El fons marí de la reserva natural de les illes Medes, al Baix Empordà, és un paradís per als amants del busseig. Com a zona lliure de pesca, afavorida per la seva proximitat amb la desembocadura del riu Ter, s'hi pot observar un ecosistema molt ric de fauna i flora, ple de coves submarines i racons únics, fins al punt que els centres d'immersió de l'Estartit tenen molta més demanda que oferta per fer-hi incursions i, per tal de no malmetre l'entorn, han de regular les sortides i buscar nous punts d'interès.

Patrici Bultó, biòleg marí, s'ha jubilat aquest 2025 després de 30 anys a l'Aquarium, on ha treballat com a director tècnic i director de biologia. "Jo estimo els taurons", afirma. I es nota amb la passió amb què parla no només dels esquals, sinó de tot el fons marí. Malgrat que es mostra preocupat per l'impacte del canvi climàtic, manté l'esperança en l'ésser humà. "S'han fet coses bé, com per exemple prohibir matar i menjar taurons. Si s'ha fet amb això, vol dir que es poden fer altres coses".

Al litoral català hi ha fins a 26 hàbitats marins diferents. Fins ara, però, alguns eren desconeguts o, tot i saber que existien, no s'havia localitzat exactament on eren i quines dimensions tenien. Per pal·liar aquest buit històric d'informació, fa quatre anys es va engegar un projecte pioner per fer una radiografia detallada del fons marí català que s'ha presentat aquest dijous: el mapa dels hàbitats marins de Catalunya. "Per primer cop tenim informació de tot el litoral català, des de Portbou fins a Alcanar", ha explicat la cap de servei de planificació de patrimoni de Polítiques Ambientals i Medi Matural, Sara Pont.

La costa tarragonina gaudeix de molt bona fama internacional per les seves platges i també per la seva gastronomia, però sota l'aigua guarda tresors gairebé desconeguts i que cal protegir. Just davant de Coma-ruga es troba, de fet, l'única Reserva Marina que hi ha a tot Catalunya (a tot l'Estat n'hi ha 12). Es tracta de la Masia Blanca, un refugi importantíssim per a algunes espècies en perill d'extinció que ocupa una zona de 457 hectàrees. Aquest petit oasi, protegit des del 1999, "està ple de vida", segons explica Laura Sánchez Vila, biòloga marina de l'associació Oceánicos, que gaudeix de l'acreditació estatal per poder organitzar visites amb snorkel en aquesta zona.

Amparo, Canareba, Tecla i Catalina. Així van ser batejades les quatre tortugues babaues capturades accidentalment per pescadors d'arrossegament i rescatades pel Centre de Recuperació d'Animals Marins, el CRAM. Aquest diumenge les han tornat a deixar en llibertat a la platja del Prat de Llobregat enmig d'una festa familiar que ha aplegat més de 2.000 persones. Aquests quelònids en perill d'extinció tenen entre 10 i 35 anys i van ingressar al CRAM amb problemes digestius i pulmonars i plàstics als intestins.

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

Una jove femella de mamut vagarejava prop del que després va esdevenir la costa central de Califòrnia quan la seva vida es va extingir abans d’hora. Tot i que va morir a terra, l’enorme cos de l’animal va anar a parar a l’oceà Pacífic. Les seves restes, arrossegades a la deriva pels corrents, van arribar fins a una distància de més de 240 quilòmetres de la costa abans d’assentar-se al costat d’una muntanya submarina, a una profunditat de 3.000 metres. Allà es va quedar instal·lada durant mil·lennis, sense que ningú en conegués l’existència.

Amb un cant suau, els pescadors fan sonar una malla de closques de coco contra la part submergida de les seves canoes de fusta. Són els encantadors de taurons ( shark callers,en anglès) de Papua Nova Guinea, que des de fa segles atrauen així aquests animals per caçar-los amb les mans, una pràctica ancestral i sagrada. Però les comunitats de la costa oest de la província de Nova Irlanda, l’illa més oriental del país, diuen que cada cop menys taurons responen als seus càntics. El motiu, creuen, són els treballs d’exploració que l’empresa minera canadenca Nautilus ha dut a terme a la zona, on va aconseguir la primera llicència comercial del món per obrir una mina al subsòl marí.

L'escalfament dels mars podria portar a una pèrdua de fins al 17% de la biomassa animal marina global –el pes total d'animals marins, com peixos, invertebrats i mamífers– a final d'aquest segle. Així ho adverteix un article publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' i signat per un grup internacional de 35 investigadors de dotze països, que ha presentat una avaluació dels efectes del canvi climàtic als oceans utilitzant una combinació de múltiples models climàtics i d'ecosistemes.

De cinc metres quadrats de xarxes pescar –en la seva majoria de niló o cotó– se'n poden fer unes ulleres de sol o una funda de mòbil. De setanta ampolles de plàstic llençades al mar en pot sortir un metre de teixit. I tot, amb les mateixes propietats tècniques i de disseny que els productes que no estan fets de material reciclat. De fet, aquest ha sigut el destí d'una part de les setanta tones de residus –35 d'elles, plàstics– que van sortir del fons marí català l'any passat en una iniciativa impulsada per Ecoembes (l'ens que s'encarrega de la gestió dels envasos) i la Fundació Ecoalf Roba Sostenible amb la complicitat de l'Agència de Residus de Catalunya, les Confraries de Pescadors i Ports de la Generalitat.

Les Tres Xemeneies són tot un símbol i un element clau del perfil marítim metropolità, que ha estat declarat bé cultural d'interès local pels ajuntaments de Badalona i Sant Adrià del Besòs. Però el més sorprenent és que aquest front litoral s'ha transformat en un espai que, lluny de la degradació mediambiental i paisatgística que produïen els usos industrials de la central, ha recuperat les platges i la biodiversitat del fons marí.

S'intuïa, però ja està confirmat: el fons del mar és un autèntic abocador que acumula tones d'ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i tota mena de deixalles d'origen humà.