Acostar-se a la Fontana di Trevi i tenir la típica foto amb el llançament de moneda a l'aire ja costa 2 euros. Des d'avui, és un altre dels llocs històrics de pagament de la ciutat de Roma. Fins ara ja s'havia de fer cua, perquè es controlava l'accés dels turistes al monument, però aquest dilluns s'ha muntat una paradeta de cobrament. Les tanques mòbils encerclen el monument que simbolitza Oceà conduint un carruatge en forma de petxina. Els visitants podran continuar entrant a la plaça, però per baixar les escaletes i acostar-s'hi a la vora, caldrà pagar –o bé anar-hi fora d'hores, abans de les 9 del matí o després de les 10 de la nit.

Un dels primers elements patrimonials afectats per la DANA del 30 d’octubre a la demarcació de València foren els Arquets de Baix Torrent. Un aqüeducte baixmedieval que formava part del sistema de reg de l’horta de València, del qual només han sobreviscut algunes restes.

La visió a simple vista pot ser enganyosa. Al renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre del Cogul hi ha un conjunt de pintura rupestre de 55 figures pintades i 260 gravats i inscripcions iberes i romanes amb una història que va començar fa 8.000 anys. Es va fer servir com a espai de culte durant 5.000 anys i, des del 1908, any de la descoberta, ha estat motiu de debat i de diferents interpretacions. Alguns veïns recorden com remullaven la paret de la balma de la Roca dels Moros, a prop del riu Set, per veure millor les pintures i hi havia qui assegurava que aquells dibuixos els havia fet el diable. 

L’any 1805 l’almirall Nelson va guanyar la batalla de Trafalgar, davant de Cadis. Hi va deixar la pell, però amb 27 vaixells va destruir-ne 22 dels 33 que tenia l’armada napoleònica francoespanyola (ell no en va perdre ni un), en la batalla naval més important de les Guerres Napoleòniques.

“Fora els racistes, esclavistes i invasors. Fora de la via pública els dictadors”, va dir l’historiador d’art i periodista Peio H. Riaño durant les jornades La Barcelona incòmoda que es van celebrar a la Model sobre memòria i espai públic. A poc a poc i fins ben entrat el segle XXI, Barcelona ha anat retirant els monuments feixistes. Ho ha fet, sovint, amb nocturnitat, com si fossin bombes de rellotgeria. Alguns d’aquests monuments després han viscut periples estranyíssims que, per si sols, podrien ser objecte d’una exposició, com l’estàtua eqüestre de Franco que va perdre el cap (algú el va robar dels magatzems), després va ser vandalitzada i finalment va viatjar en un camió d’escombraries fins a la seva llar actual, el Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Què és?

La torre inclinada de Pisa (en italià torre pendente de Pisa) és un campanar. Encara que a totes les fotos que circulen per internet la veiem sempre aïllada, en realitat forma part del conjunt monumental de la catedral de la ciutat, i està a tocar del temple.

]]>

En el famós poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi de les Tres Branques, un jove Jaume I somiava al costat de l’arbre. El pi, en realitat, devia néixer molts anys després del seu regnat, però el que demostra aquesta llegenda literària és que la singularitat d’un arbre no només depèn del fet de tenir unes mides gegantines o unes formes extraordinàries. Quan l’any 1987 la Generalitat va iniciar la catalogació d’arbres monumentals es va establir un criteri en part subjectiu que reconeixia tant els exemplars més imponents com els que arrossegaven algun tipus de simbologia. L’enginyer forestal Eduard Parés va ser una de les persones que més hi van treballar, fins que es va jubilar el 2016: “Als Estats Units i en altres països tenien unes fórmules per puntuar els arbres singulars, basades en les mides. Aquí vam voler tenir en compte també altres aspectes com la història o el que poden suposar sentimentalment per a la gent”. Actualment hi ha a Catalunya més de 250 arbres catalogats com a monumentals, a banda dels que han estat declarats d’interès local o comarcal. N’hi ha que s’enfilen més de 40 metres; altres tenen troncs espectaculars, formes recargolades o els han convertit en monuments de fusta un cop morts. Alguns costen de trobar enmig d’arbredes aïllades o són en finques particulars, i altres presideixen places de poble. Alguns són el centre d’històries rocambolesques i n’hi ha que podrien arribar a tenir més de mil d’anys de vida, com algun teix i algunes oliveres de les Terres de l’Ebre.

]]> Diumenge a la nit TV3 va estrenar Batalla monumental, un nou programa vinculat al territori, que són els que més bé funcionen a la cadena. A cada episodi es fa divulgació de dos grans monuments del país i es demana als espectadors que votin el que consideren millor. Al final de totes les emissions es resoldrà quin dels dotze monuments en competició és el preferit de Catalunya. És la mateixa idea que la del programa El paisatge favorit de Catalunya, que TV3 va emetre el 2009 i que va encimbellar la Costa Brava per decisió dels espectadors.

]]>

L'Ajuntament de Tarragona ha decidit tancar provisionalment l'amfiteatre romà després de rebre els resultats d'un informe extern que va encarregar i que conclou que la degradació del monument pot posar en perill la seguretat de les persones i la conservació del conjunt patrimonial romà, declarat per la Unesco Patrimoni Mundial de la Humanitat el 30 de novembre de l'any 2.000.

]]>

La jornada del turista és dura. Comença ben d’hora al matí i inclou visites a museus de referència, catedrals, edificis emblemàtics, carrers pintorescos, monuments històrics… Quan acaba la jornada, de nou a l’hotel, hi ha una pregunta que algunes persones es formulen: "On són les dones, entre totes aquestes pedres, museus i relats?" “La història de les dones no ens l’han explicat. S’ha eliminat. No es considera important”, reflexiona Cristina Simó, guia interpretadora de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i una de les impulsores de Joc de Dames, una ruta turística amb visió de gènere que funciona al Pirineu.

]]>

No només l'Estat Islàmic destrueix patrimoni històric. També les bombes llançades per l'exèrcit turc a Afrin estan afectant el llegat d'arameus, hittites, babilonis, àrabs i kurds al nord de Síria. La víctima ha sigut el temple hittita d'Ain Dara, que dataria de l'any 1300 abans de Crist. Ho ha denunciat l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres però amb una àmplia xarxa de contactes a la zona.

]]>

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presidit aquest diumenge el 125è aniversari de la Casa del Comú de Das (Cerdanya), des d'on ha reivindicat l'esperit fundacional de la Renaixença, que, segons ell, "en el fons volia un país lliure".

]]>

A tot Catalunya hi podem trobar al voltant d'un centenar de colles castelleres i una dotzena de monuments dedicats a les torres humanes. D'entre les escultures més destacades criden l'atenció aquelles de majors dimensions, com el quatre de vuit situat a la Rambla Nova de Tarragona o el pilar de vuit amb folre i manilles de la plaça de la Font a Altafulla. El que pocs podien esperar és trobar un tres de vuit de mides reals al mig de la Xina. Si els Xiquets de Hangzhou han fet possible veure castells al continent més poblat de la terra, què no podrien fer realitat?

]]>