Sis mesos després d'iniciar el seu segon mandat, és just dir que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha arrasat en matèria de política econòmica –almenys segons els estàndards que ell mateix s'ha fixat–. De fet, ha imposat la seva voluntat com cap altre president posterior a la Segona Guerra Mundial, amb la possible excepció de Ronald Reagan.

Sempre us dic que per invertir hi ha tants productes com persones. Amb tot, hi ha alternatives que semblen més aviat jocs que no pas opcions reals. Avui parlem dels memecoins i per què mai es pot recomanar especular o jugar (no es mereix la consideració d’invertir) amb aquest tipus d’actiu.

A mesura que la crisi climàtica s’aprofundeix i els efectes d’un clima canviant són més notoris, cada vegada és més important conèixer l’impacte ambiental de qualsevol activitat, sigui a escala industrial, política o individual. Des de fa uns anys s’està estudiant la producció d’aliments com una peça clau en l’engranatge de l’impacte climàtic i, tal com publicava el 2021 a la revista Nature Foods un equip liderat per la investigadora italiana Monica Crippa, se sap que aquesta activitat és responsable d’una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això indica dues coses: la importància de no malbaratar menjar i la de consumir aliments amb un baix impacte climàtic. L’última d’aquestes mesures requereix conèixer l’impacte de cada aliment en el clima. En aquest sentit, és ben conegut que la carn, i sobretot la de vedella, té un impacte molt més elevat que les fonts de proteïna vegetal com els llegums o els fruits secs. Un recent estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment i dut a terme per investigadors de centres de recerca de Suècia i el Canadà afegeix a aquesta classificació l’impacte climàtic de productes d’origen marí. Les gambes i els llamàntols no en surten ben parats. Els musclos i les cloïsses, així com el peix blau i el salmó, en canvi, es revelen com els peixos i mariscos més amables amb el clima.

NFTs, cryptos, bitcoin, tokens, blockchain, trading, metavers i un llarg etcètera d'anglicismes i mots tècnics dominaven aquest divendres l'espai del Portal de l'Eixample, al carrer València de Barcelona. Durant tot el dia hi ha tingut lloc la Barcelona Binance Meetup, una trobada per a aficionats i professionals del món de les criptomonedes i els tokens organitzada per Binance, la plataforma de compravenda de criptomonedes més gran del món en transaccions diàries.

Quan el gener del 2009 el personatge conegut com a Satoshi Nakamoto va posar a funcionar el bitcoin, era difícil preveure que dotze anys després se'n seguiria parlant tant. Per una banda, hi ha el seu ascens, aparentment imparable: aquesta criptomoneda batia dimecres el seu propi rècord i arribava a un preu de 64.405 dòlars (més de 55.000 euros) per unitat. Per l'altra, no aconsegueix deslligar-se d'un altre fenomen en ascens: el cibercrim. Perquè el bitcoin, i les criptomonedes en general –un flux monetari ideat per existir al marge dels controls dels bancs–, s'han convertit en una peça imprescindible en el taulell de joc de la delinqüència informàtica.

La foto que té al Tinder segurament no és real. Hi comences a parlar, i quan sembla que us comenceu a conèixer, et fa una proposta. No et demana de quedar, sinó que t’explica que té un suposat amic que inverteix en bitcoins. Et diu que pots guanyar molts diners en poc temps i hi confies. Primer hi poses 300 euros que al cap de poc es converteixen en 320 euros. Els recuperes i aleshores et proposen fer una inversió de 5.000 euros. Però els 5.000 euros no els tornaràs a veure més perquè ets víctima d’una estafa. Des de l’estiu els Mossos d’Esquadra han detectat més d’una vintena de denúncies per aquest motiu i també han alertat d’un augment de les estafes en inversions en criptomonedes, sobretot en bitcoins.

El Parlament del Salvador ha aprovat aquest dimecres una llei que legalitza l’ús dels bitcoins com a moneda d’intercanvi; és a dir, es podran utilitzar de la mateixa manera que el dòlar, segons ha confirmat l’Assemblea Legislativa al seu compte de Twitter. D’aquesta manera, el país centreamericà s’ha convertit en el primer del món en adoptar una criptomoneda com a divisa de curs legal.

587.000 dòlars és el preu al qual es va vendre la setmana passada l’obra Nyan cat en una subhasta d’art. La compravenda no passaria de ser una més de les moltes que es fan diàriament al món d’obres d’art de tota mena i, en aquest cas, a un preu modest, si es compara amb el que es paga per peces històriques en subhastes de grans galeries. Ara bé, Nyan cat té una peculiaritat: no és un quadre, ni una escultura, ni una fotografia, ni una peça de videoart. Nyan cat és un mem d’internet creat fa deu anys.

A Stefan Thomas, un programador d’origen alemany que viu a San Francisco, li queden dos intents per esbrinar una contrasenya que val, des d’aquesta setmana, 263 milions de dòlars (217 milions d’euros).

Missatges sorprenents en què el candidat demòcrata a la presidència nord-americana, Joe Biden, o l'expresident Barack Obama oferien guanyar diners si s'enviaven fons amb bitcoins van alertar Twitter que els comptes d'algunes personalitats amb milions de seguidors havien patit un atac informàtic. Entre els afectats hi ha milionaris com Bill Gates, Jeff Bezos, Elon Musk, l'ex primera dama nord-americana Michelle Obama i el raper Kanye West, així com la plataforma Uber i la companyia Apple, que involuntàriament a través dels seus perfils a la xarxa de l'ocell s'apuntaven, falsament, al negoci.

Una nit de 2010 un grup de programadors de Florida va calmar la gana amb dues pizzes a domicili. Els van costar 10.000 bitcoins pagatsde la seva butxaca virtual -uns 25 dòlars-. Avui, aquella mateixa xifra equivaldria a 80 milions d’euros. El bitcoin ha tornat els últims mesos mesos al focus mediàtic, després que la seva cotització hagi entrat en una escalada sense aturador. Aquesta setmana la criptomoneda més famosa del món ha superat la barrera dels 11.000 dòlars i en menys d’un any ha multiplicat per 10 el seu valor. El més sorprenent és que ningú es posa d’acord en el diagnòstic sobre el fenomen. Per definició, el bitcoin és una moneda virtual descentralitzada, és a dir, que circula sense dependre del suport d’una autoritat central i es fa servir per transmetre actius independentment de la geografia. Les transaccions estan encriptades i només un codi identifica el seu autor.

L'agència de viatges 'online' Destinia ha anunciat aquest dilluns que permetrà als seus clients pagar vols 'low cost' amb les monedes virtuals 'bitcoin', una opció que encara no està disponible en cap altre operador.

El 'bitcoin', la polèmica moneda virtual, era coneguda fins ara com a valor refugi en moments de poca confiança en les economies reals. Els seus fans també acostumen a fer petits pagaments a botigues 'online' especialitzades que admeten la divisa. Però no és gens habitual fer-hi grans compres. I menys de sis dígits. Un comprador anònim ha pagat, però, una casa de luxe a la costa sud de Bali amb una petita transacció. Ha pagat 800 'bitcoins', més de 362.000 euros. L'operació es va fer el 19 de febrer en només una hora.