Ara.cat - Robert Saladrigas

Mor Robert Saladrigas, escriptor i crític literari d’ambició universal

Laura Serra — Mon, 22 Oct 2018 19:45:00 +0000

Robert Saladrigas (Barcelona, 1940-2018) és la prova empírica que darrere d’un gran escriptor hi ha d’haver un lector voraç. Inspirat pels principals autors universals, que va llegir profusament -citava Marcel Proust, Rainer M. Rilke, Cesare Pavese, Thomas Mann, Edmund Wilson o Cortázar-, l’escriptor i crític va construir una obra d’alta volada literària, va obrir camins inexplorats, va merèixer els principals reconeixements del país i va erigir-se com a referència intel·lectual i periodística, si bé no sempre va aconseguir arribar al gran públic per l’exigència que imprimia a la seva literatura. L’escriptor va morir la matinada de dilluns, als 78 anys, després d’una batalla contra el càncer.

23/10: Saladrigas

Vicenç Villatoro Lamolla — Mon, 22 Oct 2018 16:58:57 +0000

De vegades, quan fem les panoràmiques i els cànons de les literatures, tendim a valorar més els esprínters que els grans corredors de fons. Passa arreu, però potser ens passa especialment a la literatura catalana, necessitada sovint, per mantenir l’autoestima, d’espetecs enlluernadors, tot i que els fonaments els posen les llargues trajectòries continuades, exigents i valentes, que se la juguen, que tenen en compte la possibilitat d’equivocar-se, però que van fent pòsit. Robert Saladrigas ha estat un gran corredor de fons, compromès amb la literatura, la llengua i el país. Aquest triple compromís l’ha portat a escriure una obra diversa però sempre sòlida, a divulgar entre nosaltres la gran literatura universal, a fer ponts amb altres cultures pròximes i a estar especialment atent a la màxima garantia de continuïtat, el públic jove lector. A una literatura com la nostra se la serveix escrivint, llegint, publicant, divulgant i relacionant, i ell ha fet simultàniament totes aquestes coses, amb un peu sempre en el periodisme cultural. Saladrigas hi ha estat sempre. Tan permanent en el paisatge, tan imprescindible, que de vegades ha pogut semblar invisible. En l’hora de la seva mort, recordem-lo. I valorem-lo, amb generositat, com es mereix.

Escriptors com Robert Saladrigas

Sebastià Alzamora — Mon, 22 Oct 2018 16:37:41 +0000

Anava a escriure alguna cosa sobre l'escàndol que va muntar Albert Rivera al seu pas pel control de seguretat del Prat (es troba a faltar algú del seu partit que surti a cridar “¡Esto es una vergüenza!”, amb la cara molt crispada), però és evidentment molt més important escriure sobre Robert Saladrigas. No perquè hagi mort, sinó perquè qualsevol de les seves novel·les, qualsevol dels seus articles sobre literatura, és un bé objectivament molt més valuós per a la societat que la trajectòria sencera de la majoria de polítics, i ja no diguem d'un politicastre arrogant, populista, demagog, mentider i ultradretà. Si de cas, el que s'ha de lamentar és que, per dir alguna cosa de les persones que realment ho valen, esperem al dia que se'n van d'aquest món.

Robert Saladrigas o l’art de reinventar-se

Àlex Susanna — Mon, 22 Oct 2018 15:58:59 +0000

De resultes d’un càncer implacable, aquesta matinada ens ha deixat Robert Saladrigas (Barcelona, 1940-2018), un dels novel·listes més importants de la literatura catalana contemporània. Un dels més sòlids, ambiciosos i personals. Algú que va viure i es va desviure per la creació literària de grans mons narratius, com els que desplega en obres de tanta envergadura com Aquell gust agre de l’estel (1977), Sóc Emma (1983), Memorial de Claudi M. Broch (1986), El sol de la tarda (1992), La mar mai no està sola (1996), La llibreta groga (2004), Biografia (2005) o L’estiu de la pluja (2012).

Terenci Moix, l’autor que va capgirar la literatura catalana

Jordi Nopca — Fri, 02 Mar 2018 23:00:00 +0000

Molt abans de convertir-se en un dels escriptors més populars de la dècada dels 80 i de freqüentar els platós televisius espanyols de bracet de personatges com Isabel Preysler i Sara Montiel, Terenci Moix va revolucionar les lletres catalanes gràcies a llibres de contes com La torre dels vicis capitals (Selecta, 1968), novel·les com Món mascle (Aymà, 1971) i volums de prosa viatgera com Terenci als USA (Proa, 1974).“El Terenci més pop, el de les narracions i el de les novel·les gamberres continua sent molt interessant -opina Julià Guillamon, que acaba de prologar una nova edició de Tots els contes, publicada a La Butxaca-. Rellegint-lo molts anys després d’escriure contes com Minifac Steimann, novel·lista d’orgasmes fallits i Assassinar amb l’amor he vist que Moix no va ser un escriptor generacional, perquè els seus referents són molt personals. Hi ha el cinema, clàssic i d’autor -com ara L’avventura, d’Antonioni-, però també escriptors com Espriu i les Històries extraordinàries de Poe, i també el món d’Egipte. Als contes, Moix fa un joc molt interessant entre el que li passa, transformant-ho en ficció, i tots aquests referents dels quals xuclava el que podia: era un autor esponja”.

Robert Saladrigas: “Ara es parla de vendes, no de valors literaris”

Jordi Nopca — Fri, 28 Feb 2014 23:00:00 +0000

Mentre pensa en la pròxima novel·la, Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) s’ha decidit a recuperar les entrevistes -presentades en forma de monòleg- que va fer a autors catalans i espanyols entre l’any 1968 i el 1975 per a Destino. Paraules d’escriptors i Rostros escritos, tots dos publicats per Galaxia Gutenberg, aconsegueixen reconstruir una època en què era possible tenir converses interessants sobre literatura i l’ofici d’escriure amb noms com Pere Calders, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Baltasar Porcel i Joan Brossa -en el primer llibre- o Camilo José Cela, Ana María Matute, José Manuel Caballero Bonald i Álvaro Cunqueiro -en el segon.