"Al final em vaig donar de baixa. Estava cansada de passar hores mirant perfils de nois desconeguts, fent-me pel·lícules, imaginant que tot sortia bé i en realitat mai acabava bé". Així explica l'Anna, una jove de Barcelona, els motius pels quals va acabar farta de les aplicacions de cites i va decidir desinstal·lar-se-les. "He tornat a la manera antiga de conèixer gent", diu. "És més lent i conec pocs nois nous, però ho agraeixo, és millor. Les aplicacions em produïen ansietat i al final em costava molt gestionar la frustració cada vegada que les coses no sortien bé", reconeix.

Quan els trens arriben tard, els usuaris de seguida treuen el mòbil a la recerca d'informació. Fins ara intentaven esbrinar què havia passat o quan sortiria el pròxim tren a les aplicacions oficials de Renfe o d'Adif, i fins i tot en xarxes socials com X. Sovint sense èxit. Però des de fa tres setmanes tenen una altra opció que, segons tots els usuaris consultats, "funciona millor" que les oficials. Un noi de 27 anys de Segur de Calafell ha creat una nova aplicació que detalla en temps real tots els retards que hi ha a la xarxa ferroviària catalana i els nous horaris de pas. Transporta'm ha aconseguit més de 17.000 descàrregues en menys d'un mes. A banda, més de 4.100 persones visiten setmanalment la seva versió web.

Només necessites deu minuts per trobar l’amor. O això fa creure l’aplicació de cites Tinder. Però, i si resulta que l’arc de Cupido no és tan aleatori com creiem? A més, anar de pressa no significa encertar-la. Tot i això, hi ha usuaris com la Sandra, de 55 anys (que prefereix fer servir aquest nom fictici), que quan fan match, de seguida miren si la cosa rutlla per quedar: “Els de la meva generació anem de pressa, perquè esten tan ocupats i tenim tantes històries entre els fills, la feina…que és millor veure'ns i, si no interessa, no passa res”, diu. Aquest també és el cas de la Mercè S., de 64 anys, que va tenir una cita a través de l'aplicació catalana 2son2: “Ell em deia que si li passava el meu número m’enviaria una foto seva, però vaig pensar que millor quedàvem i ens coneixíem”, explica.

Fa temps que existeixen aplicacions mòbils creades per ajudar els boletaires en la seva recerca. I n’hi ha per triar i remenar. N'hi ha de més generalistes, on l’usuari pot verificar si el bolet que ha agafat és comestible o no, i n'hi ha d’àmbit més local en les quals es troben mapes de les zones amb més possibilitats de captura.

“Bon dia, soc la dona de la neteja”, diu a través de l'intèrfon amb veu decidida. He sol·licitat el servei de neteja per a les nou del matí. Són les nou menys dos minuts i la noia ja és a baix, amb puntualitat britànica, al portal de casa meva. Ha estat senzill i ràpid. N'hi ha hagut prou amb utilitzar una d'aquestes aplicacions del mòbil especialitzades en neteja domèstica. He indicat la meva adreça, el dia, l'hora i el temps que necessito el servei, i quant estic disposada a pagar per hora. En qüestió de minuts, i previ pagament amb targeta de crèdit, he rebut un correu electrònic que m'informa que ja tinc “cleaner assignada”. Així, en anglès, que sona més cool i dona pedigrí a una feina especialment precaritzada. El correu electrònic també inclou una foto seva, el seu nom i cognoms i quina puntuació li han donat altres clients per la seva feina. D'aquesta manera sé qui rebré a casa.

Lliscar el dit cap a l'esquerra o cap a la dreta de la pantalla no és una acció fútil. Fa deu anys no hi havia cap simbolisme especial en aquest gest, però avui dia, tot just ara que se celebra una dècada de la creació de l'aplicació, pràcticament tothom entén de què va la cosa. És la manera amb la qual interactuem amb Tinder, una eina que s'anuncia per "tenir cites, fer amics i conèixer gent nova", l'instrument que ha canviat el paradigma de com lliguem i trobem parella en l'última dècada. Si ens decidim per la dreta, és que la persona que ens mostra el telèfon ens agrada; si ho fem a l'esquerra no hi marxa enrere: aquell perfil no tornarà a aparèixer mai més.

Segurament no lligaràs amb el mateix tipus de gent a la festa major alternativa del teu poble que si vas a una discoteca on els combinats valen deu euros i no hi ha ratafia. Ni tampoc si vas a un concert de Manel i Mishima o a un de P.A.W.N. Gang i Baya Baye, si estudies en una universitat privada o en una de pública, si vas al Saló del Manga o al de l'Automòbil, si ets corredor de borsa o educador social, o si treballes a la redacció d'un diari d'esquerres o d'un de dretes. I, esclar, passa el mateix amb les aplicacions per lligar. No és el mateix baixar-se Tinder, Bumble, Luxy o Frikiradar.

Un consell: no pugeu a un cotxe amb la vostra família i digueu a tothom que el Jeff Bezos us escolta a través del dispositiu que porteu al canell.

Ho tenia tot a punt per llançar una aplicació per conèixer gent, però el covid-19 i l’abisme que la pandèmia obria van fer-li fer un gir brusc de timó. Pocs dies després que es declarés l’estat d’alarma i no gaires abans de celebrar Sant Jordi, un amic florista, que era un dels majoristes més grans de Barcelona, confessava a Pau Culillas que hauria de llençar tot el seu estoc. I això, posat damunt la balança de guanys i despeses, implicava pràcticament perdre el 40% de la facturació de l’any. Culillas, que anys abans ja li havia proposat vendre per internet, va tornar a insistir en la idea i va tornar a topar contra el mateix mur. Però en aquesta ocasió, amb una petita escletxa, que va aprofitar: “Munta-ho tu, si vols”, li va dir el majorista.

La rutina, els anys de convivència o la falta d’imaginació sovint poden ser factors que produeixen un estancament a l’hora de mantenir la flama en les relacions sexuals. Davant d’aquesta situació, les noves tecnologies han captat el negoci i també s’han posat les piles per seduir a tot un sector de la població que busca solucions a les seves rutines conjugals. Des d’aplis que suggereixen reptes sexuals fins a ruletes que proposen noves postures, el ventall de possibilitats és molt ampli.

Les pantalles dels telèfons mòbils i dels rellotges intel·ligents sovint són una oportunitat per practicar exercici a qualsevol hora i moment del dia. De fet, ja no ens sorprèn veure gadgets esportius als canells que ens monitoritzen l'activitat o rebre notificacions als mòbils sobre les passes diàries o la freqüència cardíaca. Certament, a Google Play i a l'App Store hi ha milers d'aplicacions per fer entrenaments físics molt diversos, tant per a esportistes professionals com per a aficionats i fins i tot per als més sedentaris. Parlem amb professionals de la salut i l'esport, així com amb usuaris habituals d'aquestes aplicacions, per analitzar el seu funcionament i la seva fiabilitat, molt sovint qüestionada. ¿Són un bon recurs per aixecar-se del sofà i començar a fer exercici amb un sol clic?

“Aquest és en Nick i és el seu aniversari. Som a The Bankers Draft, a Sheffield, taula 67. Sigueu generosos i envieu-li una beguda a través de l’apli”. Quan l’usuari @RoryMeep va enviar aquesta piulada la tarda del dimecres dia 20 poc s’imaginava què passaria a continuació. Abans, però, contextualitzem: The Bankers Draft és un pub que forma part de Weatherspoon, una cadena amb una gran presència al Regne Unit i Irlanda a través dels seus més de mil locals. El març passat va presentar The Weatherspoon App, una aplicació amb què els usuaris poden demanar una ronda al cambrer sense aixecar-se de la taula... o sense ni tan sols ser al local en qüestió.

L'Audiència Nacional ha admès a tràmit el recurs de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) contra el decret de la Generalitat, que regula el sector de les aplicacions mòbils per reservar taxis. La norma també afecta altres dispositius, com per exemple emissores de radiofreqüència o aplicacions informàtiques per a dispositius fixos. El decret es va aprovar el 8 de novembre del 2016 davant la "creixent contractació de serveis de taxi mitjançant empreses de mediació i no directament a la via pública" i per "la presència progressiva de formes de mediació telemàtica", tal com assegurava la Generalitat.

“Sempre deia que la meva feina no era fer un projecte, sinó explicar què s’estava fent a Barcelona”. Gina Tost és una de les comunicadores més actives de l’ecosistema emprenedor català. Ha treballat per a mitjans d’arreu del món donant a conèixer el que ha sigut l’eix de la seva trajectòria: la tecnologia. Fa tres anys i mig, però, que Tost no només explica: també emprèn. Juntament amb els seus socis, Javier Casares i Jaume Ferré -un dels fundadors d’Akamon i exconseller delegat del grup ITnet-, ha creat una eina per solucionar un problema recurrent al mercat tecnològic: com es poden fer diners amb una aplicació mòbil? Segons recorda Tost, cada dia es pengen unes 2.500 noves aplis al món. Oblidades dins les botigues virtuals que et permeten instal·lar-les, hi ha un 30% d’aplicacions mòbils que mai ningú s’ha descarregat. “Ni tan sols la mare del desenvolupador”, fa broma l’emprenedora. El boom de les aplicacions ha saturat un sector en què cada vegada és més difícil no morir al camí.

Esponges marines, copes menstruals, sagnat lliure, compreses, compreses reutilitzables o tampons. Són algunes de les opcions que tenen les dones a l’hora de gestionar la seva menstruació. L’últim en aparèixer és My.Flow, el tampó intel·ligent que avisa quan està ple.

Barcelona està aquest mes d'abril en plena efervescència en la creació d'aplicacions mòbils solidàries. Creadors d'apps estan treballant en idees per connectar habitatge disponible amb persones necessitades, donar ús social als excedents del comerç, conjugar família monoparental, maternitat i treball, combatre el fracàs escolar i donar eines contra la discriminació per qüestions de gènere, dins el Challenge Apps per la Inclusió Social, convocat per l'Ajuntament i la 'startup' catalana 'dotopen'.

De mica en mica, la salut es va introduint en l'àmbit de les tecnologies mòbils i, a través d'aplicacions, aconsegueix fer tasques com el seguiment dels pacients, la recopilació de dades clíniques, la monitorització de signes vitals o la gestió d'historials mèdics. L'objectiu és clar: facilitar el dia a dia tant als pacients com als professionals. Des del centre de competència mHelath, creat per la Mobile World Capital de Barcelona, es treballa per desenvolupar iniciatives que fomentin l'adherència a la medicació i la prescripció a través del mòbil.