“Tinc una gossa i una gata em té a mi”, avisa la poeta Dolors Miquel. “La gata és feréstega, furra, l’alimento des de fa cinc anys i no es deixa tocar”, explica. A més, és molt senyora i s’ofèn amb facilitat. Un exemple? “Aquest hivern feia molt fred i li vaig posar una espècie de niu en un petit esglaonet que hi ha a la terrassa. A l’altra banda del vidre s’hi posava la meva gossa i totes dues dormien a banda i banda, estava contentíssima”. Però aleshores va arribar l’estiu i la poeta va agafar tota aquella pila de roba i la va posar a rentar. Aquella netedat, a la gata no li va agradar gens: “De sobte sa majestat està ofesa i ja no s’hi vol posar: m’està castigant”.