Ara.cat - Himmler

Les confidències de Himmler al seu fisioterapeuta

Sílvia Marimon — Fri, 19 Jan 2018 23:00:00 +0000

Felix Kersten (1898-1960) es va convertir en el fisioterapeuta de Heinrich Himmler un dia de març del 1939. En la seva primera trobada, a la comissaria central de la Gestapo, Kersten va aconseguir acabar amb els terribles dolors estomacals que patia el màxim responsable de les SS, de tot l’aparell de terror del Reich i de l’extermini de milions de jueus. Himmler estava eufòric i va requerir els serveis de Kersten molt sovint. Entre massatge i massatge, el dirigent nazi li va fer moltes confidències que Kersten va anar apuntant en un diari. El fisioterapeuta va publicar una part del diari el 1947 amb el títol Memòries de Felix Kersten, però va decidir guardar una bona part de la informació en un calaix. El seu fill, Arno Kersten, que va heretar tota la documentació, ha decidit publicar, 70 anys després i amb l’ajuda de l’expert en la Segona Guerra Mundial Christer Bergström, la major part del material a Las confesiones de Himmler. Diario inédito de su médico personal (Pasado & Presente).

Cinc anys d’esvàstiques a Barcelona

Lluís-A. Baulenas — Sat, 24 Jun 2017 01:25:30 +0000

La supervivència del llibre il·lustrat és digna d’esment en plena època de caiguda dels referents clàssics d’elaboració bibliogràfica. Un pot arribar a adaptar-se a llegir habitualment amb un lector electrònic o directament a l’ordinador. Però quan es tracta de llibres gràfics, els de sempre, els de format gran (amb tapa dura o no), basats en la presència massiva de fotografies, la substitució és impossible. Vet aquí el nostre particular homenatge al llibre gràfic, aquests llibres especials, amb una impressió de màxima qualitat, pensats en bona part per regalar. La bondat del llibre gràfic es referma amb la publicació de Nazis a Barcelona, l’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, coeditat per L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. Tothom més o menys interessat en la immediata postguerra a casa nostra coneix l’excursió que Himmler en persona va fer per Catalunya, que va culminar al monestir de Montserrat, on va ser rebut pel pare abat i es va fer fotografiar amb la Moreneta. Però poca cosa més. Capdevila i Vilanova et bolquen a sobre els detalls, com si en portessin un camió ple a vessar, del dia a dia de la presència de nazis i, secundàriament, feixistes italians, al Cap i Casal. El resultat és el que desitjaria l’editor de qualsevol llibre gràfic: que el munt d’esvàstiques i uniformes nazis, contínuament, als carrers barcelonins, et deixin enganxat a les imatges. És inesperat i sorprenent. Com si ens agafés per sorpresa una onada gegant. Vet aquí el gran mèrit del llibre, que tanmateix, està complementat per molta més informació gràfica referida als aliats, sobretot quan va veure’s que la Segona Guerra Mundial no la guanyarien els alemanys.

Una investigació destapa la Barcelona que va estimar els nazis

Sílvia Marimon — Sat, 20 May 2017 22:00:00 +0000

El 3 de maig del 1945 el consolat alemany a Barcelona va celebrar una cerimònia perquè la ciutadania pogués dir adeu a Hitler, que vençut i desesperat s’havia suïcidat el 30 d’abril al búnquer de Berlín. Segons la premsa, més de 12.000 persones van deixar el seu testimoni als llibres de condol. Van voler acomiadar-se’n el governador civil, l’alcalde accidental, el cap de la Guàrdia Urbana i de la policia... I, el més inquietant, “públic de totes les classes socials”: “Pudimos ver largas colas, integradas por personas de todas condiciones que, con el dolor impreso en su rostro, iban a manifestar su hondo sentimiento”, informava Solidaridad Nacional.

'Mont(SS)errat' reviu la visita de Himmler al monestir de Montserrat en clau de monòleg "comitràgic"

Acn — Mon, 17 Mar 2014 15:45:08 +0000

La Sala Atrium estrenarà el divendres 21 de matç l'obra 'Mont(SS)errat o La molt lamentable història del Pare Montiel', inspirada en la visita que el cap de les SS, Henrich Himmler, va fer l'any 1940 al Monestir de Montserrat buscant el Sant Graal. Escrita per Beth Escudé i dirigida per Marc Chornet, l'obra es presenta com un relat "comitràgic" d'aquells fets, amb voluntat expressa de tractar un episodi fosc de la història de Catalunya "des de la lleugeresa", en expressió d'Escudé. 'Mont(SS)errat' és un fals monòleg, és a dir, un recull de personatges que componen la imatge d'aquella visita, interpretats a escena per un sol home, Carles Bigorra, en diàleg amb una sèrie de projeccions audiovisuals.