“Ja fa molts anys que estic lluitant. Pensava que havia fet cinc Dakars i que no sortiria la possibilitat d’estar en un equip capdavanter”. Albert Llovera, especialista en camions, és tot optimisme, però després de saltar-se les dues últimes edicions del Dakar per una operació a la mà, va pensar que cap dels equips punters del Dakar trucaria a la seva porta. Es va centrar en el Mundial de Rallycross, una modalitat que no li “trinxa” tant les mans, com ell diu, i amb què disfruta com un nen. “Puc derrapar i saltar”, confessa rient. Tants anys picant pedra han servit d’alguna cosa. “He tingut la gran sort que aquest any m’han trucat quatre equips. A molts els havia dit que no, però els últims, quan em van trucar, em van dir que buscaven un pilot ràpid per unir-se al projecte”, recorda.

L'andorrà Albert Llovera tornarà aquest 2020 al Dakar. Hi ho farà dalt d'un camió d'un dels equips que vol lluitar pel títol, un Iveco de l'escuderia De Rooy. El pilot, en cadira de rodes des que va patir un accident mentre competia a la Copa del Món d'esquí l'any 1985, s'enfrontarà de nou al ral·li després de dos anys d'absència. "Si hi ha un mur, hi és per a tots", ha explicat Llovera, optimista de mena que evidencia que el fet d'anar en cadira de rodes no ha de ser impediment per competir amb els millors en aquest ral·li, considerat el més dur del món.

Ser el copilot d’Albert Llovera és un privilegi a l’abast de pocs. Veure i viure en primera persona, des de la seva dreta, com només amb les mans pot portar un cotxe al límit és una experiència única. Ara bé, per estrany que sembli, al seu costat no es passa por. Bé, potser una mica quan prem l’accelerador al màxim i l’esquena queda clavada al seient. Però no quan derrapa als revolts. A ell se’l veu passar-s’ho bé. I això transmet confiança a l’acompanyant, encara que sigui la primera vegada que pugi a un cotxe de ral·lis. “Ja ho has vist, no em barallo amb el volant”, diu sense perdre el somriure dels llavis. Una rialla tan sincera que en menys d’un minut qualsevol s’oblida que va en cadira de rodes. Sempre li ha agradat ser un més.

Albert Llovera ha hagut de renunciar a participar en la pròxima edició del Ral·li Dakar. Una lesió al dit polze de la mà esquerra, que el va fer passar recentment pel quiròfan, ha sigut la causa de la renúncia. Així ho ha expressat ell mateix aquest dijous en el seu compte de Twitter:

Tots els pilots que corren el Dakar tenen una història al darrere. Alguns havien somiat de participar-hi de ben petits i fan realitat el seu somni uns anys més tard. Altres utilitzen el seu mes de vacances a la feina per gaudir de les dunes invertint-hi tots els seus estalvis i els de part de la família i amics. I l'emoció dels que arriben al podi final, en aquest cas, a Buenos Aires, es veu sempre en els seus rostres, satisfets per la feina feta. Sam Sunderland, guanyador en la categoria de motos per primer cop, confessava només creuar la línia de meta que s'havia quedat "sense paraules". En la seva tercera participació, el britànic aconseguia acabar el Dakar i, a sobre, en la primera posició. "És increïble, quan he creuat la meta m'he emocionat", afegia. Com ell, molts dels que dissabte van arribar a Buenos Aires van notar com els ulls se'ls humitejaven quan acabaven l'especial. L'esforç dels últims 15 dies bé que s'ho valia.

"Sempre vaig molt cansat", diu Albert Llovera. El pilot andorrà tornarà a participar al Dakar aquest any al volant d'un camió, el mateix que l'any passat. Però després d'unes quantes participacions, aquest cop ha decidit que vol intentar dormir millor i ha demanat ajuda a la Fundació Estivill. Degut a la seva paraplegia, Llovera durant el Dakar dorm en una tenda de campanya. Podria dormir al camió amb la resta de l'equip -"tenim lliteres", diu-, però prefereix no fer-ho. "Si dormo a la tenda de campanya sóc més autònom, hi entro i hi surto quan em dóna la gana", explica. Al camió, Llovera necessitaria ajuda per enfilar-s'hi, i no podria baixar tot sol. "La tenda de campanya en la que dormo és una mica gran, uns 3 metres quadrats, i puc entrar-hi a dins amb la cadira i moure'm una mica", explica.

A Albert Llovera (Andorra, 1966) gairebé mai se li esborra el somriure de la cara. Acaba de tornar de Sud-amèrica i explica amb passió la seva experiència al Dakar. El pilot andorrà atén l'ARA en un dia ple d'entrevistes i abans d'agafar un avió per anar a la República Txeca, d'on és l'equip amb el qual ha competit al raid més dur del món.

El pilot andorrà explica com afronta aquest nou repte, en què per primer cop conduirà un camió. Per pujar-hi, necessita una politja, una corda i l'ajuda del seu mecànic i del seu copilot.

El qatarià Nasser al-Attiyah ha guanyat el Dakar 2015 en la categoria de cotxes. El pilot de Mini, molt regular durant tot el ral·li, ja tenia gairebé assegurat el triomf abans de la sortida d'aquesta última especial. Així, al-Attiyah ha sumat el segon títol en el Dakar després del que va aconseguir l'any 2011.

L’organització del Dakar ha decidit recuperar per a aquesta edició l’etapa marató per als cotxes i camions. Des del 2005, encara a l’Àfrica, només les motos afrontaven aquesta jornada, en què els participants no disposen d’ajuda tècnica ni mecànica quan arriben al bivac i, per tant, s’han de resoldre ells els possibles problemes abans d’iniciar l’etapa següent. Aquest any els cotxes s’estrenen avui amb l’etapa marató en una jornada en què els pilots de motos descansaran. “És una llauna, però, per la meva discapacitat, per a mi encara ho és més”, diu Albert Llovera. L’andorrà, paraplègic, afronta el seu tercer Dakar sent conscient de les dificultats que implica anar al desert enganxat a la seva cadira de rodes. “No tindrem mecànics ni pneumàtics ni res per als problemes que puguem tenir”, diu.

El pilot andorrà ha participat per segon cop en el Dakar. Aquest cop s'ha quedat a tres etapes de completar el ral·li més dur del món i ja pensa en buscar patrocinadors per tornar-hi l'any vinent