La cocteleria Paradiso de Barcelona (c. Rere Palau, 4), la quarta millor del món segons l’últim rànquing anglès 50th Best Bars, està d’aniversari: fa 10 anys va obrir per primera vegada la mítica porta blanca que dona accés a un espai dissenyat minuciosament. Amb un sostre de fusta que evoca les costelles ondulades d’una balena, amb parets estampades de verd amb flors, a joc amb l’uniforme dels cambrers, la Paradiso es va convertir aviat en l’speakeasy (bar amagat) de renom a Barcelona. Tot començava el desembre del 2015 i, dos anys més tard, es convertia en la millor del món. Aleshores les cues per entrar-hi es van convertir en l’estampa constant dels vespres al barri de la Ciutat Comtal.

Estem parlant d'un negoci milionari. I és que el guanyador de l'Open dels Estats Units no és un tenista. És un còctel i es diu Honey Deuce.

A casa seva sempre han sigut del ram de la restauració. La seva àvia portava un restaurant entre Llinars del Vallès i Cardedeu, i quan ella tenia deu anys la família es va traslladar a Blanes perquè el seu pare feia la temporada d’estiu com a maître d’hotel en aquesta població costanera. Mariona Vilanova va viure-hi fins als 30 anys, quan se’n va anar a Girona, però des dels 16 ja tenia el cuc de fer el mateix que li veia fer al seu pare: còctels. De tant en tant, ell participava en concursos de còctels –va arribar a ser campió mundial per equips i subcampió individual– i ella feia d’extra de sala. Amb 16 anys, Vilanova va participar en el seu primer concurs de còctels a l’escola d’hostaleria de Sant Pol de Mar i el va guanyar.

Benvolguts lectors, aquest és el meu últim article de recomanacions abans de marxar de vacances, així que he triat un tema de pur gaudi. Espero que tingueu molts sopars que s’allarguin. O ganes de fer una copa abans de sopar. Aquest sol ser un moment de descompressió, i ara que molts de vosaltres començareu a tenir el període vacacional al capciró dels dits, és una activitat que ve molt de gust. Us recomano tres establiments, i una opció per tenir còctels prèmium fets a la nevera.

La cocteleria Sips, situada al carrer de Muntaner de Barcelona, és la millor del món; la Paradiso, la quarta, segons ha revelat The World’s 50 Best Bars 2023, el rànquing que va començar fa quinze anys i que funciona amb el mecanisme conegut respecte de la seva llista bessona, el rànquing dels 50 millors restaurants del món, que compta amb vint-i-una edicions.

Són les deu de la nit de divendres, i a la cocteleria Boadas hi ha quatre clients. Com que som els primers, ens hem col·locat (perquè no ens coneixem) en cada una de les puntes del local, acollidor, amb parets en què pengen retrats que relaten la història viscuda des del 1933, quan es va inaugurar. Els coctelers estan alineats uns al costat dels altres, uniformats amb americana negra amb solapes, camisa blanca, corbatí negre. Tenen tots els estris que necessiten davant seu per preparar el que els demanem. I comencem. 

El còctel On Fire és un dels més sorprenents de la cocteleria Paradiso, que aquest dimarts es va convertir en el millor bar del món, segons la llista anglesa The World’s 50 Best Bars 2022. “Posem foc dins d’una ampolla, que aconsegueix fumar els ingredients amb què preparem el còctel, que són bourbon, llimona, moniatos (cuits al forn prèviament) i salsa tahini”, explica el cocteler Giacomo Giannotti, que comparteix la cocteleria amb la seva dona, amb qui s’acaba de casar, Margarita Sáder.

L’estiu són vacances, repòs, lleure i alguns luxes a la cuina. I què són els còctels, sinó unes petites vacances, un luxe, que converteix en festa la beguda d’un dia qualsevol? La imatge d’una copa ben guarnida, potser amb una petita ombrel·la, a la vora d’una piscina, o la d’una sangria en un llarg àpat dominical, o la d’un gintònic, o la d’un combinat sense alcohol –que també existeixen moltes opcions al nostre abast per gaudir sense necessitat de consumir alcohol– en una terrassa mentre el sol es pon sobre el mar, són tan evocadores com el millor souvenir. Amb els còctels, a l’estiu, se sol buscar deixar passar el moment, i beure pel plaer de fer-ho, però amb el gran repte de no acabar patint caparra. I també hi ha el repte de triar receptes adaptades a les nostres possibilitats com a coctelers casolans, i el de no deixar-nos en l’intent el pressupost de les vacances. Molts reptes sí, però si fem cas dels professionals, també moltes possibilitats.

A Mèxic, tequila; a Rússia, vodka; al Brasil, caipirinha, i a Alemanya, cervesa. Podríem dir que cada país té la seva beguda nacional (la ratafia és la nostra?), i el cert és que cadascuna recull la història d'un poble o d'un context social i econòmic. No hi ha celebració que es preui que no compti amb el seu brindis i, depenent d'on brindem, el ritual s'acompanyarà amb una beguda o una altra.

Què ho fa que Nadal i Cap d’Any ens facin veniu ganes de beure còctels? Què tenen aquestes dates que històricament en moltes cultures s’han associat a les begudes combinades? Que les festes siguin temps de còctels, però, no és un fenomen actual, sinó que, com anirem veient, la idea de celebrar-les barrejant begudes es perd a la proverbial nit dels temps.

A les acaballes d'aquest 2020, que serà difícil d'oblidar, casa nostra s'ha convertit de nou en un espai refugi. La baixada de les temperatures i les mesures per contenir la pandèmia fan que hi passem més hores que de costum. Estant a casa venen ganes de prendre begudes que ens resultin reconfortants i ho pot ser un còctel. Els baristes diuen que, en el sentit ampli de la paraula, fins i tot un cafè amb llet és un còctel, perquè no deixa de ser una mescla líquida de diversos ingredients. Ara bé, les possibilitats de gaudir amb combinats casolans són enormes, i no tenen per què dur gel ni tampoc alcohol, així que n'hi ha aptes per a tots els gustos que són idonis per als dies de fred que comencen a treure el cap.

Ethan Lazar i Matthew Kaplan van arribar a Barcelona el 2018 i durant quatre mesos van estar-se a la ciutat per estudiar i treballar. Nascuts a Los Angeles i amics des dels nou anys, els dos joves van aprofitar la seva estada a Catalunya per viatjar a diversos indrets de la costa dels Països Catalans, com València, Eivissa o el litoral gironí.

Ferran Adrià i Javier de las Muelas han presentat aquest dilluns una nova entrega -el segon volum- de la Bullipedia, aquest cop dedicada a la cocteleria. Ferran Adrià ha explicat que d'aquesta obra se'n llançaran 3.000 exemplars i ha dit que queda a mig camí entre el tractat científic, la crònica de tendències i un màster en administració i gestió d'una cocteleria, segons ha recollit Europa Press.

El cava serà el protagonista del Cocktail Boulevard, primer festival de cocteleria, que se celebrarà al passeig de Gràcia del 14 al 24 de novembre.

Segons els manuals de cocteleria internacionals, el pre-dinner és aquell moment concret en què els còctels ajuden a acomodar l’estómac just abans del sopar. Amb aquesta premissa, l'Associació del Passeig de Gràcia acaba de presentar Cocktail Boulevard, un nou festival de cocteleria creativa amb cava que se celebrarà del 14 al 24 de novembre al passeig de Gràcia de Barcelona.

Com en una sèrie de gàngsters ambientada als anys de la llei seca a Nova York, Barcelona ofereix un grapat de locals clandestins, amagats i de difícil accés en què es pot beure un còctel d'autor amb total discreció i tranquil·litat, tot gaudint d'un ambient de pel·lícula. Acompanyant el comiat de l'estiu i de les terrasses a l'aire lliure, aquests locals brillen en la foscor de la ciutat per fer de la tardor un lloc més màgic i de cinema, però sobretot nostàlgic. Aquests locals proposen una cocteleria majoritàriament d'autor que deixa total llibertat als somnis i als desitjos amb propostes oníriques i l''attrezzo' d'una pel·lícula protagonitzada per la Màfia. Tot el glamur de l'Amèrica dels feliços anys vint pren forma en aquestes sales fosques però de lluents plaers.

“Hola, què teniu sense alcohol?” Aquesta és la pregunta recurrent que fan les embarassades o mares lactants, les persones abstèmies o les que han d’agafar el cotxe quan volen fugir de les consumicions de sempre. Només cal mirar la carta d’un bar qualsevol: refresc de cola, llimona o taronja, te fred ensucrat, aigua amb gas, sucs envasats, batut de xocolata, alguna orxata si és temporada i para de comptar. D’oferta n’hi ha, però si es resten les opcions ensucrades o amb gas, per exemple, la cosa ja canvia. Tot i que cada cop hi ha més establiments que aposten per alternatives saludables, innovadores o econòmiques, segueixen sent una minoria.

És un dels còctels preferits arreu del món i segons 'National Geographic' ha estat escollit en diverses ocasions com la millor beguda de platja, per davant dels mojitos o els daiquiris. La pinya colada celebra aquest mes de juliol 65 anys en plena forma tot i que es manté viva la disputa sobre el seu origen. El que està clar és que va néixer a Puerto Rico, però d'una banda, l'Hotel Caribe Hilton de San Juan assegura que va ser el seu 'barman', el porto-riqueny Monchito Marrero, qui el va crear i va firmar un certificat que l'acreditava com a tal inventor el 10 de juliol del 1954. I de l'altra, des del restaurant Barrachina asseguren que l'invent és seu.

La barra és el temple on es guarden els secrets més inconfessables. Escoltar, veure i callar és la filosofia bàsica de treball per als 'bartenders', que són garantia de discreció davant de les vides poc endreçades d'alguns clients, però han fet un pas endavant per marcar perfil propi quan es tracta de preparar un còctel. Les noves generacions s'han atrevit a convertir la barra en una Meca de la creativitat, i s'escarrassen per ser els millors amfitrions i delectar amb elaboracions d'autor. La premissa que ja es pot experimentar en un bon grapat de locals és que qui vulgui submergir-se en un cúmul de sensacions farà curt si sempre es demana un gintònic. Així que els nous 'bartenders' s'allunyen de la imatge de pel·lícula de senyor amb americana i dilatada trajectòria, cosa que no els impedeix combinar la cocteleria clàssica de sempre amb preparats originals per despertar els cinc sentits i agradar a molts paladars. Parlem amb cinc joves coctelers que ens expliquen com han arribat fins al darrere de la barra.

Moll d’embarcacions a Itàlia / dia: Max Parrish, de negre i amb ulleres de sol, agafa dos gots amb glaçons i s’acosta a la taula on una -encara desconegudíssima- Charlize Theron ignora el seu acompanyant. Al noi Martini només li cal omplir les copes i passar-se el dit per sobre els llavis per fer que la jove Theron corri al seu darrere, mentre va perdent centímetres de faldilla fins al punt on apareix el logo de Martini.