L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".

L'escriptor Marc Pastor (Barcelona, 1977) ha fet dels jocs literaris, la hibridació de gèneres i les històries d'acció la seva marca de la casa. A Riu de safirs (Edicions 62), els seus lectors més fidels hi trobaran una nova narració plena dels trets característics de la seva literatura. I els nous hi descobriran un western ambientat a Madagascar i amanit amb tocs fantàstics i de ciència-ficció. La vuitena novel·la de Pastor és protagonitzada per un policia malgaix que intenta posar pau entre clans a les mines de safirs del país mentre una dona misteriosa, l'Esmeralda, li complica la vida.

"Quan vaig començar a llegir ciència-ficció i fantàstic d'adolescent, era un lector de monocultiu en castellà. L'oferta en català era molt reduïda, gairebé inexistent", recorda Marc Pastor. Tot i aquests condicionants, quan Pastor es va posar a escriure ho va fer en la seva llengua materna, esperonat "per una majoria de referents internacionals i per algun dels precursors catalans en el gènere, com Manuel de Pedrolo". Pastor ha combinat novel·les negres com La mala dona (2008) amb la ciència-ficció de Bioko (2013) i Farishta (2017), publicades a Amsterdam, que es van avançar a l'efervescència actual del gènere. Aquest boom es dona a partir d'editorials especialitzades –com Mai Més Llibres, Males Herbes, Chronos i Obscura–, però també des de segells generalistes, cas d'Empúries, Anagrama o Raig Verd, que s'ha llançat a publicar l'obra completa en català de la imprescindible i vigent Ursula K. Le Guin. "Molts autors catalans estan sortint de l'armari en qüestions de gènere literari –diu Eloi Puig, actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia–. Marc Pastor és un dels grans referents i s'ha especialitzat en els viatges en el temps. Carme Torras escriu sobretot de robots, i Enric Herce està més a prop del ciberpunk. Abunden, també, les distopies: en un món com el d'ara, és normal que sigui així". Podria citar casos tan diferents com els de Pol Guasch a Napalm al cor (Anagrama, 2021) o Valentí Puig a Barcelona 2101 (Proa, 2018).

Igual que a La carretera, de Cormac McCarthy, a la primera novel·la que es tradueix al català de Jesse Ball, El cens, un pare i un fill es passegen per un món estrany, situat en un temps incert i desesperançat. L’home, un cirurgià retirat, va d’una casa a l’altra, imprimint tatuatges a la gent amb què es creua: és la seva manera de comprovar que són vius, estudiant la seva singularitat i, d’alguna manera, catalogant-la. Si a la distopia de McCarthy, publicada el 2006, la devastació del món postapocalíptic maldava per infiltrar-se a l’interior dels dos personatges principals del llibre, a la novel·la de Ball, que acaba de publicar Rata -versionada per Yannick Garcia-, la malaltia terminal del pare no impedeix que, gràcies al seu fill, la mort no estructuri els seus últims dies. El noi viu només “en el present” -que l’autor descriu com “una realitat resplendent”- a causa d’un retard mental no especificat.

A Marc Pastor (Barcelona, 1977) li floreixen constantment novel·les dins el cap. L’estiu del 2017 l’escriptor i mosso d’esquadra ho tenia tot previst per posar-se a escriure una nova història que havia de donar continuïtat a Farishta (Ara Llibres, 2017), però els atemptats del 17-A van fer-li saltar els plans pels aires. “Tot se’n va anar a pastar fang. Aquells cinc dies van ser com una bombolla, quan hi penso encara tinc la sensació que li va passar a algú altre. Va ser un gran impacte a nivell personal i professional”, diu Pastor. Després dels atacs, va aparcar el projecte previst i va posar-se a treballar amb una història radicalment diferent, protagonitzada pels Mossos d’Esquadra i ubicada en l’actualitat.

“A diferència d’altres gèneres literaris de consum, que en determinats moments han tingut una certa presència en la literatura catalana (el fulletó, la novel·la rosa, la novel·la de lladres i serenos o l’eròtica, antigament anomenada de pit i cuixa ), la literatura imaginativa en català no ha acabat de crear, malgrat que alguns intents recents hi apunten, un corpus clarament recognoscible com a autònom”, defensava Víctor Martínez-Gil a l’antologia Els altres mons de la literatura catalana. El volum, publicat el 2005 a Galàxia Gutenberg, va ser una aportació essencial per redescobrir una quantitat ingent d’autors -entre ells, Maria de Bell-lloc, Àngel Ferran i Jeroni Zanné-; també per posar en relleu que des de l’últim terç del segle XIX el fantàstic català ha sigut sovintejat per narradors d’una gran diversitat i en alguns casos, com els de Rodoreda, Calders i Ruyra, fins i tot centrals en el cànon. “Encara que hàgim tingut un Manuel de Pedrolo, un Joan Perucho o una Maria Aurèlia Capmany, la literatura catalana arrossega la idea que l’important és el realisme històric -explica l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, que aquesta tarda organitza una quinzena d’activitats sobre literatura fantàstica a la Setmana del Llibre en Català-. Hi ha variants del gènere molt interessants d’explorar: la distopia és un dels gèneres més polítics; el terror psicològic és molt actual; parlar de monstres significa reflexionar sobre l’alteritat”.

Els escriptors a seques són una espècie en extinció a Catalunya. El 2013, només un de cada deu autors podia viure íntegrament de les seves creacions literàries. Segons un estudi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana sobre l’estat de la professió publicat el 2014, un 60% dels escriptors catalans combinen les tasques literàries amb feines remunerades de professorat o bé amb empreses culturals. La resta tenen feines desvinculades de la literatura. A què es dedica aquest 40%? Com compagina la vocació literària amb una professió que aparentment no hi té res a veure?¿Hi ha vasos comunicants entre les dues professions?

Dels milers d’arguments que hi ha per no llegir novel·les, un dels que queden millor és dir que les substitueixes per les sèries. Normalment és una justificació absurda, perquè les novel·les i les sèries fan servir llenguatges diferents, i el que busques en una no ho pots trobar en l’altra i viceversa. Però hi ha gèneres en què els dos llenguatges es toquen i es contaminen. És el cas del gènere d’aventures i la ciència-ficció, on els recursos efectistes i televisius -sorpreses, cops d’efecte, girs de guió, persecucions- encaixen especialment bé. Per això s’entén que estiguin adaptant al cinema una novel·la anterior de Marc Pastor, L’any de la plaga (La Magrana, 2010). També aquesta novel·la, Farishta, sembla escrita per ser posada en pantalla. A les novel·les d’acció, la línia entre el guionista i l’escriptor és fina, i quan fas caure el pes de l’escriptura en la trama i no en el llenguatge aquest risc s’incrementa molt més ràpidament.

Pocs dies després d'anunciar la presència de PJ Harvey –que oferirà un recital del seu primer llibre de poemes–, el CCCB ha fet públic un dels altres caps de cartell del festival Kosmopolis, que se celebrarà del 22 al 26 de març amb el lema 'Quan tot canvia': el prestigiós cineasta alemany Werner Herzog –director de pel·lícules com 'Aguirre, la còlera dels déus', 'Fitzcarraldo' i 'Grizzly man'– conversarà amb Paul Holdengräber, fundador del programa 'Live' de The New York Public Library, en un acte que portarà per títol 'Èxtasi i terror a la ment de Déu'.

Vuit autors catalans formaran part de l'International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, que té lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre i enguany dedica un espai a la literatura catalana. Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Anna Aguilar-Amat, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana participaran en diversos actes literaris, el més important dels quals serà 'Meet the Catalans', en què els autors convidats llegiran fragments dels seus últims llibres i el públic podrà gaudir de la gastronomia catalana.