Com s'ha de lluitar contra el clima global d'involució pel que fa a drets i llibertats? Avenços aconseguits al llarg de dècades corren perill davant l'ofensiva d'un populisme reaccionari que cada cop marca més l'agenda i els debats públics. Ho estem veient als Estats Units de Trump i arreu d'Europa. Catalunya i Espanya no se n'escapen. És en aquest context que cal entendre la pretensió del govern espanyol de blindar el dret a l'avortament dins la Constitució. ¿Però és un moviment genuí o és una maniobra per buscar el xoc amb la dreta? L'exministra Irene Montero (Podem) s'ha afanyat a denunciar la suposada maniobra del PSOE per fer servir els drets de les dones per a una operació d'interès propi merament partidista.

El Tribunal Constitucional (TC) avala que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense consentiment patern. El ple del tribunal de garanties, de majoria progressista, ha desestimat per set vots a favor i quatre en contra el recurs de Vox contra diversos preceptes de la nova llei de l'avortament, aprovada l'anterior legislatura. D'aquesta manera, el Constitucional dona el vistiplau al conjunt del text que va impulsar el ministeri d'Igualtat, aleshores encapçalat per Irene Montero, i que va rebre la llum verda del Congrés a mitjans de febrer del 2023.

Derivar a una altra comunitat autònoma una dona que vol interrompre voluntàriament l'embaràs dins dels terminis legals vulnera tots els drets fonamentals. La resolució l'ha dictat el Tribunal Constitucional (TC), que obliga a indemnitzar una dona de Múrcia que va haver de ser traslladada a Madrid amb l'excusa que cap dels facultatius del Servei Murcià de Salut havia demanat practicar avortaments als centres de la regió.

Les dones que tinguin una regla dolorosa podran agafar-se finalment la baixa. I, segons el ministeri d'Igualtat, la prestació l'assumirà la Seguretat Social. La mesura es debatia entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, i aquesta tarda fonts del ministeri encapçalat per Irene Montero han anunciat que hi havia acord per tirar-la endavant. Però l'anunci ha generat un embolic públic tota la tarda, perquè el que Igualtat donava per tancat, els ministeris socialistes implicats deien que encara s'estava treballant. Per començar, el ministeri amb qui Igualtat negociava la mesura, el de Seguretat Social i Inclusió que dirigeix José Luis Escrivá, ha evitat confirmar-lo. Però tampoc el dona per tancat el departament d'Economia que pilota la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. De fet, la ministra va expressar aquest dijous reticències amb la mesura quan va assegurar que "estigmatitzava" les dones.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha anunciat aquest dimecres a la Comissió d'Igualtat del Congrés de Diputats que l'executiu espanyol ha iniciat les tasques d'una reforma per derogar la llei de l'avortament del 2015. L'objectiu, segons Montero, és "assegurar que totes les dones tenen dret a decidir sobre els seus propis cossos i que fem tot el possible per assegurar la salut sexual garantint l'accés a l'anticoncepció, a les seves noves formes i a una educació sexual efectiva".

La cinquena 'marxa per la vida', organitzada per la plataforma Dret a Viure i l'organització Hazteoir.org, ha arrencat al migdia a Madrid amb el missatge al president del Govern, Mariano Rajoy, que milions d'espanyols no el votaran en les pròximes eleccions si no deroga l'actual llei de l'avortament i la canvia per la del ministre Gallardón.

Tenien poc més de 20 anys i sortien al carrer a clamar pel dret al divorci i a l’avortament lliure i gratuït. Algunes ho feien embarassades dels seus primers fills. Eren els últims anys de la dècada dels 70. S’estrenaven els primers ajuntaments democràtics, als barris es creaven vocalies de dones i la lluita feminista començava per reivindicar el coneixement del propi cos. “Anàvem pels barris a explicar què era un clítoris o una vagina. Ningú ens havia explicat res perquè estava prohibida l’educació sexual”, recorda Isabel Pujol. Ella, amb la Montserrat, l’Antònia, la Montse i la Cesca, va fundar el Grup de Dones de Molins de Rei, un col·lectiu feminista que reivindicava els drets de les dones i que va aconseguir obrir un centre de planificació familiar, pioner a Catalunya.

Cristina Cifuentes: prefereriria una llei de terminis