà i la Casa Blanca a causa de la Xina. El papa Francesc ha declinat reunir-se aquest dimarts a les seves dependències amb el cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo, hipotèticament per les denúncies que aquest ha fet, recentment, de l'acord vigent entre Pequín i la Santa Seu pel qual té veu en el nomenament dels bisbes que fa l'Església catòlica oficial de la Xina, i que té el vistiplau del règim de Xi Jinping.

En una Setmana Santa a porta tancada i en streaming, el missatge del papa Francesc aquest Diumenge de Resurrecció ha anat més enllà de la tradicional crida a favor de la pau i del record per les víctimes de les guerres i la fam. Aquest cop, el pontífex s'ha dirigit als governants i ha reclamat solidaritat a Europa davant la pandèmia, un "desafiament històric" que necessita "solucions innovadores" i que ja ha causat més de 100.000 morts al planeta.

El papa Francesc ha publicat Estimada Amazònia, l'esperada exhortació apostòlica fruit del Sínode de Bisbes celebrat a l'octubre al Vaticà. En el text, el pontífex rebutja l'ordenació d'homes casats per fer front a la manca de vocacions en zones remotes d'aquest territori, una proposta que va sorgir durant l'assemblea i que va generar fortes controvèrsies per la defensa a ultrança del celibat que fan els sectors ultraconservadors de l'Església.

El terratrèmol que en els últims dies ha sacsejat el Vaticà té nom propi: Robert Sarah (Guinea, 1945). El cardenal i prefecte per a la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments és una de les veus més autoritzades en qüestions litúrgiques, però les seves mediàtiques intervencions i els seus últims treballs literaris l'han convertit en el líder del corrent ultraconservador contrari a les reformes impulsades pel papa Francesc.

El papa Francesc va abordar ahir, en una entrevista al programa 'Salvados', temes delicats per a l'Església com ara els abusos a menors, l'homosexualitat, l'avortament o el paper de la dona a la institució. Aquest és un resum, en deu frases, de la seva intervenció:

La històrica cimera sobre pederàstia en el clergat impulsada pel papa Francesc al Vaticà va concloure aquest diumenge amb el discurs que el pontífex va oferir davant 190 líders religiosos -entre els quals els 114 presidents de conferències episcopals- sense anunciar mesures específiques per lluitar contra els abusos sexuals a menors, com reclamaven les víctimes. Més tard el Vaticà va anunciar algunes iniciatives com la promulgació “imminent” d’un nou document papal que anirà acompanyat de reformes legislatives concretes per contrastar aquests delictes o una guia d’actuació per als bisbes.

L'escepticisme sobre el resultat de la cimera vaticana sobre abusos sexuals estava justificat. Aquest diumenge ha acabat a Roma la reunió que des de dijous havia congregat al Vaticà 190 jerarques eclesiàstics per debatre les mesures concretes per combatre la plaga dels abusos en el si de l'Església. Però, tal com van denunciar algunes de les víctimes que s'havien traslladat a Roma per pressionar i exigir justícia, en les conclusions de la cimera hi ha hagut molt poques concrecions i cap mesura immediata. Els organitzadors han afirmat que d'aquí un mes o dos hi haurà un document del Papa, un 'motu proprio', per reforçar la lluita contra els abusos i també un 'vademècum' per donar instruccions a les conferències episcopals sobre la seva actuació. També s'està estudiant, han dit, la possibilitat de reformar el secret pontifici.

El papa Francesc ha aprofitat aquest diumenge la multitudinària missa a la Plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà per per fer referència a la situació que viuen els 49 migrants rescatats al Mediterrani per dos vaixells d’ONG, i que porten 15 dies bloquejats enmig del mar a l’espera que algun país europeu els hi doni permís per desembarcar en algun dels seus ports.

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, considerat un dels principals enemics de la llibertat religiosa al món, ha convidat el papa Francesc a visitar el seu país, segons ha informat aquest dimarts el govern sud-coreà. La invitació formal serà traslladada al Vaticà la setmana vinent pel president de Corea del Sud, el catòlic Moon Jae-in, que té previst ser a Roma durant dos dies amb l'objectiu d'intentar que el pontífex contribueixi a reduir la tensió entre les dues Corees.

El papa Francesc ha tornat a demanar perdó pels abusos sexuals contra menors i per altres crims comesos en el si de l’Església irlandesa al llarg de dècades, durant la visita al santuari marià de Knock, al nord de la República, en la segona i última jornada d’un viatge històric al país, diplomàticament i pastoralment molt complex. L’allunyament de l’estat i la societat irlandesa de la tradició catòlica en les últimes dues dècades i, especialment, l’ombra d’un passat fosc i terrible, ha perseguit el pontífex durant les 36 hores del seu viatge -el primer d’un papa a Irlanda en 39 anys-, amb motiu de la Trobada Mundial de la Família, que ha clausurat, a Dublín, amb una missa multitudinària.

El papa Francesc ha enviat una carta als bisbes de Xile en què admet "greus errors de valoració" en el cas dels abusos sexuals a l'Església xilena, que li han fet sentir "dolor i vergonya". En la seva visita al país al gener, el pontífex va defensar el bisbe Juan Barros, nomenat per ell mateix el 2015, que estava acusat d'encobrir els abusos del seu mentor, el pare Fernando Karima.