Els legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

Un jutge federal mexicà ha ordenat aquest divendres la suspensió definitiva dels espectacles taurins a la plaça La México (la més gran del món, amb capacitat per a més de 41.000 persones) durant el temps que duri el judici per determinar si l'espectacle es prohibeix definitivament, com reclama una associació que denuncia el maltractament animal. L'ONG Justícia Justa va portar el cas al tribunal federal fa dues setmanes argumentant que la constitució mexicana prohibeix el maltractament, i va exigir la suspensió cautelar de les festes taurines fins que hi hagués una resolució judicial en ferm.

Blanca Adelina Castillo vol deixar de ser mestressa de casa als seus 47 anys per una feina que sap que li pot aportar uns 300 euros al mes i que l’obligarà a llevar-se a les 4 del matí per sortir a netejar els carrers de Ciutat de Mèxic. Qui ho va fer durant 20 anys, fins que el va matar el covid-19, va ser el seu home. Ara ella vol heretar la seva plaça.

El cap de la policia de Ciutat de Mèxic, Omar García Harfuch, ha sigut objectiu d'un atemptat en què han mort dos dels seus escortes. Segons ha anunciat l'alcaldessa de la capital mexicana, Claudia Sheinbaum, a través de Twitter el responsable de seguretat està hospitalitzat i fora de perill. El vehicle de García Harfuch, però, ha quedat ple d'impactes de bala.

La paraula chilango és sens dubte un terme complex. Algunes fonts remunten el seu origen a la paraula náhuatl Chilán-co, que significa “on hi ha els de colors” i assenyalaria els habitants de Ciutat de Mèxic pel seu color de pell enrogida. Aquest terme s’ha utilitzat també en un sentit pejoratiu per definir les poblacions que, des de la capital mexicana, van migrar cap als altres estats del país després del terratrèmol de l’any 1985. Amb el temps, aquesta definició s’ha generalitzat per referir-se a totes les persones que viuen a Ciutat de Mèxic i, particularment, a la gent que ha migrat a la capital per diferents raons. Actualment, per a molts habitants de la capital, chilango és una definició d’identitat que els fa sentir orgullosos de viure-hi.

Des d’aquesta setmana, l’aeroport de Barcelona ja pot esborrar un altre nom de la llista de destinacions estratègiques que encara no estan cobertes amb un vol directe. Dimecres l’aerolínia mexicana Aeroméxico va inaugurar una ruta que unirà tres cops per setmana la capital catalana amb Ciutat de Mèxic. De fet, la companyia ja havia fet la ruta en el passat, però la va suspendre el 2012. Des de la creació del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) el 2005, el Prat ha fet un salt en les rutes intercontinentals sense escales. Però, en aquest avenç, l’arribada de noves connexions amb l’Amèrica Llatina ha tardat més temps a despuntar. Fa catorze anys Buenos Aires (Argentina) era l’única ruta entre Barcelona i aquest mercat. El 2010 a aquesta destinació només s’hi sumava Bogotà, la capital de Colòmbia, i el vol suspès a Mèxic, mentre que el 2015 entrava a la llista São Paulo amb un vol provinent de Singapur que recollia passatge fent parada al Prat.

Angoixa, depressió, falta d’autoestima i ansietat, entre d’altres, són alguns dels trastorns que pateixen els joves en silenci i que poden derivar en causes de suïcidi. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, aquesta va ser la segona causa de mort de joves d’entre 15 i 29 anys a tot el món l’any 2016. Per tal de pal·liar aquestes mancances en salut mental, Ciutat de Mèxic ha desenvolupat una xarxa de clíniques especialitzades en diverses zones de la capital. L’objectiu és prevenir la violència, les addiccions i els embarassos adolescents, i evitar situacions que acabin en l’abandonament escolar, el suïcidi o conductes delictives.

Alguns riuen i d’altres tenen la mirada perduda. Alguns juguen a cartes o a pilota i d’altres prefereixen quedar-se asseguts, en solitari, pensatius. Alguns s’amunteguen al voltant d’un endoll per carregar el mòbil i d’altres s’ajunten per celebrar missa. Alguns fan cua pel metge i d’altres van a reunions d’assessorament sobre com adquirir asil polític o què fer quan arribin a la frontera amb els Estats Units, la destinació final d’aquesta caravana migrant que va sortir d’Hondures el 12 d’octubre, expulsada per la violència i la pobresa del seu país.

El Café La Habana s’aixeca a la cantonada entre el carrer Morales i l’avinguda Bucareli. Uns carrers tan lletjos que és fàcil oblidar que ets a cinc minuts de l’Alameda Central i el centre de Ciutat de Mèxic. És un cafè amb personalitat. Sostre alt, tons ocres i molta llum. Amb molt d’espai i una bona varietat de dolços i begudes. Un cop hi poses els peus, t’hi sents bé. Els cambrers són d’aquells que saben tractar el personal, potser perquè no descarten que amb el temps acabis sent famós. Un escriptor, un poeta. O un guerriller. Qui sap!

Un terratrèmol de magnitud 7,1 punts en l'escala de Richter ha sacsejat fortament el centre de Mèxic el passat dimarts. El sisme s'ha notat perfectament a la capital, on s'han viscut escenes de pànic. El sisme va tenir el seu epicentre a 120 quilòmetres de la capital del país. En concret, a 12 quilòmetres al sud-est d’Axochiapan, a l’estat central de Morelos, i a una profunditat de només 57 quilòmetres, segons dades del Servei Sismològic Nacional. El ministre d'interior mexicà ha xifrat en 248 els morts pel sisme, però es tem que el nombre de víctimes pugui augmentar perquè molts edificis van quedar danyats o fins i tot parcialment ensorrats com a conseqüència del moviment de terra.