Els preus dels béns i serveis de consum van tornar a caure al febrer. Després d'un repunt al gener, l'índex de preus de consum (IPC) va disminuir al febrer i va tornar a la tònica dels mesos anteriors, quan el cistell de la compra es va abaratir.

El cistell de la compra a Catalunya es va abaratir el 2020. Els preus de béns i serveis de consum van acabar l'any per sota dels nivells de finals del 2019, en gran part per la pandèmia del coronavirus, malgrat el repunt registrat durant la tardor i l'hivern.

Els preus dels béns i serveis de consum han crescut lleugerament aquest desembre respecte al mes anterior, però continuen per sota dels d'un any enrere. Així doncs, es tancarà el 2020 amb un abaratiment del cistell de la compra, segons dades avançades de l'índex de preus al consum (IPC) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística.

Catalunya va registrar el maig el segon mes consecutiu amb una reducció dels preus. Concretament, els preus de productes i serveis de consum van caure un 1% en comparació amb un any enrere, una davallada dues dècimes superior a la registrada a l'abril. Ara bé, en comparació amb un mes enrere, els preus es van mantenir plans, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'índex de preus al consum (IPC) va caure un 0,7% tant a Catalunya com a Espanya l'abril passat en relació amb un any enrere, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En comparació amb el mes anterior, però, els preus es van incrementar, de mitjana, un 0,3% en el cas espanyol, mentre que a Catalunya es van mantenir plans.

L'economia espanyola està al límit de la deflació. L'índex de preus al consum (IPC), que mesura l'evolució del preu del cistell de la compra, ha crescut un 0,1% aquest març respecte al mateix mes del 2019, mentre que, si es compara amb el febrer, els preus han experimentat una caiguda del 0,3%, segons les dades avançades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els preus van caure aquest octubre un 0,9% a Espanya en comparació amb el mateix mes de l'any passat. Aquesta davallada és la tercera més important dels 34 països que componen l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). De fet, Espanya només queda per darrere de Suïssa, on els preus han caigut un 1,2% i d'Eslovènia amb un retrocés de l'1,1%.

Adéu al risc de deflació. Els preus van pujar a Espanya un 0,1% durant el mes de juny, segons ha avançat aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística (INE), cosa que suposa el primer augment de preus que es registra en més d'un any. En concret, feia 13 mesos (des del maig del 2014) que l'IPC registrava descensos.

Els preus ja són a un pas de tornar a créixer després d'onze mesos de descensos. Segons ha avançat avui l'Institut Nacional d'Estadística, la inflació va caure al maig un -0,2%, quatre dècimes menys del que va caure a l'abril. Des de la caiguda del -1,3% registrada al gener els preus s'han anat allunyant de la deflació. Sembla, per tant, que l'actuació del BCE en injectar milers de milions al sistema han aconseguit revertir el risc d'una espiral deflacionista.

La Comissió Europea ha negat aquest dimecres que l'eurozona estigui en deflació, tot i admetre que el nivell baix de preus continuarà a "curt termini" i la inflació només remuntarà quan la recuperació es consolidi i els salaris comencin a augmentar.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha crescut a Catalunya un nou dècimes a l'abril respecte el mes de març i ha elevat set dècimes la seva taxa interanual, fins a situar-se en el 0,7%. L'augment es deu, sobretot, al repunt dels preus turístics durant la Setmana Santa, segons ha informat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que confirma així la dada avançada a finals del mes passat.

El Banc Central Europeu ha decidit no prendre cap decisió rellevant en la seva reunió mensual, que en aquesta ocasió s'ha celebrat a Brussel·les. Tot i així, hi ha diversos factors que amenacen l'economia, i el president del BCE, Mario Draghi, ha anticipat que el mes vinent podria prendre alguna acció per combatre aquests riscos. El principal temor és que la baixa inflació acabi derivant en una deflació. Draghi ha reconegut que el BCE "se sent còmode" amb la idea d'actuar el mes vinent. En aquell moment, el BCE disposarà de les seves últimes previsions i podrà prendre decisions basades en informació fresca.

El Banc Central Europeu ha optat per ignorar les veus que li demanaven una nova rebaixa de tipus i ha optat per mantenir-los en el 0,25%, que malgrat tot és el nivell més baix des de la creació de l'euro.