Mentre el Festival de Cinema Fantàstic porta a les pantalles les grans estrenes del setè art, els restaurants de Sitges preparen també guions per relatar la cuina local i de proximitat. La producció és tan extensa que una tria, concisa, pot servir de mapa bàsic. I si no us convenç cap de les 10 propostes, el festival instal·la uns food trucks a disposició dels assistents.

El novembre és temps de menjar castanyes, collir bolets i anar a festivals de cinema. Quan s’apaguen els crits de Sitges i els concerts de l’In-Edit, cites com L’Alternativa, la Mostra de Cinema Àrab i El Meu Primer Festival fan forat a la cartellera per diversificar la dieta fílmica dels espectadors. La concentració de mostres de cinema té una explicació: ajustar-se als calendaris de resolució de les subvencions.

El cinema francòfon fa un pas endavant a Barcelona amb la 2a edició del festival Ohlalà! L'Institut Francès i els Cinemes Texas acolliran del 13 al 19 de març onze llargmetratges, molts d'ells inèdits als cinemes catalans i presents en la pròxima edició dels premis César, que s'entregaran divendres vinent.

Només hi ha un festival en què el públic pugui cantar de cor una pel·lícula de Bollywood. Només un lloc on pots menjar tailandès mentre mires un remake indi de Rambo en versió musical, Baaghi 2. Només hi ha un festival que homenatgi amb una retrospectiva la figura més comercial del cinema xinès actual, Stephen Chow. I només hi ha un festival a l’Estat que projecti 13 premières internacionals de pel·lícules asiàtiques. Les Nits de Cinema Oriental de Vic reuneixen totes aquestes fites projectant 31 pel·lícules des d’avui i fins diumenge; de dia, al cinema Vigatà, i de nit, a l’aire lliure al Parc de la Bassa dels Hermanos. L’any passat van reunir 10.000 espectadors en sis dies.

“Em posaven maquillatge fosc aquí sota els ulls... Jo no tenia edat per anar maquillada així, em donava un aspecte pervers, vulgar. Arribava al plató per provar la llum i ja em tocava rodar. Sense cap explicació, sense parlar amb ningú. Bé, el Bernardo [Bertolucci] sí que em comentava alguna cosa puntualment. Però la pel·lícula la feia amb el Marlon [Brando], només ells dos”. Maria Schneider continua: “Preferiria treballar amb companys masculins de la meva edat... Almenys Nicholson és millor que Brando”. Encara que no va ser fins més tard que la protagonista de L’últim tango a París va explicitar com una de les escenes sexuals més famoses de la història partia d’una situació d’abús en el rodatge, resulta corprenedor escoltar-la apuntant ja el tema a Sois belle et tais-toi (1980), un documental pioner a l’hora de donar la veu a les dones que treballen davant la càmera i interpel·lar-les a propòsit de qüestions fins aleshores silenciades. El títol, Sigues guapa i calla, manllevat d’una comèdia francesa dels anys cinquanta, sintetitza allò que la indústria del cinema ha imposat a les intèrprets durant dècades. Rere la càmera, Delphine Seyrig, també ella actriu, recordada per ser la protagonista-esfinx de L’any passat a Marienbad d’Alain Resnais i el personatge que dona nom a la pedra fundacional del cinema feminista, la Jeanne Dielman de Chantal Akerman.

El Clam, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, arriba a la catorzena edició carregat de novetats. Estrena nom i tres seus diferents, dues de permanents, Navarcles i Manresa, i una d’itinerant, que enguany recau en Navàs. Els “herois de la salut”, homes i dones que dediquen el seu temps a cuidar els altres ja sigui per vocació professional o per compromís social, són l'eix temàtic de la programació d'aquest 2017, que consta de 30 llargs i 10 curts.

El DocsBarcelona 2014 acollirà en la seva pròxima edició més de 40 títols caracteritzats pel to reivindicatiu. El festival celebrarà la seva 17a edició del 26 de maig a l'1 de juny a les sales dels cinemes Aribau i al Teatre del CCCB. La cita anual amb el documental comptarà amb molts dels seus directors i protagonistes.