L’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) està en ple procés de transició. Després de la dimissió de la seva presidenta, Elda Mata, a principis de maig, aquest divendres ha tingut lloc l’assemblea de socis en què s’ha consolidat la sagnia econòmica de l’entitat, que continua caient en despesa i que ha perdut rellevància des del post-Procés. A més, l'entitat també ha fet un lleu gir en la direcció. El nou president és un exsocialista que va estar a les llistes de Miquel Iceta dels comicis catalans del 2017 i que sempre ha tingut un perfil molt pròxim al PSC: es tracta d’Álex Ramos, que fins ara era vicepresident de l’organització. Ha estat elegit pel 99,1% dels vots per liderar una junta que tindrà la jurista experta en dret constitucional Teresa Freixes com a vicepresidenta. En l'assemblea, celebrada aquest divendres al vespre, hi han participat 103 socis.

És de lectura ben interessant el reportatge de Roger Palós en aquest diari sobre les entitats espanyolistes que actuen contra l'escola en català tant a Catalunya com al País Valencià i les Balears. Societat Civil Catalana (amb els seus derivats: Societat Civil Valenciana i Societat Civil Balear), Escuela de Todos, Asamblea por una Escuela Bilingüe o Hablamos Español es dediquen a combatre l'ensenyament del català i en català als Països Catalans, una realitat que segons ells no existeix, però els territoris o les comunitats que en formen part sí que curiosament tenen en comú el fet de tenir el català com a llengua pròpia (al reportatge, fa gràcia la presidenta d'Escuela de Todos, Ana Losada, quan diu que tenen implantació sobretot a Catalunya, el País Valencià i les Balears perquè “la situació és molt més complicada”: la “complicació” hem d'entendre que és el fet que la gent hi parla català).

Primer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.

L'independentisme es va encomanar durant el Procés a un lema, "Europa ens mira", que va fer fortuna i l'espanyolisme va ridiculitzar. Ara, però, qui també s'encomana a aquesta esperança europea és l'espanyolisme civil, en el seu cas perquè la justícia tombi l'amnistia en el supòsit de malversació i impedeixi de retruc el retorn dels exiliats –entre els quals l'expresident Carles Puigdemont–, que paral·lelament tenen oberta una causa penal al Tribunal Suprem. Paradoxalment, doncs, els que havien sacralitzat les resolucions del Tribunal Constitucional ara han deixat de confiar-hi perquè hi ha majoria progressista.

Al Palau de la Generalitat, aquesta setmana ha estat marcada per la reunió del president Salvador Illa amb la presidenta des del 2022 de Societat Civil Catalana (SCC), Elda Mata Miró-Sans. L'entitat no era rebuda a Palau des de feia vuit anys, en plena efervescència del Procés, quan el president era Carles Puigdemont. Mata no és gaire coneguda pel gran públic i encara hi ha un detall més desconegut: és neboda valenciana de l'històric president del Barça que va aixecar el Camp Nou, Francesc Miró-Sans, a qui no va arribar a conèixer. La seva mare n'era la cosina germana: "Els Miró-Sans som poquets", assegura a aquest diari. L'estadi, aixecat el 1957, també té l'empremta d'un altre familiar seu, Francesc Mitjans Miró, que en va ser arquitecte. La recepció de Mata a Palau coincideix amb el 125è aniversari del club i amb l'any en què s'hauria d'acabar la reforma del camp.

Aquest dijous havia de ser un dia amb agenda intensa del president de la Generalitat, Salvador Illa. Tenia programades la reunió al Palau amb el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de Societat Civil Catalana, Elda Mata. Amb l'espanyolisme i el sobiranisme, des d'un president que assegura que vol encapçalar "el Govern de tothom" i que, mentre fa una picada d'ullet al catalanisme pujolista i s'amara del tarradellisme, també vol tenir una consideració per als qui fins fa dos anys eren companys de manifestacions i col·loquis en el si de la lluita contra el Procés. Finalment, però, Òmnium ha plantat el president a última hora al·legant motius d'agenda i només s'ha pogut trobar amb Societat Civil Catalana (SCC), que ha tornat a la Generalitat després de vuit anys, amb la reunió que va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont el 2016.

L'amnistia va mobilitzar l'unionisme, que el 8 d'octubre de l'any passat va aplegar 50.000 persones en una manifestació a Barcelona –segons la Guàrdia Urbana–, al costat de tota la plana major del PP i Vox. Un dia que també rememorava la mobilització del 8 d'octubre del 2017, després del referèndum de l'1-O, amb 350.000 manifestants. Històricament, a l'espanyolisme li ha costat mobilitzar els ciutadans per als seus objectius, però fins a l'any passat havia anat sortint al carrer. Contra l'amnistia i l'autodeterminació, contra els aldarulls arran de la sentència del Procés, contra els indults o les taules de diàleg, o fins i tot contra la política lingüística. Però ara viuen un moment de calma. El president de la Generalitat és Salvador Illa, que és contrari a la independència i ha promès "governar per a tots els catalans" i, malgrat les veus d'alarma que continuen arribant des del PP i Vox, l'independentisme ha anat perdent força tant a les institucions com al carrer.

Els primers passos del nou Govern de Salvador Illa no han agradat gens a les entitats espanyolistes. Després de recordar que l'actual president de la Generalitat s'havia manifestat de bracet amb elles, ara lamenten el "gir nacionalista", segons apunten a l'ARA les principals organitzacions d'aquest espectre, que haurien volgut un pacte unionista amb el PP i Vox ara que l'independentisme no té majoria al Parlament. Precisament, la retòrica de defensa de la nació catalana, el pacte amb ERC i l'absència de la bandera espanyola en la presa de possessió –com és habitual– han originat una pluja de crítiques des d'aquestes entitats. D'altra banda, la seva esperança d'un govern català que aposti per un espanyolisme desacomplexat en les seves polítiques va minvant.

A l'Ajuntament de Barcelona va funcionar l'entesa unionista per evitar que Xavier Trias fos alcalde el 2023 i Ernest Maragall el 2019. El PSC i els comuns van ser uns actors imprescindibles en els dos casos, però també la plataforma de Manuel Valls el primer cop i el PP el segon. Fa pocs mesos l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana va tenir un paper important en l'operació per fer alcalde Jaume Collboni i ara s'ha tornat a activar per fer el mateix a la Generalitat i permetre que Salvador Illa esdevingui president del país. La mesa del Parlament és la primera parada en aquesta operació, malgrat que el PSC manté que el seu camí només passa per fer un pacte d'esquerres amb ERC i els comuns.

Paga la pena i el plor, en el divan de la psicoanàlisi de la Transició, aturar-se una estona en les paraules finals pronunciades per la presidenta de Societat Civil Catalana en el discurs que cloïa, diumenge passat a Barcelona, la manifestació contra l’amnistia i l’autodeterminació. En esparverant literalitat i grinyolant per tot arreu, va afirmar –deunidó– que "fa 45 anys que ens sentim orfes". De qui o de què, si pel mig hi ha un pare difunt i abans quaranta anys de la fosca de la dictadura, em temo que no cal esclarir-ho gaire. O, dit d’altra forma, si d'ençà que va començar la "fràgil democràcia espanyola" senten un terrible sentiment d’orfandat, què carai ens deuen voler dir tan subtilment? La pregunta inquieta, però no tant com la resposta. No debades, la xifra 45 va tenir un altre moment d’infame protagonisme en el mateix discurs, quan es va recordar que el 1945 va suposar la victòria europea –d’una part d’Europa– sobre el monstre nacionalista dels feixismes. I hi estic d’acord. Si no haguessin omès, terriblement, que allò que hi havia al Regne d’Espanya el 1945 és el que encara hi havia tot just fa 45 anys. La pervivència hispànica, que mai va ser derrotada i que va mutar pels rigors de la Guerra Freda, d’aquells feixismes. Però ni una sola paraula al respecte.

Després de la manifestació contra l'amnistia a Barcelona, les reaccions no s'han fet esperar. El president del Govern, Pere Aragonès, ha criticat des de Masquefa el "fracàs" de la marxa, que ha aplegat 50.000 persones segons la Guàrdia Urbana –65.000 menys que la protesta independentista de l'11-S, segons el mateix cos–, i ha lamentat que la dreta espanyolista hagi vingut a la capital catalana a promoure "venjança, odi i repressió". A parer del president, la presència dels líders del PP i Vox és "inversament proporcional al seu èxit i suport" entre la ciutadania de Catalunya, on només tenen 8 dels 48 diputats que els catalans envien al Congrés de Diputats. Aragonès també ha assenyalat que la fallida de la protesta "empeny més que mai a batallar per l'amnistia i l'autodeterminació".

Un 8 d'octubre de l'any 2017, tota la dreta espanyola, al costat del PSC, omplia el centre de Barcelona amb milers de persones vingudes d'arreu de l'Estat per cridar contra l'1-O. Sis anys després, Societat Civil Catalana ha intentat replicar aquella mobilització triant un 8 d'octubre per clamar contra l'amnistia que el PSOE negocia amb l'independentisme per investir Pedro Sánchez. Però la protesta s'ha quedat lluny de la del 2017. Fa sis anys, la manifestació va aplegar 350.000 persones, mentre que aquest diumenge, tot i que s'hi ha bolcat la plana major del PP i també de Vox, la concentració només n'ha aconseguit reunir 50.000, segons la Guàrdia Urbana. Els organitzadors han elevat la xifra fins a 300.000 i, per fer-la encara més gran, han afegit que hi havia 400.000 persones seguint l'acte en streaming. Els dirigents Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal han vingut fins a Barcelona per disputar la seva particular pugna per liderar l'ofensiva contra l'amnistia, però han evitat, això sí, la fotografia conjunta.

L'unionisme s'ha tornat a encomanar al carrer aquest diumenge contra l'amnistia i l'autodeterminació, dues claus de la negociació dels independentistes amb Pedro Sánchez. Ho fa de la mà de Societat Civil Catalana (SCC), una entitat que ha anat perdent protagonisme des del 2017, quan es van manifestar contra el "cop" independentista. Ara reapareix a Barcelona després d'un periple en què s'ha vist afectada per la desmobilització i la pèrdua d'aliats polítics, com el PSC –que se n'ha distanciat i en aquesta protesta no hi participarà–. Com ha evolucionat l'organització?

"Trens i avions plens i molts autocars". El vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Álex Ramos, donava per fet aquesta setmana que un bon nombre de ciutadans d'arreu de l'Estat desembarcarien a Barcelona diumenge per assistir a la manifestació contra l'amnistia. La mobilització, però, podria no ser tan massiva com suggeria el número 2 de l'entitat espanyolista. Segons ha pogut saber l'ARA, l'unionisme només ha aconseguit muntar dos autobusos des de l'Estat i ni tan sols estaven plens aquest dijous. Un sortirà dissabte a la nit des de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid i l'altre, a la mateixa hora, des de Pamplona, amb preus que ronden dels 50 als 70 euros. L'entitat confiava que també s'organitzessin autobusos des de València o Saragossa, però no en sortirà cap ni de la capital del País Valencià ni de l'Aragó.

El PSOE es prepara per a una investidura complexa, però menys impossible del que semblava. I el PP es prepara per agitar el carrer. Aquest cap de setmana hi haurà una manifestació a Barcelona convocada per Societat Civil Catalana contra l’amnistia. Avui a l'ARA ens preguntem què busquen la dreta i l'unionisme. En parlem amb el cap de Política, Aleix Moldes, i els periodistes Núria Orriols i Marc Toro.

"Esperem que els partits no vulguin capitalitzar la manifestació". Aquesta és la temença de l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC), que aquest dimarts va defensar la "transversalitat" de la convocatòria contra l'amnistia de diumenge que ve al centre de Barcelona. Per atorgar el protagonisme a les associacions "defensores de les llibertats" i no pas als partits, SCC ha decidit situar els polítics en segona fila, però tot apunta que acabaran sent el centre d'atenció d'una manifestació que les dretes s'han conjurat perquè sigui massiva. El PP, Vox i Cs s'han proposat convertir per unes hores Barcelona en la capital de la seva croada contra l'amnistia, i a la capital catalana hi seran, entre d'altres, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, a més de Santiago Abascal i Ignacio Garriga com a principals cares visibles. Ho faran a Catalunya, on les dretes espanyoles van obtenir només 8 dels 48 diputats que els catalans van enviar al Congrés.

De les ruïnes de Ciutadans segueixen fugint-ne els aprofitats i els oportunistes que hi van acudir quan el partit taronja semblava un cavall guanyador. L’últim (en el moment d’escriure aquestes línies) ha estat l’inefable Nacho Martín Blanco, aquell individu que qualificà les tertúlies de TV3 de “circo del odio” (ell és tot amor, tal com demostrà després al Parlament) i que ara busca refugi en les llistes del PP per a les generals del juliol. Liberal? Conservador? De dreta extrema? Es tracta de no haver-se de buscar feina i de mantenir una nòmina pública, estúpid!

Elda Mata (Barcelona, 1953) és la nova presidenta de Societat Civil Catalana després d’un període en què l’entitat ha viscut problemes econòmics i crisis internes i ha reduït la seva capacitat de convocatòria respecte al 2017.

Després que el Tribunal de Comptes reclamés 4,1 milions d'euros per l'1 d'Octubre i 5,4 milions per l'acció exterior de la Generalitat en la primera fase del procediment –el que es coneix com les actuacions prèvies–, ara arriba el moment en què les parts han de decidir si formulen (o no) demanda contra els encausats abans del judici. Un pas que finalment només ha fet Societat Civil Catalana. En una resolució d'aquest divendres, el Tribunal de Comptes constata que l'entitat "Advocats Catalans per la Constitució", la Generalitat i el Diplocat –com a suposades administracions perjudicades– i l'Advocacia General de l'Estat no han presentat res. D'aquesta manera, declara el tribunal, queden apartats del procediment.

La concessió dels indults, la convocatòria de la taula de diàleg o la reunió de la Comissió Bilateral han sigut batejats per la part espanyola com a "primers passos per al retrobament" entre la Generalitat i l'Estat. Aquest dimarts el constitucionalisme n'ha afegit un altre d'inesperat en l'anomenada "agenda del retrobament": una trobada entre l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC) i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. "Un primer pas dels molts passos cap al retrobament", així ha definit la reunió el president de SCC, Fernando Sánchez Costa, que juntament amb Álex Ramos han representat l'entitat a la cambra catalana. Fonts de l'entorn de Borràs, però, treuen ferro a la reunió: recorden que era una audiència pública a petició de l'entitat i no en fan cap valoració al respecte.