L’escriptora Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) prefereix no fer-se cap fotografia al costat de l’avenc de Legarrea, a Gaztelu (Guipúscoa). Està als peus d’un faig enorme i fa vertigen: són 60 metres de profunditat, és estret i fosc, i és l’escenari de crims reals. Té un paper essencial a Les que no dormen NASH, publicada per Destino en castellà i per Columna en català (amb traducció de Núria Parés Sellarès), la segona novel·la d’un quartet literari que l’escriptora va començar amb Esperant el diluvi (Columna/Destino).

Quan es parla de John Bíblia, tot són preguntes sense resoldre. Per què assassinava noies joves que tenien la regla? Com sabia que estaven menstruant? Quin era el seu nom real? Per què no el van enxampar mai? És viu, encara? Entre el 1968 i el 1969, l'assassí va matar tres dones que havia conegut en una discoteca de Glasgow. La policia el va batejar amb aquest sobrenom (John Bible en anglès) perquè, segons un dels testimonis que el va veure, recitava versos de la Bíblia. Per atrapar-lo, es va desplegar un dels operatius policials més monumentals de la història d'Escòcia, amb centenars d'agents treballant-hi. Va ser en va. John Bíblia va desaparèixer de sobte sense respondre als seus actes davant de la justícia.

“Dorm tranquil·la, petita meuca, que l’ ma no se’t menjarà aquesta nit”. Els lectors d’ El guardià invisible i les seves dos seqüeles coneixen l’efecte que aquestes paraules de la pèrfida Rosario tenen en la seva filla Amaia Salazar, de petita, però també anys després, quan ja és inspectora de la Policia Foral de Navarra. Des del 2013, any en què va debutar, Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) ha aconseguit posar la por al cos d’una multitud de lectors -més de dos milions en castellà, 100.000 en la traducció catalana, 35 traduccions- amb una trilogia de novel·les ambientades a la vall de Baztan. Elizondo, poble enclotat entre boscos que, en l’imaginari de Redondo, amaguen cadàvers, rituals ocultistes i traumes infantils, torna a aparèixer al nou llibre de l’escriptora, La cara nord del cor (Columna / Destino, 2019), però en aquest cas és només el punt de partida d’una història ambientada sobretot a Nova Orleans, abans, durant i després del pas de l’huracà Katrina.

Amb el setembre a la cantonada i el curs a punt d’arrencar, les novetats editorials ja comencen a treure el cap a les llibreries. Aquesta serà una tardor de noves veus i retorns literaris esperats com el de Xavier Bosch, que dimecres vinent publica Paraules que tu entendràs (Columna/Destino). Després d’abordar l’amor i la intimitat a Algú com tu (2015) i Nosaltres dos (2017), l’escriptor explora ara les relacions de llarga durada amb una història que retrata el pes de la convivència, els secrets i l’ús de la veritat. El llibre fa un retrat precís de la quotidianitat de tres matrimonis i juga amb el poder de l’arquitectura per parlar de la recerca constant de bellesa i del llegat implícit en els edificis. L’ Ara Diumenge n’avançarà demà el primer capítol.

“Vull gravar aquest moment tant bonic i que mai no se m’oblidi. És un somni que he acaronat des de l’adolescència”, deia ahir, molt emocionada i poc abans de la mitjanit, Dolores Redondo, triomfadora de la 65a edició dels premis Planeta, en una nit en què es van imposar dues novel·les d’intriga d’autors que han obtingut molt bons rèdits comercials amb els seus llibres precedents.