El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, nomenava dimarts el fiscal Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1966), que es troba en serveis especials a la Unió Europea, per ocupar la plaça recentment creada de fiscal de sala de delictes contra l'administració pública. Va ser un nomenament polèmic perquè els vocals de la majoritària Associació de Fiscals es van abstenir per mostrar el seu rebuig per la possible invasió de competències amb la Fiscalia Anticorrupció.

“Al final del dia vaig anar a saludar la gent que havia col·laborat amb la jornada. I aleshores em vaig trobar amb aquest personatge allà. Es va aixecar, em va fer una salutació a distància, ens vam acostar i va sortir el producte d’una emoció continguda”. Era una abraçada i es va convertir en símbol del que havia representat aquella jornada. “No estava planificada, va ser espontània”, insisteix qui era president de la Generalitat durant la consulta (finalment procés participatiu) del 9-N, Artur Mas. L’ARA l’ha reunit deu anys després amb l’altre protagonista de la imatge, el llavors diputat de la CUP David Fernàndez. Durant aquesta dècada no han deixat d’abraçar-se, expliquen tots dos des de l’auditori de l’Institut Goethe de Barcelona, que ha cedit les seves instal·lacions per a la conversa.

Tot just aquest dimecres passat, el dia de la Constitució, Bernat Solé, exconseller d'Exteriors i exdelegat del Govern a Lleida, deixava enrere la seva inhabilitació d'un any per un delicte de desobediència després que el jutge el vinculés amb l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Després d'aquella sentència, Solé va haver d'abandonar la política institucional i va tornar a les aules, a l'Institut d'Agramunt, d'on és professor. Això no vol dir que hagi abandonat la política ni que hagi renunciat a les seves conviccions, remarca a l'ARA: "L'objectiu és més ferm que mai". El que és cert, però, és que ell, igual que una vintena de persones vinculades a causes del Procés com el referèndum del 2017 o el 9-N, ha vist com la justícia els apartava de la política institucional i, fins i tot, com les seves opcions professionals en l'àmbit públic quedaven limitades.

Primer moviment del Govern per intentar que la justícia investigui el ciberatac que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N l'any 2014. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha remès un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya demanant que investigui els fets i "les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar". La Generalitat fa aquest pas després que fa tot just dues setmanes una investigació periodística del Consorci Internacional de Periodistes revelés la identitat de la persona que hi hauria darrere de l'atac informàtic: l'empresari israelià Tal Hanan.

La condemna del Tribunal de Comptes per la consulta del 9-N s'haurà acabat enfilant als 6 milions d'euros, segons assegura a l'ARA un dels implicats. Aquest dilluns s'ha conegut que la sala de justícia de l'òrgan, per unanimitat, s'ha oposat a rebaixar la quantitat d'interessos que els exmembres del govern d'Artur Mas van haver de pagar per la quantitat destinada al procés participatiu del 2014. Es tracta d'1.030.295 euros, que s'afegeixen als 4,9 milions de la condemna en si i a les costes del procediment, de més de 200.000 euros.

24 hores després de la notícia que una empresa israeliana va llançar un atac massiu per fer caure el sistema informàtic de la consulta del 9-N el 2014, el govern de la Generalitat estudia accions judicials. 

Com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació el 2014, l’exvicepresident Jordi Puigneró va ser l’encarregat de coordinar la resposta al ciberatac que va patir la Generalitat contra el 9-N. L'exconseller, que va haver de sortir del cinema a correcuita aquell dia, no té cap dubte que va ser “un encàrrec” i que l’Estat hi està al darrere. “Qui es dedicaria a ciberatacar Catalunya just quan es feia la consulta?”, es pregunta.

Tal Hanan, un empresari israelià que treballa per a serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals, s'atribueix el ciberatac a la Generalitat durant la consulta del 9-N del 2014, el més gran rebut mai per la institució, i que va portar al col·lapse diverses webs del Govern. Així ho ha acreditat una investigació del Consorci Internacional de Periodistes, en la qual participa El País juntament amb més d'una vintena de mitjans, com The Washington Post, The Guardian, Le Monde i Der Spiegel, que ha demostrat que Hanan, un antic agent de les forces especials israelianes de 50 anys, presumeix d'haver manipulat més de 30 eleccions a tot el món utilitzant pirateria, sabotatge i desinformació automatitzada a les xarxes socials.

La reforma del Codi Penal que impulsen el PSOE, Unides Podem i ERC té en la derogació de la sedició la seva mesura estrella, per bé que en vint-i-dues pàgines també reforma els desordres públics, introdueix el delicte d'ocultació del cadàver, toca el contraban d'armes i introdueix mesures contra la falsificació de l'euro. De moment no hi ha novetats pel que fa a la malversació, tot i que Esquerra i els comuns ja es preparen per esmenar-ho. Pretenen revertir el que el 2015 va introduir-hi el PP, en una reforma que avui torna a agafar protagonisme, malgrat que aleshores els canvis en la malversació passessin pràcticament desapercebuts. La presó permanent revisable es va emportar la gran majoria dels titulars i, si no, hi havia l'enduriment a l'enaltiment del terrorisme –pel qual s'ha condemnat, entre d'altres, els rapers Valtònyc i Pablo Hasél–, o l'edat de consentiment sexual, que passava dels tretze als setze anys.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 4.200 euros en concepte de "dany moral" a cada un dels jutges catalans que van denunciar a Estrasburg –després que el cas s'arxivés a l'Estat– la filtració al diari La Razón de dades personals dels 33 magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del dret a decidir el febrer del 2014, uns mesos abans de la consulta del 9-N. El diari va publicar un ampli article amb els noms i les fotos dels DNI dels magistrats.

Aquest 2022 ja farà cinc anys del referèndum de l’1 d’Octubre i vuit de la consulta del 9 de novembre, però els seus efectes judicials no han arribat ni de bon tros al seu final. No només per les causes encara obertes a Espanya contra l’independentisme –desenes de càrrecs del Govern encara estan pendents de judici per l'1-O i just s’ha tancat el cas del 9-N al Tribunal de Comptes–, tampoc per la batalla judicial de l’expresident Carles Puigdemont i exconsellers a l’exili –aquesta primavera s’esperen novetats sobre el seu cas a Luxemburg–; sinó perquè el camí de les causes del sobiranisme al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tot just acaba de començar. De fet, cap de les demandes ha estat ara com ara formalment admesa a tràmit i, per tant, comunicada al govern espanyol perquè faci les al·legacions pertinents, que és un dels passos previs per estudiar a fons el cas. 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) abordarà conjuntament els recursos dels líders independentistes per les condemnes del referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. Després que l’exconseller Francesc Homs recorregués a mitjans de setembre la seva inhabilitació per l’organització de la votació del 2014, Estrasburg li ha respost que inclourà el seu cas en el mateix expedient en què s’engloben els escrits contra la sentència del Procés, segons ha avançat aquest dijous El Nacional i ha confirmat l’ARA. El tribunal s’adreça a Homs en un escrit en català, com va fer en el cas de Jordi Cuixart, i l’informa que la seva demanda serà estudiada tan aviat com sigui possible.

La causa judicial contra la consulta del 9-N fa via cap a les instàncies europees. L'exconseller Francesc Homs ha anunciat aquest dimarts des de Brussel·les que ha presentat el primer dels recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que està vinculat a la seva condemna per desobediència, que també el va inhabilitar durant un any i un mes. Homs ho ha anunciat aprofitant l'aniversari de la celebració d'aquesta consulta i des de la seu del Parlament Europeu, acompanyat de l'expresident i ara eurodiputat, Carles Puigdemont.

Catalunya s’encamina cap a un altre referèndum (unilateral)? La CUP i Òmnium Cultural a través del seu president, Jordi Cuixart, ja ho han verbalitzat sense trobar, de moment, la recepció adequada per part de la resta de l’independentisme. No és la primera ni la segona vegada que aquest debat capitalitza la discussió i tampoc que s’acumulen les crítiques contra els promotors. El fet és que una consulta, unes plebiscitàries i un referèndum després, la discussió torna a estar sobre la taula. Com es van resoldre les anteriors?

El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a firmar una sentència per unanimitat, després que en els últims mesos els magistrats haguessin discrepat sobre múltiples qüestions. L'aval a la condemna del 9-N contra Artur Mas ha tornat a generar consens al tribunal de garanties, que ha desestimat el recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat. S'oposa a totes les al·legacions i en un punt de la sentència li retreu que invoqui la possible vulneració d'alguns drets per justificar la seva conducta de desacatament a les ordres del TC.

Les causes del Procés, en sentit ampli, no només han tingut efectes en els investigats o condemnats, sinó que han impactat de ple en el funcionament de la Generalitat i tota la seva maquinària. Amb el 155 i els processos judicials pel 9-N, l’1-O i les investigacions amb fiances milionàries al Tribunal de Comptes s’ha tensionat l’administració catalana i el personal funcionari encarregat de les àrees jurídiques i de gestió econòmica va amb peus de plom a l’hora d’estampar la seva firma en qualsevol decisió. “S’ha produït una mena de psicosi”, relata un bon coneixedor de les bambolines de la Generalitat, mentre que un altre càrrec constata que allò que abans era ordinari s’ha convertit en “extraordinari” i costa molt més de fer que anys enrere.

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació de l'expresident Artur Mas i de part del seu últim govern contra la condemna del Tribunal de Comptes pel 9-N. El novembre del 2018, l'òrgan fiscalitzador va condemnar l'expresident i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i sis alts càrrecs més a tornar gairebé 5 milions d'euros gastats pel 9-N. Després de presentar-hi un recurs al mateix Tribunal de Comptes –que va comportar que la multa pugés fins a 5,8 milions d'euros pels interessos–, van tenir via lliure per anar al Tribunal Suprem, que gairebé dos anys després ha decidit no admetre'l a tràmit, en una providència a la qual ha tingut accés l'ARA.

Per als principals líders polítics damnificats per la nova ofensiva del Tribunal de Comptes contra l'independentisme no és nou ni veure's immersos en un procediment en aquest òrgan ni haver d'afrontar una fiança milionària. Artur Mas, Francesc Homs, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva són alguns dels dirigents catalans que ja han passat comptes amb l'òrgan fiscalitzador, en tots els casos per haver posat les urnes. Primer va ser el govern de Mas el que va haver d'afrontar una multa de 5,8 milions d'euros per organitzar el 9-N, i després l'executiu de Puigdemont va haver de pagar 4,1 milions al Tribunal de Comptes per les despeses de l'1-O. Tot i que ja s'han saldat les fiances en tots els casos, només en el cas del 9-N el procediment ja ha sortit fora del Tribunal de Comptes i ha pogut arribar a altres instàncies que, tanmateix, no estan precisament actuant amb celeritat.