"Mentre la tinguem nosaltres, no la tindrà ningú més". Aquesta frase la repetia sovint l'expresident Artur Mas en debats i reunions sobre el futur de la Fórmula 1 a Catalunya. Des que el 1991 el Circuit de Montmeló –actualment, de Barcelona-Catalunya– va acollir la prova per primera vegada, la Generalitat considerava prioritari mantenir el circ en terres catalanes encara que el cost a pagar fos elevat. Però els diferents canvis de govern i les exigències milionàries de la F1 van tensionar la situació i van generar dubtes entre uns dirigents que no tenien del tot clar si realment valia la pena apostar per aquesta competició, malgrat que el retorn econòmic també fos molt elevat.

Marc Márquez va explicar públicament dijous que no desitjava aconseguir en aquest Gran Premi de Catalunya 10 punts més d'avantatge a la classificació del Mundial respecte al seu germà perquè això suposaria que l'Àlex no havia tingut un bon cap de setmana a casa. Malgrat que aquests 10 punts provocarien que el Marc ja tingués una bola de partit al Gran Premi de San Marino per ser matemàticament campió del món de Moto GP. El desig del Marc semblava que es compliria quan l'Àlex ha marxat tot sol en la primera posició a la cursa a l'esprint, però el petit dels Márquez ha caigut al revolt 10 quan faltaven només tres voltes per al final. Així, el triomf ha estat per al Marc, que amplia en 12 punts l'avantatge al capdavant de la classificació. Si demà diumenge l'Àlex no fa un resultat millor que el Marc a la cursa llarga, ja hi haurà bola de partit a la pròxima cita.

El Gran Premi d'Espanya de MotoGP de finals d'abril va comportar un abans i un després en la manera de gestionar l'atenció mediàtica que rep Marc Márquez durant aquest curs de domini dictatorial que el portarà, si no pateix un contratemps greu, a tornar a guanyar un campionat del món sis anys després, havent renascut de les cendres. Al Circuit de Jerez, la gent del seu entorn es va adonar que hi havia massa persones donant voltes a prop del Marc durant els caps de setmana de Gran Premi. Mitjans de comunicació, convidats (un dels que hi van anar va ser el tenista Carlos Alcaraz), seguidors... Així que, des de Ducati, el seu equip, es van prendre mesures perquè es pogués concentrar més en la competició.

La Fórmula 1 aterra aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb moltes incerteses sobre el futur de la competició a Montmeló. De moment hi ha acord fins al 2026 i s'està negociant prorrogar el contracte uns quants anys més. Ara bé, la irrupció de Madrid en el calendari suposa una pedra a la sabata perquè és molt poc freqüent que un país tingui dues proves del Mundial. Tot i així, els gestors del traçat català són optimistes i confien que les converses arribin a bon port.

La seva aparença li permetria interpretar H, el protagonista d'A tres metres sobre el cel. Rebel·lia, moreno prototípic espanyol, addició a l'adrenalina, mirada intensa, musculatura treballada, esperit competitiu, criat en l'escassetat i amb una relació inseparable amb les motos. Aquestes característiques provoquen que algunes persones que no el coneixen de prop considerin Jorge Martín (San Sebastián de los Reyes, 1998) algú distant, que a vegades sembla levitar tres metres sobre el terra. El seu sobrenom, Martinator, potser no hi ajuda.

La companyia pública Circuits de Catalunya, propietària del Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló, tancarà l'exercici 2024 amb beneficis per primera vegada en quinze anys. Concretament, l'empresa espera facturar aproximadament 66 milions d'euros amb uns guanys finals d'1,6 milions, segons informa el diari El Economista i han confirmat a l'ARA fonts del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat.

Els dos últims anys, Max Verstappen ha nedat en l'abundància. El pilot neerlandès tenia el millor cotxe de la Fórmula 1 i sabia esprémer al màxim el monoplaça. Però aquesta temporada han canviat les coses. Red Bull ja no és tan superior i nota com els McLaren i els Mercedes li trepitgen els talons. Un escenari que, lluny de perjudicar Verstappen, li serveix d'al·licient. A Montmeló ha necessitat la seva màgia per guanyar una cursa que, probablement, qualsevol altre pilot hauria perdut. Lando Norris, el poleman, s'ha hagut de conformar amb el segon lloc.

Bernie Ecclestone estava enamorat de Barcelona. De la ciutat i del seu potencial. Un dia, passejant per les Rambles amb Xavier Trias, va parar-se davant l'entrada principal de la Boqueria i va tenir una idea revolucionària. "Hem de dur aquest mercat al Circuit!", va dir. Era a principis del 2015. Però el que visionava l'antic patró de la Fórmula 1 no es va poder materialitzar mai. Uns mesos després, Ada Colau prendria el relleu de Trias a l'alcaldia i els plans ambiciosos que tenia la F1 van quedar en una simple proposta. Després de gairebé una dècada, molts cops de volant i nombroses traves, la ciutat de Barcelona s'ha reconciliat amb la competició i ha obert les portes de bat a bat als monoplaces amb una exhibició al passeig de Gràcia.

Qui no recorda mai un instant en concret de la seva infància, un moment en què va ser feliç? Sovint, aquests records s'associen a una figura en concret. Si recorrem la història de l'esport, podem viatjar des del Brasil del 70 a l'Argentina de Maradona, els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i moltes altres efemèrides que han quedat gravades a foc al llarg de la història. Cadascú recordarà alguna cosa en particular. Si parlem dels esports de motor, més en concret de la Fórmula 1, la febre per les curses va reaparèixer a l'Estat als anys 90, primer amb la inauguració del Circuit de Catalunya a Montmeló, després amb els debuts de Marc Gené i Pedro de la Rosa, i finalment amb l'època daurada de Fernando Alonso. L'any 2006, l'asturià guanyava l'últim mundial que atresora al seu palmarès. "En aquella època reuníem fins a 4 milions d'espectadors a Antena 3 veient les carreres", recorda Cristóbal Rosaleny, actual comentarista de la F1 a DAZN. Després d'aquella etapa, i sense cap pilot que creés afició, l'esport de les quatre rodes va anar perdent seguidors. Aquest any, però, tot ha canviat.

El conseller d’Empresa i Treball i president del Circuit de Barcelona-Catalunya, Roger Torrent i Ramió, acompanyat del seu director, Josep Lluís Santamaría i Romero, ha presentat el Pla Estratègic del Circuit, que té per objectiu fer-lo més sostenible ambientalment i econòmicament, amb una clara aposta per la innovació, la digitalització, i perquè esdevingui una infraestructura clau per a la indústria del país. Per tal de modernitzar i adaptar el Circuit a les noves necessitats s’ha dissenyat un pla d’inversió de prop de 30 milions d’euros fins al 2024.

Ara fa una setmana el conseller de Presidència, Interior i Justícia de la Comunitat de Madrid, Enrique López, va enviar una carta a Stefano Domenicali, CEO de la Fórmula 1, on exposava la seva voluntat de “poder organitzar un GP de Fórmula 1”, insistia en les potencialitats de Madrid com a hub de negocis i turisme, i anunciava que la seva institució mostrava el “més gran interès en portar la Fórmula 1 a Madrid”.

Coincidint amb la celebració dels seus 30 anys, el Circuit de Barcelona-Catalunya es transforma per esdevenir un equipament al servei de la societat. El Departament d’Empresa i Treball desenvolupa un Pla Estratègic per implantar un nou model de gestió, orientat a nous objectius. Això implica reconvertir una infraestructura focalitzada en l’àmbit competitiu del motor, en un espai que acollirà nous usos, lligats a la sostenibilitat, la dinamització socioeconòmica, la innovació industrial i la mobilitat verda.

La direcció del Circuit de Barcelona-Catalunya vol negociar amb Liberty Media l’exoneració del cànon anual (22 milions d’euros) o, si més no, un descompte, atesa l’absència de públic de pagament. Sobretot perquè a la pròrroga obtinguda el 2020 es va descartar incloure-hi una “clàusula covid” que els alliberés d’aquest compromís econòmic en cas que es produïssin circumstàncies com les que hi ha ara. L’alt valor de la pòlissa de cobertura va influir en aquesta renúncia: un estalvi que ara pot sortir molt car.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat a la Generalitat que inverteixi 76 milions d'euros al voltant del Circuit de Catalunya per convertir la instal·lació en un pol d'atracció d'empreses de diferents sectors. Segons un informe elaborat pel servei d'estudis de la Cambra, els terrenys que hi ha al voltant del circuit tenen capacitat per atreure més de 140 companyies que podrien donar feina a 2.600 persones.

La tensió es pot tallar al Circuit de Catalunya, instal·lació que s’ha convertit en un maldecap econòmic per a la Generalitat, el seu primer accionista. El Circuit havia de nomenar una nova direcció per capgirar la situació en què es troba, però el relleu està sota amenaça per la previsible convocatòria d’eleccions a Catalunya en els pròxims mesos.

MotoGP ha anunciat aquest dijous el seu nou calendari. Després d'anunciar la cancel·lació de diverses proves degut al coronavirus, els gestors del campionat han dissenyat un nou calendari, que arrencarà el 19 de juliol al traçat andalús de Jerez i acabarà, com a molt tard, el 13 de desembre. Encara està per veure si alguna cursa podrà disputar-se amb públic a les graderies, ja que això és una decisió que depèn de les autoritats de cada país.

Ni Fórmula 1 ni MotoGP. De moment els dos plats forts que cada any té el Circuit de Barcelona-Catalunya estan ajornats a causa del coronavirus. Si el 19 de març Liberty Media, l'empresa nord-americana que té els drets de la F1, comunicava que s'ajornava sense data la cursa catalana, aquest dimarts Dorna, l'empresa organitzadora del Mundial de MotoGP, ha anunciat que posposa la cursa d'Itàlia, prevista per a l'últim cap de setmana de maig, i la de Catalunya, que s'havia de celebrar el 7 de juny a Montmeló. Així, aquests dos ajornaments s'afegeixen als de Jerez i Le Mans, que també han de ser reubicats en el calendari.

En els tests de pretemporada –com els que hi ha hagut recentment a Montmeló– el menys important són els temps que fan els pilots amb els seus cotxes nous. De fet, moltes escuderies juguen a acuit i amagar amb la realitat de la situació dels seus monoplaces i, tot sovint, el que després es veu a la primera cursa de l'any té poc a veure amb el que ens han mostrat en aquestes jornades de proves, com probablement tindrem ocasió de comprovar la setmana entrant a Melbourne.

Aquest cap de setmana comença al circuit australià de Phillip Island una nova edició del Mundial de Superbikes, el campionat de velocitat per a motos derivades de models de sèrie que va començar l’any 1988.

L'any passat, a aquestes altures, el Circuit de Barcelona-Catalunya negociava per intentar mantenir la Fórmula 1 a Montmeló. No va ser fins a l'agost que van aconseguir lligar la renovació. Per un any només, per això. Per guanyar temps, amb la intenció d'asseure's amb més calma per aconseguir un contracte que els asseguri tenir el Mundial de Fórmula 1 més anys, sense haver d'hipotecar en excés les finances de la Generalitat de Catalunya. I, ara per ara, des del Circuit continuen treballant per arribar a un acord a llarg termini, "per tres o quatre anys".