Per donar resposta a les inquietuds d’una generació de joves que no només volen entendre el món sinó també involucrar-s’hi i contribuir a millorar-lo, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ofereix, des d’aquest curs 2024-2025, el grau en Global Studies, pensat per a estudiants amb una vocació clara per les qüestions socials, polítiques i ambientals globals. Un dels trets diferencials d’aquests estudis, impartits íntegrament en anglès i en grups reduïts, és que prepara els joves per operar en un context internacional des del primer dia.

Garantir l’equitat en l’accés a la universitat és un dels deutes pendents a Catalunya. Per capgirar la situació, la conselleria de Recerca i Universitats preveu noves rebaixes dels preus públics de les matrícules a partir del curs que ve i tots els graus universitaris públics tindran el mateix cost, que s'equipararà al de les carreres humanístiques, fins ara les més econòmiques del sistema. Així, tots els crèdits tindran un cost de 17,69 euros, independentment del grau, i cada curs costarà 1.061 euros (sempre que es vulguin cursar els 60 crèdits disponibles). A efectes pràctics, això implica que, si s'aproven els comptes, a partir del curs que ve estudiar medicina valdrà el mateix que fer un grau de filologia catalana, amb la rebaixa d'un 4% del preu de la matrícula dels graus científics. A més, també es preveu que els màsters habilitants, els que qualifiquen algú per exercir una professió com a advocat o arquitecte, tinguin el mateix preu que el grau. Si els pressupostos reben llum verda, doncs, al sistema universitari públic a Catalunya només hi haurà dos tipus de preus de matrícula: el de tots els graus i el dels màsters habilitants (17,69 euros per crèdit) i el de la resta de màsters (els 27,67 euros per crèdit actuals, un cost que fa només cinc anys s'havia enfilat fins als 65,87 euros).

Avui toca examen oral individual, em diu el professor de llengua catalana per a l’ensenyament de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Jordi Clopés. Les alumnes (només hi ha un noi a l’assignatura, però avui no hi és) estan estudiant el doble grau d’educació infantil i primària, i són al primer curs. Després, cap altre curs més del doble grau té assignatures sobre llengua tal com l’estudien en aquesta assignatura. “En tenim d’altres, però com la que fem aquest semestre, que ens avalua la pronúncia, la dicció, l'entonació, i la fluïdesa, no”, expliquen.

Només 87 grans dependents a Catalunya compten amb la figura de l'assistent personal que preveu la llei de la dependència, 15 dels quals són autistes. La xifra és molt inferior als 1.964 de Castella i Lleó i els 6.300 del País Basc, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres la Federació Catalana d'Autisme. La presidenta d'aquesta entitat, Neus Payerol, ha facilitat les xifres en la seva compareixença a la comissió de drets socials del Parlament de Catalunya, on ha reclamat que les persones amb autisme comptin igual que les que tenen discapacitat intel·lectual, les cegues o les que tenen discapacitat física.

Tothom sap que la formació teòrica ha estat històricament un element clau en els graus universitaris. D’un temps cap aquí, però, el learning by doing (aprendre fent) va adquirint més pes en els plans d’estudis, de manera que molts dels conceptes que abans s’explicaven a classe, amb un professor i una pissarra, avui es poden adquirir a través d’altres formes més imaginatives i potser més eficients com ara el treball per projectes, les pràctiques i els treballs en equip.

Matricular-se de 60 crèdits del primer curs, per primer cop i en una universitat pública catalana, costarà aquest curs entre 1.657 i 2.512 euros, en funció dels estudis triats. Es tracta del mateix preu que fa un any, segons informa Unportal.cat.

Llum verda a la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB). Així ho ha aprovat el consell de govern, que s'ha reunit aquest dimecres. La UB integrarà, d'aquesta manera, a partir del setembre de 2016, medicina, odontologia, infermeria i podologia en un mateix centre.

Les universitats no oferiran els graus de 3 anys fins al curs 2017-18. Així ho ha aprovat aquest dilluns la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per àmplia majoria, segons ha anunciat en roda de premsa el president, Manuel López. Es tracta de l'acord al que ha arribat l'assemblea extraordinària de la CRUE celebrada aquest dilluns, després de l'aprovació de divendres passat del reial decret d'ordenació d'ensenyaments universitaris oficials. El reial decret permetrà a les universitats oferir graus de tres anys i màsters de dos. Fins ara, el model obligatori des de l'entrada en vigor del pla Bolonya eren quatre anys de grau i almenys un de màster. Davant d'aquest fet, la CRUE ha aprovat una moratòria per a l'aplicació del decret, amb 57 vots a favor, 5 abstencions i 1 vot en contra.

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres una nova reforma universitària. Just l'any que acaba a tot l'Estat la implantació de l'anomenat pla Bolonya, el PP vol que el curs vinent pugui entrar en vigor el seu reial decret. La mesura contempla que els graus puguin passar de quatre anys a tres i que els màsters augmentin, en la majoria dels casos, d'un a dos anys. És el que es coneix com a model 3+2 que, de moment, no serà vinculant a l'Estat: els rectors podran escollir si s'acullen a la reforma o no. Les universitats privades ja hi han mostrat molt d'interès, també la Generalitat i alguns rectors catalans.

Amb la Lomce, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no n'ha tingut prou. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres, per decret, una altra reforma educativa: la universitària. Però aquesta vegada amb una variable estranya, potser per evitar ser menys polèmica: no és vinculant.