Al dossier d'aquest diumenge ens centrarem en un tema més pròxim que afecta moltíssima gent i no acaba d'estar mai a l'agenda pública. Parlarem de la salut bucodental, la gran oblidada. I és que la boca és un mirall de la nostra salut, perquè les malalties que afecten les dents i les genives comparteixen factors de risc amb altres patologies, com la diabetis, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Sabem que és fonamental cuidar la nostra salut dental, però el sistema públic cobreix molt poques prestacions, i qui no es pot pagar un dentista privat es queda sense atenció. En aquest dossier analitzem l'estat de l'atenció bucodental a Catalunya, per què és important cuidar-la i quin impacte té en la salut general del cos, quines alternatives tenen per fer-ho les persones que no tenen prou recursos per anar a la privada i, també, quines són les tendències actuals en aquest àmbit.

L'actor Brad Pitt, un dels homes més desitjats del planeta, tenia costums poc higiènics durant la seva joventut, segons ha revelat el també actor Jason Priestley, que va ser el seu company de pis durant els seus inicis a Hollywood. En una aparició al programa de televisió Live with Kelly and Mark, el conegut Brandon de Sensación de vivir ha recordat el temps que van compartir un apartament de dues habitacions a Los Angeles amb una tercera persona mentre tots dos intentaven fer-se un lloc en la indústria del cine. "Érem tres vivint en un apartament de dues habitacions en una zona horrorosa de Los Angeles", ha detallat Priestley. Llavors Pitt no era el sex-symbol que és ara i sembla que el seu aspecte físic li importava molt menys.

Si tens la necessitat de dutxar-te cada dia segur que no estàs sol: en una enquesta realitzada el 2021 a quasi 6.000 adults dels EUA més del 60% dels entrevistats van afirmar que es dutxaven, com a mínim, un cop al dia. Tot i això, els dermatòlegs afirmen que moltes persones no necessiten, ni volen, dutxar-se amb tanta freqüència. "No existeix un mètode únic per netejar el cos i els cabells", diu Joyce Park, dermatòloga de Seattle. La freqüència ideal depèn del tipus de pell i de cabell, de la quantitat de suor i de la brutícia, comenta. A més, afegeix que "dutxar-se amb massa freqüència pot ressecar la pell, un fet que empitjora l'envermelliment, la picor i la descamació i pot desencadenar brots d'èczema".

La disenteria bacil·lar és una malaltia diarreica tradicionalment vinculada a la falta d’higiene i a aigua contaminada amb residus fecals. Continua estant ben present en àmplies regions del planeta i provoca més de 700.000 morts cada any. La manca d’aigua potable i la persistència de sistemes sanitaris deficients dificulten les opcions d’erradicar-la o de reduir-ne significativament l'impacte. L’opció més efectiva a llarg termini podria ser una vacuna, assegura Philippe Sansonetti (París,1949), director de la unitat de Patogènesi Molecular Microbiana de l’Institut Pasteur. Per la seva trajectòria en la recerca sobre aquesta malaltia, Sansonetti ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Ciències Mèdiques Doctor Juan Abarca, lliurat recentment a Madrid.

Amou Haji, un ermità iranià conegut com "l'home més brut del món", vivia en solitud a Dejgah, un poblet al sud de l'Iran, fins que diumenge va morir, als 94 anys. Durant més de mig segle es va negar a rentar-se, motiu pel qual la premsa local l'havia batejat amb aquest malnom. Les seves creences li impedien fer ús de l'aigua i el sabó, perquè pensava que el perjudicarien o el farien emmalaltir.

Rentar-nos la cara, les mans i les dents, dutxar-nos o fer servir desodorant són accions que formen part del nostre dia a dia, tot i que no sempre ha estat així. La higiene tal com l'entenem avui dia és un concepte relativament modern que ha anat evolucionant al llarg de la història. De fet, el terme com a tal no va aparèixer fins al segle XIX. Curiosament, l'origen de la paraula ve d'Higiea, nom la deessa grega de la salut.

No cal venir d'un fangar o haver trepitjat excrements de gos per descalçar-se abans d'entrar a casa i posar-se uns mitjons o unes sabatilles. Durant tot el dia fem moltes coses: agafem el metro, anem al mercat, al metge o a la feina, trepitgem bassals, xiclets, restes d'escombraries, fulles, etc. Per tant, encara que ens sembli que portem les sabates més o menys netes, tenim milers de bacteris incrustats a les soles i, si no ens les traiem i les deixem al rebedor, els anem escampant per tota la casa. "Traslladem molts bacteris del carrer a casa i es produeix el que s'anomena l'efecte pota de mosca. Els dipositem per allà on caminem, com si anéssim sembrant, i amb les condicions adequades es multipliquen fins a arribar a ser milions. Això, amb bacteris patògens, pot arribar a ser perillós", explica Jesús Garcia Gil, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Girona.

El 8 d'agost del 2008 un atleta recorria el cel de l’Estadi d’Olímpia, a la Xina. Enlairat per un impressionant sistema d’arnesos, amb la mà dreta brandava amb orgull un dels objectes més esperats de la dècada al gegant asiàtic: la torxa olímpica. Era un moment apoteòsic. Davant seu, a pocs metres, l’enorme peveter. Aquell dia, després de passejar-la per mig país i d’esquivar les protestes dels activistes tibetans, la flama havia aconseguit arribar a Pequín per donar el tret de sortida als desitjats Jocs Olímpics d’Estiu del 2008. Mentre el públic esclatava amb una cridòria d’eufòria eixordadora, els directius d’Unilever es fregaven les mans. La companyia comercialitzadora dels desodorants Rexona feia temps que volia fer el salt al mercat xinès i els jocs olímpics li havien generat un caldo de cultiu perfecte: durant un any al país no s’hi parlaria de res més que d’esport. A més, els salaris estaven augmentant i la despesa dels xinesos també. Semblava el moment oportú per fer el pas i Rexona no s’ho va pensar dues vegades: va engegar una ambiciosa cursa per conquerir 2,6 milions d’aixelles.

Als lavabos públics ens preocupa que la tassa estigui neta, però la pandèmia de covid-19 ha afegit un nou perill. Segons alguns estudis de laboratori, els fluxos d’aire que es generen en buidar el dipòsit del vàter poden generar un núvol de petites gotes que puguin quedar en l’aire prou temps per ser inhalades. S’han trobat traces del coronavirus en la femta de les persones infectades i es desconeix si en aquests núvols hi pot haver prou càrrega viral per contaminar algú. Per prudència, els experts recomanen incorporar un altre gest a la nostra nova rutina: abaixar la tapa del lavabo abans de fer córrer l’aigua per evitar un possible contagi.

Com s'ha de desinfectar una botiga? Què s'ha de fer quan els clients toquen els productes? S'ha netejar sempre amb lleixiu? Són algunes de les preguntes que es fan els comerciants d'arreu de Catalunya que, amb la reobertura progressiva dels seus negocis, veuen com han d'incrementar les mesures higièniques i de seguretat per evitar la propagació del covid-19. Aquestes són les mesures que han de seguir.

Ara fa un mes i mig que us vam explicar com conservar el vostre vehicle durant el període de confinament. La immensa majoria de conductors catalans han seguit al peu de la lletra les instruccions i aviat tornaran a poder conduir el seu vehicle, però abans de fer-ho us convidem a descobrir com podem mantenir una bona higiene interior.

Un ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona llença de mitjana cada any pel vàter un quilo i mig de tovalloletes humides i altres residus d'higiene personal, com ara bastonets, cotonets, compreses o tampons. En total 4.400 tones de residus que no es dissolen i acaben a les clavegueres, depuradores i col·lectors, contaminen i generen un sobrecost per retirar-los, segons ha exposat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet. El Govern ha engegat una nova campanya per conscienciar de l'impacte d'aquests residus, que porta per nom 'Estem creant un monstre'.

En Joan Deltell Alfonso arriba a Barcelona a principi del segle XX des de Monòver (a la comarca alacantina del Vinalopó Mitjà), treballant com a representant de sabates. És en temps de postguerra quan s’adona que la manca d’higiene i la poca renovació del calçat genera un problema de mala olor als peus. Aquesta és la llavor de Peusek, l’empresa que des del 1951 resol aquest problema.

Cada dilluns, entre dos quarts de vuit i les nou del matí, fins a vuit persones sense llar de Barcelona podran utilitzar el vestuari del Centre Esportiu Municipal de l'Estació del Nord. El conveni que han signat la Comunitat de Sant'Egidio i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha permès obrir un nou servei de dutxa a la capital catalana, on es calcula que fins a 1.200 persones dormen al carrer i unes 600 més viuen en assentaments i infrahabitatges. L'acord, que preveu estendre's a altres equipaments amb el temps, neix amb la voluntat de dignificar la vida de les persones sense llar. El responsable de la Comunitat de Sant'Egidio de Barcelona, Jaume Castro, ha destacat que la mala higiene provoca ''un empitjorament progressiu'' de l'estat d'aquestes persones.

El dia comença a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb olor de caldo vegetal. El Pablo de la Hera, cuiner veterà amb més de trenta anys d’experiència, és dels primers a arribar, i cada dia, a les sis del matí, posa a bullir porros, apis, pastanagues, cebes, naps i xirivies dins d’una olla gegant amb capacitat per a 300 litres i que alimentarà unes 600 persones. L’olor de caldo impregna la cuina i dota l’escena d’una atmosfera d’estranya familiaritat. El caldo fa llar. El Pablo remena l’olla amb una pala gegant. No és el mateix que cuinar a casa però ja hi té la mà trencada. A fora encara és fosc i a l’hospital pràcticament no hi ha moviment. Els pacients, amb una mica de sort si no els han despertat per fer proves o donar-los la medicació, encara dormen. Els passadissos estan buits, les habitacions, a les fosques, i els quiròfans encara no han començat a operar a tot gas. Al soterrani de l’hospital, en canvi, són les hores de més activitat. A les set entren els treballadors de manteniment, després els de neteja i a poc a poc arriba la resta. Els treballadors invisibles -400 persones entre personal de manteniment, neteja, llenceria i cuina- posen la maquinària en marxa perquè quan els pacients es llevin i el torn de matí entri a treballar tot estigui a punt. El seu èxit és que ningú sàpiga que existeixen. “Mentre no passa res, nosaltres no existim. La nostra gran victòria és que ningú s’adoni que hi som. Tot ha d’estar al seu lloc però el pacient no se n’ha d’adonar. Hem de ser invisibles”, sosté la Luisa Sàrrias, directora d’infraestructures i serveis generals. Per l’hospital hi passen cada dia 40.000 persones. “Hi ha pobles de Catalunya que són més petits que la Vall Hebron”, afegeix. Amb 1.200 llits, és l’hospital més gran del país i el segon d’Espanya després del La Paz.

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, considera que encara poden aparèixer "nous casos d'enterovirus de manera esporàdica", tot i que ha fet una crida a la calma, després de la mort d'una nena de menys d'un any que portava un mes i mig ingressada a Sabadell.

La criatura acaba de fer 2 anys, bufa les espelmes i t’ho engalten de seguida: “Ja pots començar a treure-li el bolquer”. Sí, pots començar, però sobretot estigues segur que la rentadora et funciona a ple rendiment. Ho explica amb experiència la Núria, de Tarragona, que recorda perfectament el cap de setmana que va treure el bolquer al seu fill: “La rentadora es va espatllar de sobte, no funcionava, i la roba, pixada, se’ns va començar a amuntegar per piles per tots els racons de la casa”. No ho recomana a ningú.

Si veus aquest contingut des d'un dispositiu mòbil, clica aquí