Un rei que no volen ni a casa seva i que s’ha salvat de la condemna legal per la irresponsabilitat penal i per la prescripció dels fets no està en situació de donar lliçons de justícia, i encara menys per parlar de traïcions. Però ha estat rei trenta-vuit anys i mig (1975-2014) i les seves opinions pesen.

Els fets del 2017 han deixat ferides. Encara couen. La repressió va ser dura i s’ha allargat. Va generar una forta distància entre catalans. També van ser sagnants –i tampoc s’han resolt– les divisions dins l’independentisme. Tot això és un llast que arrosseguem. I no hi ha vent de popa: només cal veure l’ambient internacional enrarit per la suma de pandèmia, guerres i crisi climàtica. Hi hem d’afegir els problemes autòctons d’una barca catalana que fa temps que no reparem. Problemes com els de l’educació, la sanitat, la gestió de la immigració, el retard en la incorporació d’energies renovables, la manca d’habitatge assequible, el turisme necessari però excessiu... Se’ns acumulen els pesos morts, la línia de flotació està en perill.

Posats a fer comparacions, la competició de romanticisme i dolçor de les cançons entre Sebastián Yatra i Aitana estaria renyida. Però ara sembla que la història d'amor de pel·lícula l'estan vivint en primera persona. Després de la inesperada ruptura de la parella de cantants el novembre del 2023, aquest dissabte tots dos han estat vistos a l'aeroport de Heathrow, a Londres, agafats de la mà, tornant de passar uns dies a Islàndia. Això ha augmentat l'expectació per una possible reconciliació, un fet que no ha estat desmentit per fonts pròximes als artistes.

Neix la plataforma Reconciliació, que busca treballar per revertir la "divisió" en la societat que, al seu entendre, s'ha instal·lat a Catalunya en el marc del procés sobiranista. Aquest dijous s'han presentat en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, en el qual han donat a conèixer un manifest favorable a buscar "fórmules d'entesa mínimes que permetin establir diàleg entre tots els catalans a fi de superar les desavinences existents". "Cal començar a teixir relacions i complicitats que ens portin a fer que un dia Catalunya s'afanyi i treballi com un sol poble", destaca el text.

Un grup d'experts de diverses universitats dels Estats Units ha subratllat que el caràcter "inclusiu" del Pla de Pau i Convivència del govern basc –que denuncia la "injustícia" del terrorisme d'ETA i que defensa el reconeixement de les víctimes d'aquesta i d'altres formes de violència– i situa aquest document "al nivell d'altres processos que van tenir èxit", com el de Sud-àfrica o el d'Irlanda del Nord. Aquesta reflexió apareix recollida en un informe d'avaluació sobre l'esmentat pla i ha estat elaborat per onze acadèmics d'universitats nord-americanes a petició de l'executiu autonòmic. El secretari de Pau i Convivència del govern basc, Jonan Fernández, que ha presentat l'informe als mitjans de comunicació, ha destacat que aquesta anàlisi suposa un "reconeixement" per la tasca de l'executiu en aquest camp.