El diumenge 9 de març del 2014 al matí, un entrenador sorià desconegut donava voltes amb un cotxe per Llagostera. S'havia passat sis hores conduint i no havia dormit pràcticament gens. Es deia Pablo Machín i tenia una reunió pactada amb Oriol Alsina, que en aquells temps compaginava la direcció esportiva del Girona amb la seva obra mestra al petit municipi de la comarca del Gironès, on va arribar al futbol professional des de les categories regionals. Perquè aquesta història va de miracles.

Els registres del segon curs del Girona a Primera són millors que els del fantàstic debut. Els nou punts que tenen els d’Eusebio superen els sis que Pablo Machín acumulava fa un any. I això que els gironins viuen un procés d’aprenentatge, buscant el model que pugui combinar els ideals del tècnic val·lisoletà amb les característiques d’un grup perfectament acoblat als engranatges del sorià. Mentre decideixen quin estil els beneficiarà en un futur, han aconseguit un marge de quatre punts respecte a la línia vermella, tot i que el Rayo té un partit pendent. Viuen còmodament en l’onzena posició, un fet molt distant del que va tenir lloc fa dotze mesos: només el goal average va impedir que el Girona entrés en descens, ja que estava empatat a punts amb el Las Palmas i ocupava la setzena plaça. Tothom es fregava els ulls amb aquell rendiment perquè ningú sabia com respondria l’equip davant el desafiament més ambiciós de tots els que ha hagut d’afrontar. Amb Eusebio, i malgrat la davallada numèrica de les últimes jornades, en què ha estat incapaç de guanyar i només ha sumat dos punts de nou -un al Camp Nou-, el repte és mantenir el llistó.

Sense res a retreure’s. El Girona va donar la cara i va espantar un Reial Madrid poderós quan va sentir que el trepitjaven. Superada l’empenta inicial, i amb el marcador en contra, els gironins van fregar una proesa de magnituds desconegudes posant contra les cordes un equip que va respondre amb contundència en un inici del segon temps que va ser decisiu. Liderats per Cristiano Ronaldo, els contraatacs blancs es van imposar a la pilota aturada dels gironins (6-3). No hi ha ningú que navegui millor en el desordre que els de Zinedine Zidane.

Montilivi vol continuar sent el fortí inexpugnable que porti el Girona a allargar el somni europeu. Qui els hi hagués dit ara fa una volta, quan els blanc-i-vermells van visitar Riazor amb certes urgències que feien constància de les dificultats de navegar entre els millors. Aquell 23 d`octubre, les brases del foc començaven a fer-se notar a causa dels 6 punts sumats dels 24 possibles, el 25%. Els gols d’Aday i Portu van significar el punt d’inflexió d’un equip que ara se sent invencible i que ha fet seus 34 dels 57 darrers punts, el 59,64%.

Arribat fa 4 anys amb la difícil missió de salvar l’equip del pou de la Segona Divisió, Pablo Machín (Gómara, Sòria, 1975) passarà a la història com el tècnic miracle d’un Girona al qual ha situat a l’elit per primera vegada. Els reptes, però, no s’acaben aquí: amb la permanència a la butxaca, lluita per entrar a Europa de bracet amb una ciutat que l’estima.

“Tant debò continuem parlant d’Europa durant molt temps, fins ara hem fet mèrits per ser-hi però la nostra feina tracta d’anar mica en mica fins arribar als 42 punts. Recordeu la temporada dels 82 punts? L’objectiu era salvar la categoria. No ens hem de frustrar si no arriben segons quines victòries, la permanència és l’objectiu prioritari” ha expressat Pablo Machín en la roda de premsa posterior al triomf contra el Getafe. Una victòria que manté Montilivi en un somni. “El sostre passa per guanyar el següent partit i no anar més enllà. Guanyar, guanyar i tornar a guanyar. Hem acostumat molt i bé a l’afició, així que ens exigiran això. Jo també li demano a l’equip”. El Girona ha sumat els darrers sis punts en joc. “Volem creure que les patacades ens han vingut bé. Ens hem enfortit, deixant la porteria a zero davant rivals que s’hi juguen molt. Tinc molt clar que tothom tindrà recursos durant la segona volta”. En ple debat sobre les dificultats que tenien Gorka i Bounou per mantenir verge la seva porteria, el marroquí ha respòs. “Té molt mèrit, no és senzill d’aconseguir. Diu molt de la solidesa col·lectiva i fa que se’ns multipliquin les opcions de guanyar. Tornarem a patir una dinàmica on passi el contrari, el més important és saber que som capaços de contrarestar-ho”.