Vladímir Putin feia temps que tenia Telegram entre cella i cella, però no ha estat fins aquesta setmana que li ha declarat formalment la guerra. Les autoritats russes han alentit tant l’aplicació que gairebé no funciona per als més de 60 milions d’usuaris que té al país. El Kremlin acusa el seu fundador, Pàvel Dúrov, de saltar-se la llei, però ell assegura que el veritable objectiu del govern rus és empènyer els ciutadans cap a un servei de missatgeria nacional de nova creació i supervisat pels serveis secrets. La jugada no només ha generat malestar al carrer, sinó també a l’exèrcit, on molts soldats s’han queixat que la plataforma és vital per a les comunicacions al front i per a la defensa antidrons.

Acostumat a viure en un entorn hostil des que va arribar a la primera línia política, Pedro Sánchez ha desenvolupat unes innegables aptituds d'adaptació. Sempre té un cop amagat quan sembla que les múltiples crisis que ha hagut d'afrontar el seu govern el posen contra les cordes. És un mestre de la sorpresa, però, a més, com Johan Cruyff a la banqueta del Barça, té una flor al cul. ¿Com s'explica, si no, que els grans gurús tecnològics del planeta hagin caigut de quatre potes en l'estratègia de la Moncloa? Primer Elon Musk (X) i després Pàvel Duróv (Telegram) s'han llançat a la jugular del president espanyol, un cop va anunciar que prohibiria l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. I Sánchez ni tan sols s'ha esforçat a dissimular la seva satisfacció per haver tocat os. "Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos", ha deixat escrit precisament a les xarxes (una frase, per cert, que no surt al Quixot, tot i que molts –sembla que també Sánchez– l'hi atribueixin).

El divorci entre Donald Trump i Elon Musk, amb encreuament de retrets i acusacions molt greus, ha deixat en segon terme un altre moviment recent que també implica el magnat tecnològic i ens afecta més directament com a usuaris de plataformes digitals, fins al punt que hauria de fer-nos replantejar la manera de comunicar-nos en l'era de la IA, per poc que ens amoïni la nostra privadesa.

Obtenia les imatges íntimes de perfils privats de dones a OnlyFans, una plataforma on els usuaris només poden veure continguts d'aquest tipus si paguen una subscripció periòdica a la persona que els publica. Les bases d'aquesta aplicació impedeixen descarregar les fotografies i els vídeos i fer-ne una difusió posterior, però, presumptament, aquest home s'ho saltava. A més, no només es descarregava els continguts il·legalment, sinó que després els difonia per una altra aplicació, Telegram.

Segons explica Irina Bolgar, durant gran part dels 10 anys que van mantenir una relació sentimental, ella i Pavel Durov van gaudir d'un estil de vida luxós. L'extravagància va créixer a mesura que Telegram, l'aplicació de missatgeria creada per Durov, es convertia en un èxit mundial i el consolidava com a multimilionari i un dels executius tecnològics més poderosos del món. Als estius, gastaven al voltant d'un milió de dòlars al mes en un complex de 47 hectàrees a Sardenya. A Dubai, s'allotjaven en un àtic al costat de la platja amb ascensor propi. També viatjaven a París, Itàlia i Mònaco amb avions privats. Però alguna cosa va canviar durant aquest temps. Tal com explica Bolgar, que té una disputa legal oberta amb Durov, va passar de ser un empresari amb principis a qui admirava, a convertir-se en un adversari cada vegada més arrogant, controlador i fins i tot abusiu.

Un mes després de la seva detenció a París, Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, ha sucumbit a les pressions i ha anunciat que la xarxa de missatgeria compartirà amb les autoritats la informació dels usuaris que actuïn fora de les normes d'ús de l'aplicació si la justícia ho sol·licita oficialment. En un missatge al seu canal de Telegram, Dúrov ha detallat quines mesures han pres per enfortir la moderació dels continguts que es comparteixen a través del servei de missatgeria. D'aquesta manera, tira la tovallola i dona resposta a les acusacions de les autoritats franceses, que consideren que la falta de moderació de Telegram ha convertit el servei de missatgeria en una mena de paradís per a tota mena de criminals, des de pedòfils fins a terroristes.

La recent detenció de Pàvel Dúrov, cofundador i CEO de Telegram, ha generat una àmplia cobertura mediàtica i ha encès un intens debat, especialment al voltant de la qüestió dels drets digitals, un tema sobre el qual la població en general continua estant generalment desinformada.

Quan el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, va aterrar dissabte passat amb el seu avió privat a l'aeroport de Le Bourget, als afores de París, no sabia que hi havia una ordre de cerca i captura contra ell a França. El CEO de Telegram, un francorus exiliat a Dubai que va estudiar francès i va aconseguir la nacionalitat francesa el 2021 per un procés "excepcional", poc s'esperava que acabaria imputat. La justícia francesa l'investiga per una dotzena de càrrecs, entre els quals hi ha la complicitat en la difusió de pornografia infantil, la comissió de crims i delictes en banda organitzada, i el rebuig de comunicar a les autoritats informacions per poder interceptar criminals. La policia francesa havia començat una investigació discreta contra Dúrov i no era públic que el buscaven per portar-lo davant del jutge.

Telegram es presenta com una aplicació "més ràpida i molt més segura que WhatsApp" perquè protegeix a ultrança la intimitat dels usuaris. Es podria pensar que això és el que ha dut el seu fundador i CEO, Pàvel Dúrov, a ser detingut a França, però la realitat al darrere d'aquesta aplicació és més complicada i plena d'ombres.

Telegram, fundada el 2013 per l'emprenedor rus Pàvel Dúrov, ha crescut fins a convertir-se en una de les eines de comunicació en línia més grans del món i és fonamental en la vida quotidiana de països com Rússia, Ucraïna i l'Índia per enviar missatges, obtenir notícies independents i intercanviar opinions.

La detenció del fundador i director general de Telegram, Pàvel Dúrov, aquest dissabte a l'aeroport de Le Bourget, a París, és l'últim episodi de l'enfrontament entre els estats i les plataformes de comunicació que es declaren "neutrals" a internet. Sense anar més lluny, Elon Musk, que com Dúrov clama que la seva plataforma, en aquest cas X, és un oasi de llibertat d'expressió, tampoc és del gust de molts estats –X va tancar la setmana passada l'oficina al Brasil per discrepàncies amb un jutge. Però el fet és que Dúrov, amb Telegram ha acumulat més enemics que no pas Musk, i es pot inscriure en la curta llista de persones que no agraden ni al Kremlin ni a les democràcies occidentals.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha donat a les operadores de comunicacions tres hores per bloquejar Telegram a Espanya, un temps que començaria a comptar des de la recepció de la comunicació judicial, segons figura a la resolució del magistrat. Divendres a la nit el jutge va ordenar suspendre l'aplicació de manera cautelar a Espanya, arran d'una denúncia presentada per Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus per presumpte ús no autoritzat de contingut audiovisual sotmès a drets d'autor. Aquest diumenge Telegram encara estava operatiu.

És habitual veure adolescents, i també els que ja no ho són tant, reproduir àudios de WhatsApp a una velocitat més ràpida de la que han estat enregistrats. El mateix mecanisme es repeteix també amb els vídeos o pòdcasts. El fenomen ja s'ha batejat com a speedwatching. "És la resposta a visualitzar les coses des d'un món amb presses, en què la gestió dels temps d'espera no és suficient. De fet, moltes vegades i en molts camps s'està anant massa ràpid en aquest procés, especialment per als més joves, fins i tot adolescents, que tenen un cervell en fase de construcció i, per tant, és més fràgil i més feble que el d'un adult", apunta Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

És habitual que a l'inici de curs les famílies decideixin crear grups de WhatsApp. Sovint són per al grup classe o fins i tot es fan amb les famílies de totes les línies del mateix curs, per evitar que se n'hagin de crear de nous si al llarg de la primària es barregen les classes. Però quina finalitat tenen? ¿Resulten útils o aporten poc o res?

Les noves polítiques de privacitat de WhatsApp no agraden a l’executiu d’Erdogan, que optarà per comunicar-se a través de BiP, una aplicació de missatgeria vinculada a l'operador de telefonia més important de Turquia, Turkcell. WhatsApp va anunciar la setmana passada un canvi en els termes i les condicions que permetrà compartir les dades dels usuaris amb Facebook que entrarà en vigor el pròxim 8 de febrer.

El sistema de missatgeria instàntania Telegram ha deixat de funcionar a Europa i l'Orient Mitjà. Segons ha explicat la companyia a través de les seves xarxes socials, els usuaris d'aquestes dues zones han experimentat problemes de connexió i, per tant, no podien enviar ni rebre missatges. Telegram ha assegurat que treballava perquè el servei tornés a la normalitat. Els primers problemes de connexió s'han detectat cap a les dues del migdia.

De cop, notes que el cotxe del davant gira lleugerament cap a la dreta. El vehicle fa uns girs estranys i ara s’inclina perillosament cap al costat contrari del carril. És finalment quan avances el conductor que resols la incògnita. Mentre amb una mà agafa el volant, amb l’altra sosté el telèfon mòbil i tecleja frenèticament la resposta a un missatge de text. Aquesta escena es repeteix molt sovint a la carretera i, com sempre, pot tenir dos finals. La imprudència del conductor pot sortir-li gratis o ser la causa d’un accident de cotxe que pot ser mortal.

Les famílies estaran informades de la situació i de les possibles incidències del centre educatiu dels seus fills a través d'un canal Telegram. Ho ha anunciat aquest dimecres el conseller d'Educació, Josep Bargalló, que també ha dit que obriran un altre canal adreçat a professors. "L'única manera d'acabar amb els rumors i les notícies falses a l'escola és ser transparents", ha assegurat el conseller, que ha destacat l'aposta "obligada" de Salut i Educació per la transparència: "Som conscients que estem en una situació social de neguit per a l'escola i la societat i que aquest neguit exigeix informació i transparència".

La selecció del restaurant i el menú per al dinar de Nadal; l’assignació de víctimes per als obsequis de l’amic invisible; les llistes de regals de Reis. Els grups de WhatsApp treuen fum aquests dies amb cadenes interminables de missatges sobre les qüestions citades, que són un dolorós recordatori de la poca eficiència de les aplicacions de xat per a qualsevol activitat que s’hagi de portar a terme en grup.