Influïda pels seus amplis estudis de l’arquitectura clàssica i medieval, així com per la seva passió per l’heràldica, l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner destaca per l’ús de l’ornamentació, sovint molt exuberant, especialment en la seva època floral, on ceràmica, vidre, ferro o fusta es converteixen en obres d’art que complementen a la perfecció l’estructura arquitectònica. Una riquesa ornamental on destaquen elements del bestiari real o fantàstic que l’arquitecte va dotar d’una simbologia concreta en cadascun dels seus projectes i que, per tant, es poden interpretar de forma diferent en funció del context. Per conèixer a fons aquesta part de la seva obra, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) ha publicat recentment el llibre El bestiari de Domènech i Montaner. Figuració i simbolisme, de Gemma Martí, un ampli i detallat estudi on s’identifiquen les representacions zoomòrfiques en l’obra de l’arquitecte i on s’hi fa una aproximació simbòlica.

El llegat d’Enric Miralles (1955-2000) és ple de gestos poderosos i al mateix temps lírics: els difunts del cementiri d’Igualada es troben sempre sota terra, les pèrgoles de la Vila Olímpica evoquen una processó de gegants i capgrossos i l’antiga sala del Círculo de Lectores de Madrid té elements inspirats en un petit dibuix de Federico García Lorca. Més endavant va incorporar la imatge de les barques de les terres altes al disseny del Parlament d’Escòcia i va plantejar la coberta del Mercat de Santa Caterina com una sinuosa estesa de les fruites i verdures més variades. Miralles és considerat un arquitecte genial i un dels puntals de la seva trajectòria es troba en el fet que sempre va treballar en companyia. El primer estudi, Miralles el va fundar amb Carme Pinós, després en va tenir un tot sol i més endavant un altre amb Benedetta Tagliabue. I en tots aquests moments va treballar amb ell un grup d’arquitectes més joves que van quedar captivats per la seva potència creativa i la seva bonhomia, tant dins les aules com al seu estudi i a les obres. Com que dijous vinent és el 25è aniversari de la seva mort, hem parlat amb alguns d’ells, que ho recorden tot plegat com si haguessin format part d’una família molt especial. “Era capaç de construir metàfores que van molt més enllà i tenen a veure amb la història, la literatura i el cinema”, afirma Josep Bohigas, que va tenir Miralles de professor i va treballar al seu estudi. “L’Enric era molt català i estava molt interessat a fixar aquestes arrels i al mateix temps se n’escapava”, explica.

La millor notícia religiosa d’aquesta Setmana Santa és la possible santedat d’Antoni Gaudí. Perquè pugi d’escalafó i passi de beat a sant caldrà, esclar, acreditar-ne dos “miracles”. Els supervisarà un comitè mèdic (poden ser una curació) i membres de l’Església. No estem parlant de grans miracles, com el de convertir l’aigua en vi de Jesucrist (el meu preferit de tots), ni de miracles espaterrants, com els que podria semblar que realitza, avui en dia, algú com el Mago Pop. Estem parlant de miracles més contemporanis i subtils.

Fa un any, la creació de nous habitatges a Barcelona queia a nivells de la crisi de la construcció, amb només 236 pisos visats els primers sis mesos del 2023. Enguany, la dada s'ha multiplicat per més de cinc, fins a 1.273 habitatges, i ha empès a l'alça la dada de construcció d'habitatges a tot Catalunya, que s'ha disparat un 40%, fins a assolir la xifra més alta de l'última dècada, amb 10.394 pisos de nova creació visats.

És un quadrat dins un quadrat i encara dins un quadrat més. El del pati dins del de la casa, i aquesta dins dels 21x21 metres de la parcel·la. A Son Serra de Marina, nucli costaner al nord de Mallorca, amb els arquitectes Vicenç Mulet (VMA) per al projecte bàsic i Miquel Serra (Negreta Arquitectura) per a l’executiu, la direcció d’obra i com a aparellador, ca n’Uli ofereix una imatge tan senzilla com agradable. És sobretot una qüestió de proporcions: qualsevol mida està pensada segons la proporció àuria, que per alguna cosa des de l’antiguitat està considerada la més harmoniosa, la més agradable a la vista. Així es va dissenyar aquesta casa pati, que dins la tradició mediterrània garanteix la privacitat quan se’n vol i facilita la gestió del clima.

La Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) commemora enguany el seu 20è aniversari i ho farà amb la inauguració, aquest dijous 13 de maig, de la nova seu de l'ens col·legial a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es presentarà la publicació "Delegació del Pirineu. 20 anys", on es repassa la seva història i les accions més significatives dutes a terme des del 2001.

“Hi ha petites obres que t’obren a un gran territori i que fan que els ciutadans percebin el món d’una manera diferent”, diu l’arquitecte Enric Batlle sobre el nou carril bici que uneix Barcelona i Esplugues. “És una nova porta molt important i preveig que tindrà molt d’èxit i que la gent el trobarà petit. El carril bici de la Diagonal està molt transitat i ara la gent descobrirà que no només connecta amb el Baix Llobregat sinó també amb Collserola, i que és la via que uneix Barcelona i la carretera de les Aigües amb menys pendent”, subratlla.

Antoni Bassas conversa amb quatre arquitectes que exposaran els seus projectes a la Biennal de Venècia. Clara Solà-Morales, de Cadaval & Solà Morales; Joan Roig, de Batlle i Roig; Alberto Veiga, de Barozzi & Veiga, i Toni Gironès, del despatx Toni Gironès, comparteixen les batalles de la seva professió.

El Barça ha escollit els finalistes dels concursos de selecció dels projectes arquitectònics per a la construcció del nou Camp Nou i el nou Palau Blaugrana, que van començar el 5 de juny. El jurat ha escollit vuit equips formats, la majoria, per un estudi internacional i un de local que prepararan les seves propostes arquitectòniques per a l’estadi, i sis equips més que faran el mateix per al nou Palau, basat en la recomanació feta per la comissió tècnica, formada per l’equip de l’Espai Barça i dos arquitectes que representen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).