La ciutat de Girona ha començat a aplicar el nou model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents. A partir d’ara hi haurà un contenidor per a cada fracció i es podran llençar els residus qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. La targeta identificativa continua sent necessària per obrir els recipients.

Un retrat inèdit i sorprenent del rei Felip VI presideix des d’aquest dilluns la sala de plens de l’Ajuntament de Girona. Es tracta d’una fotografia del monarca elaborada a partir d'una combinació d’imatges del referèndum de l’1 d’Octubre a la ciutat, que minúscules i col·locades les unes al costat de les altres dibuixen la silueta del Borbó.

Lluny de la ciutat grisa i avorrida, Girona ha anat guanyant vida i dinamisme amb el pas dels anys, entenent-se ella mateixa com un espai de vida compartida, d’aprenentatges i de generació de riquesa en el sentit més ampli del terme. Hem passat de 60.000 a 110.000 habitants en poc més de 40 anys, i això comporta reptes i oportunitats. Des del govern de la ciutat hem encarat aquest futur treballant amb tres objectius molt clars: 1) que tota la política s'enfoqui a millorar la vida de la gent; 2) que Girona preservi la seva identitat, i 3) que la ciutat futura estigui cada cop més connectada amb el seu entorn natural i la seva àrea urbana.

9 de novembre del 2024. L'Argentina. El corresponsal a Europa de la televisió La Nación+ (LN+), Christian Martin, que informa des del Regne Unit, parla de les inundacions de Cadaqués amb una imatge falsa. En lloc d'aparèixer en pantalla fotos de cotxes amuntegats a la riera, l'informatiu argentí il·lustra els aiguats amb l'Onyar, a l'altura de les emblemàtiques cases de colors de Girona, ple de cotxes arrossegats per la força del riu. El que els argentins van percebre com una notícia més, per als gironins –quan el vídeo es va propagar per les xarxes socials– va ser una mostra de fins a quin punt les imatges generades per intel·ligència artificial poden alterar la nostra percepció de la realitat i generar desinformació.

Girona, com la resta de ciutats catalanes, té un repte majúscul en matèria d’habitatge. Per això el govern de la ciutat s’ha decidit a encarar-lo amb polítiques decidides i amb una eina específica: Missió Habitatge. 

Girona ja pot dir sense vergonya que, malgrat tenir poc més de 100.000 habitants, s’ha convertit en una de les meques teatrals d’Europa gràcies al festival Temporada Alta. Però això tampoc hauria estat possible sense tenir des de fa més de 30 anys un bon planter que ha alimentat la cultura i les arts escèniques. En ple centre de la ciutat, cap al Barri Vell, una de les escoles de teatre més grans de Catalunya forma cada any més de 2.000 alumnes, tant professionals com amateurs, des dels 4 anys fins a “l’infinit”, en paraules del director, Isidre Hernández.

A Espanya, quatre grans companyies –Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP– controlen més del 80% del mercat de producció i distribució d'electricitat. Per intentar revertir aquest control hegemònic de les empreses privades sobre l'energia, des de fa més de tres anys un centenar de municipis i entitats de Catalunya treballen per impulsar la creació d'una xarxa elèctrica de titularitat pública que garanteixi el control i l'accés a l'electricitat a tots els ciutadans. Aquest dijous, en una assemblea extraordinària organitzada a Girona, 114 municipis catalans, entre els quals figuren ciutats clau com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Terrassa, han signat un manifest a favor de desconnectar-se de "l'oligopoli" del mercat espanyol per recuperar la xarxa de distribució energètica.

Quin és el futur de les ciutats intermèdies? Quines receptes d’èxit tenim a l’abast per avançar en la mobilitat sostenible i l’ús de l’espai públic? Les jornades Repensem Girona, celebrades del 19 al 21 de novembre amb la participació de més de 400 persones, han estat una oportunitat per reflexionar sobre els canvis que està experimentant la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per a construir un futur sostenible. Hi han participat Melissa Brutlett i Demetrio Scopelliti com a testimonis de casos internacionals d’èxit.

El fenomen del turisme de bicicletes a Girona, que ha convertit la ciutat en una destinació de referència per als amants de les dues rodes de tot el món, comença a tenir detractors. En les darreres setmanes, s'han fet sentir amb força algunes veus crítiques que, contràries l'arribada massiva de milers de cicloturistes estrangers, defensen que la ciutat ha arribat al límit i cal posar fre a tot el mercat que treu rèdit del boom dels pedals. Aquestes mostres d'oposició han tingut un cert revolt mediàtic perquè, durant la manifestació del Primer de Maig, un petit grup d'encaputxats va fer pintades als aparadors d'alguns comerços de bicicletes que van generar molta mala maror entre els botiguers. A més, al cap d'uns dies els actes vandàlics, que no han estat reivindicats per cap grup, van pujar de to i es van denunciar sabotatges amb escuradents, silicona i cadenats trencats als panys de botigues del sector, així com en apartaments turístics o immobiliàries. Tot plegat ha generat un clima de controvèrsia, crispació i debat al carrer sobre el model turístic de la ciutat, mentre l'Ajuntament, després d'algunes discrepàncies, ha mogut fixa per buscar l'equilibri entre totes les parts.

La majoria d'empreses i governs, preocupats per mantenir a l'alça la corba ascendent de les seves finances, assumeixen de manera natural que el creixement econòmic és l'únic camí possible per aconseguir riquesa, prosperitat i benestar. Ara bé, també existeixen veus crítiques que, contràries a aquesta equivalència de base entre creixement i benestar, consideren que, com que els recursos del planeta són finits, és urgent començar a reduir el consum i la producció per garantir unes bones condicions de vida.

“Ens hem trobat una bomba a punt d’explotar”, diu Sergi Font, regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, en referència al conflicte que enfronta des de fa alguns anys els darrers equips de govern de la ciutat i el col·lectiu de la Policia Municipal. El cap de setmana passat, el recorregut de la cavalcada de Reis es va haver d’escurçar perquè no hi havia prou agents per cobrir els talls de trànsit que calien per seguir el recorregut inicialment previst. Per a la cursa de Sant Silvestre va anar d’un pèl que no s’hagués de fer el mateix i hi havia un pla B, per si de cas. 

Per a una persona negra, assistir a la cavalcada de Reis, a segons quin municipi de Catalunya, és sinònim de viure una deshumanització que neix d’una violència normalitzada i d’un racisme patent. Aquest és el cas de Girona, Ripoll o Igualada, on malgrat que fa dècades que va quedar enrere aquell temps en què faltaven veïns negres per omplir la comitiva de Baltasar, les famílies negres han de veure com els seus impostos es destinen cada any a convertir la negritud en una disfressa que desfila pels carrers en una data tan assenyalada en la ment de la mainada com és la de la nit de Reis.

L’Ajuntament de Girona ha creat una xarxa de refugis climàtics que inclou 32 espais de la ciutat, 17 d’interiors i 15 d’exteriors. Els refugis climàtics proporcionen confort tèrmic a la població i s’activen en situacions d’emergència generada per la temperatura a l’exterior. La regidora de Ciutat que Cuida, Gemma Martínez; la regidora de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, i el tècnic de Protecció Civil de l’Ajuntament, Miquel Leo, han explicat els objectius de la xarxa i els primers punts que en formaran part.

Guanyem Girona va ser la segona força el 28 de maig per darrere del PSC, però Lluc Salellas es va convertir en alcalde el dissabte, 17 de juny, gràcies a un pacte de govern amb Junts i Esquerra. Girona és, doncs, l’única capital de demarcació on continua governant l’independentisme. I, en aquest cas, amb un tripartit que té com a full de ruta 64 grans projectes de ciutat fins al 2027.

Lluc Salellas, de Guanyem, ha aconseguit una fita inèdita: convertir-se en el primer alcalde de Girona vinculat a una candidatura d'unitat popular i amb el suport de dues formacions independentistes més. Un govern tripartit de 17 dels 27 regidors que ha assegurat que serà "fort i de canvi" de la mà de Junts i ERC. És també el primer cop que a la ciutat hi governa una força que no és la més votada. El PSC va guanyar les eleccions en vots, però va empatar en escons. Després de les crítiques de la nova cap de l'oposició, Sílvia Paneque, en el sentit que són el "govern més difícil d'explicar de la història", Salellas ha reivindicat que representa les "dues grans majories que hi ha a la ciutat, la progressista i la independentista".

Tres voltes compromesa: amb els drets socials, els drets nacionals i els drets de les dones. La gironina Marta Alsina Conesa aplica tot el seu bagatge d’advocada a la defensa dels ciutadans de Girona. L’octubre del 2021 va prendre el relleu a Ramon Llorente a l’oficina de Defensor de la Ciutadania de Girona. El setembre del 2017 va ser vicepresidenta de la Sindicatura Electoral de Catalunya del Referèndum de l’1 d’Octubre, etapa de la qual encara té pendent un afer penal perquè, malgrat que ella i els altres quatre síndics van ser jutjats i absolts, la Fiscalia ha posat un recurs per reobrir el cas.

Les dues ciutats catalanes de més de 75.000 habitants que l'any passat van pintar el rei Baltasar, aquest any han fet els deures. Si a començaments d'aquesta setmana Girona va anunciar que aquest any faria de rei negre una persona negra, aquest divendres Reus ha fet el mateix. Ara bé, en aquest cas, els veïns de la ciutat que faran de Baltasar i els seus patges seran refugiats subsaharians. La majoria són homes van arribar a la ciutat aquest estiu després que l''Open Arms' els rescatés en aigües del Mediterrani.

L'Ajuntament de Girona limitarà el nombre i la tipologia d'animals de companyia que habitin en cada habitatge, segons les característiques de cada immoble per tal de "garantir que visquin en unes bones condicions". Així ho preveu en la modificació de l'ordenança municipal de protecció, control i tinença d'animals. La proposta també inclou que en un sol pis no hi puguin conviure dos gossos potencialment perillosos.

Feia més de dues setmanes que la bandera espanyola no onejava a la façana de l'Ajuntament de Girona perquè el 27 d'octubre, just després que el Parlament declarés la independència, va desaparèixer.

L'Ajuntament de Girona prohibirà que els guies turístics vagin amb altaveus quan facin rutes pel Barri Vell i evitarà que els grups creïn aglomeracions. Aquestes dues mesures, que es regularan a través d'una ordenança, formen part d'un paquet d'accions que s'inclouran dins un pla per millorar la convivència entre els turistes i els veïns. L'afluència de turistes al Barri Vell, sobretot durant l'estiu, sovint és difícil de compaginar amb el dia a dia dels gironins que hi viuen. "Existeixen alguns problemes de convivència als quals hem de posar solució", assegura l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas.