El Consell Escolar de Catalunya ha tornat a demanar, ara de manera oficial, que l'avançament del curs escolar s'ajorni un any. Després que els representants de la comunitat educativa ho plantegessin ara fa un mes davant del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una reunió extraordinària per demanar-li explicacions per l'anunci sense previ avís, ara el màxim òrgan consultiu en temes d'educació ha aprovat un dictamen que reclama per escrit la moratòria d'aquesta mesura. El document ha inclòs una esmena pactada entre tots els membres del Consell Escolar que no formen part de l'administració, és a dir, sindicats, entitats de docents o associacions de municipis, de famílies i d'estudiants, entre d'altres, que denuncia la "manca de previsió, diagnosi prèvia, diàleg i debat" de la mesura i avisa que anunciar una mesura d'aquest abast sense debatre-la abans "pot generar un perillós precedent".

El Consell Escolar de Catalunya ha avalat aquesta tarda el dictamen sobre el nou decret d'admissions dels alumnes que prepara la Generalitat, però ho ha fet amb posicions en contra, i per motius diferents. El departament d'Educació està ultimant aquesta eina, que ha de servir per portar a la pràctica el pacte contra la segregació escolar i canviar els criteris d'entrada a l'escola per garantir l'equitat. Tot i que el Consell Escolar –que és un òrgan consultiu però no vinculant per al Govern– ha tirat endavant les recomanacions sobre el nou decret, ho ha fet amb 25 vots a favor i 9 en contra. Ara bé, entre els contraris les direccions han sigut completament oposades.

Tres de cada quatre alumnes de 1r d'ESO, de 12 anys, tenen mòbil, un percentatge que arriba pràcticament al 100% en una aula de 4t d'ESO: els telèfons, doncs, formen part del dia a dia de la immensa majoria d'alumnes del país. Conscient que el fenomen s'expandia, el Consell Escolar de Catalunya ja va aprovar el 2015 un document que sostenia que prohibir-ne l'ús a l'aula podia ser una "restricció" del dret dels alumnes. Aquest organisme, que reuneix la comunitat educativa –pares, alumnes, professors, sindicats i administració–, advocava per “donar als alumnes l’oportunitat de ser responsables en l’ús de les tecnologies”. Quatre anys després, l'ús d'Instagram, Snapchat o YouTube està encara més estès, i el mateix ens ha anat un pas enllà: ara ja parla obertament d'introduir els dispositius per "incidir en la millora de l'ensenyament i dels aprenentatges". Dona quatre arguments: augmenta la motivació dels alumnes, permet introduir noves metodologies educatives, fomenta el treball cooperatiu i redueix l'impacte de la "fractura digital" entre els alumnes desfavorits –que no tenen mòbil– i els més avantatjats econòmicament. La publicació del document arriba dos dies abans de començar el nou curs i quan fa un any que França va prohibir l'ús dels mòbils a classe i el govern espanyol ho va estudiar.